En sus manos

Comparteix-ho

ensusmanos cartell

  • Informació


    Contre toi
    França, 2010.
    Direcció: Lola Doillon.
    Intèrprets: Kristin Scott Thomas, Pio Marmaï, Jean-Philippe Ecoffey, Marie-Sohna Conde, Marie-Christine Orry, Vinciane Millereau, Sophie Fougère
    Durada: 85 min.
    Gènere: Drama.
    Idioma: Francès.

    Sinopsi


    Un jove, que pretén venjar-se d’un error mèdic que li impedeix portar una vida normal, segresta a una cirurgiana, però l’amor acaba sorgint entre tots dos.

     

  • La Síndrome d’Estocolm de Kristin

    Amb la pantalla encara en negre, i mentre comencen a aparèixer els primers crèdits, sentim de fons un panteix accelerat i angoixant. Tot seguit, veiem com una dona, amb el rostre desconcertat i atemorit, obre una porta i queda enlluernada per la llum del sol. Quan aconsegueix guanyar el carrer, comença a córrer amb desesperació buscant un punt de referència segur. D’aquesta manera, arrenca “En tus manos” (Contre toi), la segona pel·lícula de la realitzadora francesa Lola Doillon, fent tota una declaració d’intencions del que com a espectadors anirem a veure: un film angoixant, claustrofòbic, que progressivament ens donarà respostes a com s’ha arribat a aquella situació. De seguida descobrirem que Anna Cooper, el personatge que interpreta Kristin Scott-Thomas, és una ginecòloga que ha estat segrestada durant uns dies. I ens introduirem en les motivacions del seu segrestador i en les contradictòries sensacions de rebuig/atracció, fascinació/odi, que es van establint entre segrestador i segrestada. Filla del prestigiós realitzador francès Jacques Doillon –malauradament poc conegut a les nostres pantalles- , Lola Doillon ha escollit pel seu segon llargmetratge un material que la fa moure’s permanentment entre el drama psicològic i la intriga més estàndard. És un plantejament que hem vist en films com “El coleccionista”, de William Wyler o a “Átame”, de Pedro Almodóvar. Possiblement en aquest cas, Doillon sembla més interessada en els aspectes psicològics que en la pròpia trama. En aquest sentit, com a espectadors, acabarem més subjugats per la relació entre els dos personatges que no pas per la resolució del cas, que de fet coneixem des de l’obertura mateixa de la pel·lícula. Amb aquesta estructura narrativa, és com si la directora hagués volgut descartar una possible via del film –fins i tot des d’un punt de vista de construcció de guió- per centrar-se obertament en l’altra. Així, el bloc central del film, un llarg flashback en que vivim de forma directa –fins i tot teatral en algun moment- com es va establint la relació entre segrestat i segrestada, configura de manera molt clara el to dramàtic que Doillon vol atorgar a la seva pel·lícula. Bona part del pes de “En sus manos” descansa en les espatlles cada vegada més sòlides d’aquesta gran actriu que és la britànica Kristin Scott Thomas. Es fa difícil pensar en una actriu europea–potser només Isabelle Huppert- que sigui capaç d’afrontar papers d’extraordinària exigència física i psicològica com aquest o com d’altres que li hem vist recentment. Aquí la seva interpretació recorda una mica la de “Partir”, el film de Catherine Corsini amb Sergi López que també vam poder veure al Truffaut. Scott Thomas està construint una carrera en la que, al costat de participacions en films més comercials –la veurem aquest setembre a “Bel Ami” amb Robert Pattinson-, va escollint-ne d’altres, potser de caràcter més intimista i menor pressupost, però que li exigeixen exprimir al màxim tot el seu talent interpretatiu. En aquest sentit, podem dir qualsevol cosa d’ella menys que és una actriu acomodada, i s’està convertint en una d’aquelles intèrprets que, només per la seva presència, ja és justifica el visionat del film. Potser sense arribar al nivell de films recents com “Hace mucho que te quiero” –per la que va ser nominada al Globus d’Or- o “La llave de Sarah”, l’estrena ara de “En sus manos”, que va rodar fa 2 anys, ens permet seguir completant una filmografia prolífica –roda un promig de 3 pel·lícules per anyquede totes totes encara ens ha de donar moments memorables a la gran pantalla.

    Paco Vilallonga

    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho