En otro país

Comparteix-ho

enotropais cartell

  • Informació


    Da-reun na-ra-e-suh (In Another Country)
    Corea del Sud, 2012.
    Direcció: Hong Sang-soo.
    Intèrprets: Isabelle Huppert, Yu Jun-Sang, Moon So-Ri, Jung Yu-Mi, Yoon Yeo-Jung, Moon Sung-Geun
    Durada: 89 min.
    Gènere: Comèdia dramàtica.
    Idioma: Coreà i Anglès.

    Sinopsi


    Una mare i la seva filla fugen a la ciutat costanera de Mohang per eludir els deutes que han contret. La jove comença a escriure un guió per a un curtmetratge que té com a protagonistes tres dones anomenades Anne. Les tres arriben a Mohang i allà reben l’ajuda de la propietària del motel on s’allotgen i la d’un socorrista que vagabundeja per la platja.

     

  • Que se m’acostin els estrangers

    Afortunadament, En otro país (In another country, 2012) no ens depara cap sorpresa. Isabelle Huppert i Hong Sangsoo, els dos grans noms del film, es sumen per a un projecte entretingut, divertit i lleuger. Així, els més fanàtics del coreà poden estar tranquils: la presència d’Isabelle Huppert com a protagonista no ha variat ni una coma del discurs habitual del director de culte coreà. I els admiradors d’Isabelle Huppert també poden preparar-se per a gaudir d’ella. L’actriu francesa es posa novament sota les ordres d’un gran autor sense cap exigència, prestant-se als desitjos del geni que escriu i dirigeix. Sense que li veiem els fils, Huppert es mou per la pantalla com portada per un titellaire, afegint un nou i desconegut registre a la seva carrera: l’actuació maldestre. Compost per tres parts, el film pot arribar a marejar si no obrim bé els ulls a tots els detalls. La línia principal es sustenta en una jove directora de cinema, Wonju, que ha viatjat amb la seva mare per allunyar-se dels problemes. Wonju escrivint és el pla fixe que ens ofereix Hong Sangsoo per a connectar-nos amb els tres episodis que s’hauran d’entendre com a fruit del que està ideant aquesta jove directora asiàtica, concebuda com a alter ego del propi Hong. Repeteix personatges, repeteix escenari, però els fa interaccionar de manera distinta, atorgant en cada episodi un paper diferent per a cadascun, el que dóna com a resultat una història completament nova en cada ocasió malgrat aquestes repeticions d’escenari i personatges. Com és habitual en el director coreà, tot està al servei de la reflexió sobre el discurs, sobre el llenguatge cinematogràfic. Manté la seva gran curiositat –el paper que juga l’autor en qualsevol història- i hi segueix insistint. Tot i que ara, probablement, ja no té cap intenció de trobar resposta a les preguntes que es feia. Ara més que mai, Hong té moltes ganes de divertir-se i jugar. I per a jugar, ningú millor que Isabelle Huppert. L’actriu francesa interpreta en tots tres episodis a una estrangera que, per diferents motius en cada cas, es troba passant uns dies a Corea. Aquest context serveix d’excusa a Hong per a convertir el llenguatge –l’anglès en aquest cas- com un problema per a la comunicació. És aquí on Huppert desenvolupa amb èxit aquest nou registre, el d’actuar amb poca traça i destresa, tant complicat per a una actriu acostumada a les grans interpretacions. El llenguatge és el vehicle adequat per a un viatge de certa incomoditat ridícula i divertida que es busca transmetre amb situacions absurdes i converses quotidianes allargades. Si Yasujiro Ozu va merèixer que es denominés pla Ozu a aquell enfocat des de i cap al tatami, hauríem de començar a pensar en anomenar pla Hong a tot aquell enfocat des de i cap a una taula de bar, motiu constant utilitzat pel director per a que els personatges creixin en el seu conflicte i aquest es ridiculitzi amb el pas de la conversa. Que meravellós veure a algú amb capacitat per a rectificar i burlar-se de les seves postures en aquests temps que corren. Que meravellós, també, que se li estigui obrint una porta a Hong Sangsoo als cinemes europeus.

    Christian G. Carlos

    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho