El virus de la por

Comparteix-ho

virusdelapor cartell

  • Informació


    Virus of fear
    Catalunya, 2015
    Director: Ventura Pons.
    Intèrprets: Roser Batalla, Rubèn de Eguia, Albert Ausellé, Santi Ricart, Diana Gómez, Xavier Pujolràs, Anna Azcona.
    Gènere: Drama.
    Durada: 90 min.
    Idioma: Català.

    Sinopsi


    El dia que els cavallets de mar, el grup infantil de natació de la piscina municipal, comencen a nedar sense bombolla s’acusa a un dels monitors, en Jordi, de fer un petó a un dels nens. Els pares ho veuen amb inquietud i preocupació. Les versions sobre el petó no coincideixen i fa sortir a superfície sospites, dubtes i temors. Es tracta d’un gest de tendresa per a calmar un nen espantat o hi havia algun altre tipus d’intenció?

    El virus de la por obre interrogants sobre les pors contemporànies, les relacions humanes, els prejudicis i la confiança.

  • La mirada

    L’any 1961, el director de cinema americà William Wyler, va adaptar pel cinema l’obra de teatre escrita l’any 1934 per Lillian Hellman “The Children’s Hour”, amb el mateix títol i que entre nosaltres es va titular “La Calúmnia”. Estava magistralment interpretada per Audrey Hepburn, Shirley MacLaine i James Garner. Era una història que no et deixava indiferent i més en aquella època, que per nosaltres aquestes coses només eren “rumors” de mal pensats. Perquè el que va escriure la Lillian Hellman l’any 1934 i que no es va portar el cinema fins l’any 1961, tractava de la bona relació de dues professores que tenien un escola privada, a Estats Units, i que eren unes bones pedagogues, fins que una nena, va dir a els seus pares, que les dues professores s’havien fet un peto… A partir d’aquí comença un drama per les dues amigues , fins arribar a el tancament de l’escola.

    Ara, a l’any 2012, en un país més “normalitzat”, Josep Maria Miró va escriure i va dirigir l’obra de teatre “El principi d’Arquímedes” interpretada per Roser Batalla, Rubén de Eguia, Santi Ricart y Albert Ausellé. La història es repeteix, molts anys després en el nostre país, doncs a l’obra de Josep Maria Miró, també hi ha la mirada d’una nena, que fa que es dubti del comportament d’un professor/entrenador de natació amb  la manera de tractar a una de les criatures. I, els pares, li amarguen la vida a ell i a tots el companys que treballen amb ell.

    Ara, Ventura Pons, tres anys després de la seva estrena i del seu recorregut pels diversos escenaris del país, ha adaptar l’ obra (igual que en el seu moment va fer William Wyler) i n’ha fet una pel·lícula, la pel·lícula que fa vint-i-sis de la seva filmografia.

    No es la primera vegada que Ventura Pons adapta una obra de teatre i la porta al cinema amb cert èxit. Recordem: l’esplèndida “Actrius” (1997), Carícies (1998)  “Amic Amat” (1999),”Barcelona, un mapa” (2007),  “Forasters” (2008), entre altres. Ventura es un home que li agrada el teatre i estima el cinema.

    En aquesta adaptació de l’obra de Josep Maria Miró, Ventura Pons ha treballat amb els mateixos actors que en el seu moment van estrenar l’obra de teatre. Ventura s’ha fet seva la història de Miró, i ens la mostra amb unes imatges molt pròximes. Amb uns primers plans que expressen tota l’angunia i la sorpresa d’una situació estúpida. Una situació que provoca la desconfiança, la por i la insolidaritat. Com una mirada mal interpretada i mal explicada, pot ocasionar un desgavell en unes vides que fins aquell moment eren normals i amb  bon “rotllo” entre ells. Tot això el director Ventura Pons ho explica d’una manera senzilla, però convincent. Cal ressaltar la molt bona interpretació de la veterana actriu Roser Batalla. Els altres actors compleixen.

    Guillem Terribas

    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho