El ventre del mar

Comparteix-ho

  • Informació


    Espanya, 2021
    Direcció: Agustí Villaronga
    Intèrprets: Roger CasamajorÒscar KapoyaMumi DialloArmando Buika
    Gènere: drama
    Durada: 76 minuts
    Idioma: català

    Sinopsi


    Juny de 1816. La fragata Alliance, de la Marina francesa, embarranca davant les costes del Senegal. Com els pots disponibles per a l’evacuació no són suficients per a acollir a tots els tripulants, es construeix una precària embarcació en la qual obliguen a pujar a 147 homes: soldats, mariners, algun passatger i uns pocs oficials. El pla previst és que els pots remolquin la bassa fins a la riba però el pànic i la confusió s’apoderen del comboi i tallen la soga de remolc, abandonant la bassa a la seva sort. La fam, la inclemència de la mar, la bogeria i una lluita acarnissada es deslliguen en aquella bassa a la deriva.

  • El mar com a gran cementiri

    Al famós quadre El rai de la Medusa, el pintor francès Théodore Géricault exposava amb tota la seva cruesa la tragèdia i conseqüències del naufragi de la fragata francesa “La Medusa”, davant les costes entre Mauritània i el Senegal el 1816. Sobre aquesta història, l’escriptor italià Allesandro Baricco va escriure un relat que el mallorquí Agustí Villaronga ha fet servir com a base, en col·laboració en el guió amb el mateix Baricco, per la seva nova pel·lícula, El ventre del mar.
    Triomfadora al Festival de Màlaga -on va aconseguir un rècord inèdit de 6 guardons-, l’última obra de Villaronga és un riquíssim experiment cinematogràfic que sorprèn per la seva capacitat inventiva i per la voluntat de cercar nous camins expressius.
    Villaronga combina diverses textures -amb un exquisit blanc i negre fotografiat per Josep M. Civit i Blai Tomàs- per acostar-se des de múltiples perspectives a la tragèdia de “La Medusa”. L’obra del director mallorquí defuig en tot moment l’academicisme, el classicisme o la literalitat a l’hora d’acostar-se a la història. Hauria pogut ser un drama judicial, un film d’època o una epopeia de supervivència. Però en mans de Villaronga, se situa a les antípodes de tot això.
    El film confronta les versions contraposades de dos dels supervivents del naufragi: la de l’oficial Savigny i la del mariner Thomas, explorant com una mateixa realitat, a partir de la mirada i perspectiva personal, pot esdevenir completament oposada. Per fer-ho, Villaronga utilitza un mosaic de recursos dramàtics i escenogràfics: des de la reconstrucció més literal, a l’escenificació teatral, passant pels records imaginats i la vivència a flor de pell.
    El resultat és una pel·lícula calidoscòpica, densa, estimulant i trencadora. En definitiva, inclassificable. Fonamentada en el magnífic duel interpretatiu entre Roger Casamajor i Oscar Kapoya, El ventre del mar transcendeix la pura lectura històrica dels fets per situar-los explícitament vinculats al present més rabiós, amb la tragèdia de la immigració i el mar com a gran cementiri.
    Molt allunyat del to, els pressupostos i el plantejament de les seves darreres ficcions, Villaronga demostra que no ha perdut ni un gram del seu extraordinari talent visual, i que en una posada en escena tan lliure, diversa i rica com la que proposa a El ventre del mar aquest talent emergeix en cada fotograma, en cada gest, en cada decisió creativa.

    Paco Vilallonga
    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho