En la playa sola de noche

Comparteix-ho

 

  • Informació


    Corea del sud, 2017
    Director: Hong Sang-Soo
    IntèrpretsKim Min-Hee, Seo Young-Hwa, Jung Jae-Young, Moon Sung-Keun, Kwon Hae-Hyo,Song Seon-Mi, Ahn Jae-Hong, Park Yea-Ju
    Gènere: drama romàntic
    Durada: 102 min
    Idioma: coreà

    Sinopsi


    Després de mantenir una aventura amb un home casat, l’actriu Younghee decideix agafar-se un temps per reflexionar. Per a això viatja a la ciutat estrangera d’Hamburg, però això no impedirà que segueixi pensant en el que va deixar enrere.

  • Observació d’un estat de melanconia

    En un moment d’«En la playa sola de noche», que arriba cap el final, un director de cinema diu en un sopar que la seva pròxima pel·lícula serà sobre una persona que va estimar. En presència dels membres del seu equip, el director ha respost la pregunta d’una actriu que va ser amant seva i que aleshores, essent aquella persona a la qual ell va estimar amb sentiment de culpa perquè estava casat, li qüestiona que remeti a històries personals afirmant que és avorrit parlar sempre d’un mateix. Algú més intervé per dir que depèn de com es faci. I un altre encara hi afegeix que, de fet, el tema no és important. Aleshores, l’actriu (protagonista absoluta de la pel·lícula, durant la qual observem l’esdevenir de la seva experiència de dol viscuda en la separació de l’amant) li pregunta com ho farà. La resposta: «Tal com em ve la idea, sense premeditar res. Filmo la primera escena i vaig allà on em du». L’ex-amant, cada cop més airada, li fa més preguntes: «Per què fas aquestes pel·lícules? Per què sobre una persona estimada? Per alleugerir el teu turment?». El director, el nom del qual mai no és dit en el curs de la pel·lícula en què hi és un absent omnipresent fins que apareix en aquesta escena que potser és una fantasia onírica, confessa el seu turment i que s’ha convertit en un monstre ple de remordiments; però també que el turment és fa dolç i que no se’n vol desfer.

    Aquesta escena dóna la clau d’«En la playa sola de noche», que, de fet, és la pel·lícula de la qual parla el personatge del director, «alter-ego» irrefutable d’Hong-Sang-soo, el cineasta sud-coreà que, reconegudament influït per l’esperit de la «nouvelle vague», va encadenant pel·lícules sobre l’experiència amorosa i, a través de personatges que són directors de cinema, sobre el fet mateix de fer cinema. Pel·lícules que s’han fet menys juganeres (com ho són «En otro país», «Ahora sí, antes no» i fins «Lo tuyo y tu», amb les quals, finalment, el cinema d’Hong Sang-soo s’ha estrenat entre nosaltres) i decididament adolorides i malenconioses a conseqüència de la seva relació amorosa amb Kim Min-hee, la pròpia actriu protagonista d’«En la playa sola de noche» i d’altres films del prolífic cineasta. Una relació problemàtica  arran del fet que Hong Sang-soo estava casat. Aquesta circumstància va crear-li un sentiment de culpa (com és reflecteix encara més a «The After Day», pel·lícula rodada posteriorment a la que ara ens ocupa i protagonitzada per un editor literari on també s’hi pot reconèixer un alter-ego del director) i uns dubtes que possiblement van dur a un moment de crisi i separació amb Kim Min-hee. Però, a més, la relació va causar un escàndol en la societat conservadora i puritana de Corea del Sud, on el cineasta i l’actriu van ser víctimes d’un assetjament mediàtic, cosa a la qual també es fa referència a «En la playa sola de noche». En aquest cas, doncs, no és impertinent referir-se a la transfiguració (i la catarsi) d’una experiència personal. El film mateix no ho amaga i aquesta circumstància, sobretot en l’escena esmentada, provoca un sentiment contradictori en l’espectador, que pot sentir-se commogut per aquesta confessió, però, com els hi passa a la resta d’assistents al sopar i es reflecteix en la seva actitud, també incòmode davant d’una situació impúdica.

    D’altra banda, també pot considerar-se que l’escena conté una declaració sobre la metodologia de Hong Sang-soo: fer pel·lícules sense premeditació, seguint l’estela d’una idea primera. Segurament deu ser més complex del que diu el director d’«En una playa sola de noche», però el cinema de Hong Sang-soo sembla  fluir sense regles i una construcció prèvia, com si certament una situació dugués a l’altre, però espontàniament, sense un aferrament a una lògica narrativa causal. En aquest fluir de la vida, «En la playa sola de noche» presenta primerament Kim Min-hee (Younghee) en un estat de malenconia havent decidit marxar del país i establir-se temporalment a Hamburg, on deambula amb una dona, que ha trencat una llarga relació amb un marit sempre distant del qual mai no ha estat enamorada, i espera l’arribada del seu amant sense confiar-hi massa. Explorant en una intimitat de manera continguda i delicada, el film fa palpable una experiència de dol davant d’un amor perdut, frustrat per les circumstàncies. Hi ha un moment en què hi ha un fos en negre que precedeix a la segona part, tal com així mateix és anunciada, de la pel·lícula: Younghee retorna al seu país (on, tot i que és una actriu coneguda i valorada, ningú li proposa feina arran de la seva relació «escandalosa») i es retroba amb amics amb els quals manté converses banals que, de sobte, adquireixen pes en parlar-se de l’amor o del pas del temps. És així que sembla que no passi res, però de cop t’arriba una emoció. A vegades amb la intervenció de l’alcohol, una presència constant, Younghee es mostra cada cop més airada davant la pèrdua de l’amor i la moral que l’ha condemnada.  Tot i  els moments enrabiats, però, hi predomina la malenconia, puntuada amb el commovedor Adagi del «Quintet per a cordes en Do Major», de Franz Schubert: una de les expressions més belles de la música de cambra acompanya, doncs, l’intimisme d’aquest film d’una sinceritat que desarma.

    Imma Merino

    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho