Encadenados

Comparteix-ho

  • Informació


    Estats Units, 1946
    Direcció: Alfred Hitchcock
    Intèrprets: Cary Grant, Ingrid Bergman, Claude Rains, Louis Calhern, Leopoldine Konstantin, Reinhold Schünzel, Moroni Olsen, Ivan Triesault, Alex Minotis, Wally Brown, Charles Mendl, Ricardo Costa, Eberhard Krumschmidt, Fay Baker
    Gènere: thriller
    Durada: 101 minuts
    Idioma: anglès

    Sinopsi


    Després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), el pare d’Alicia Huberman, un espia nazi, és condemnat per traïció contra els Estats Units. Després del judici, Alícia dóna una festa en la qual apareix un atractiu desconegut anomenat Devlin. Es tracta d’un agent dels serveis d’Intel·ligència que reclama la seva col·laboració per atrapar Alexander Sebastian, el cervell dels nazis al Brasil. Al principi es mostra reticent, però finalment accedeix, sobretot, perquè s’ha enamorat de l’atractiu agent americà. Un cop al Brasil, Alícia es guanya la simpatia de Sebastian i se’n va a viure a casa seva. Però la seva implicació en l’assumpte acaba posant en perill la seva vida.

  • La pel·lícula de Hitchcock, preferida per Truffaut

    François Truffaut, en el seu magnífic llibre-entrevista a Hitchcock (Le cinéma selon Hitchcock, 1966), va dir que Notorious (Encadenados, 1946) era la pel·lícula del director que preferia; la que preferia de les que el director havia filmat en blanc i negre; de les d’en color, era Rear Window (La finestra indiscreta, 1954), però això és una altra història.

    En el llibre, Truffaut escriu: «Conté [Notorious] poques escenes i és d’una puresa magnífica; és un model de construcció de guió. Vull dir que vostè en aquesta pel·lícula va aconseguir el màxim d’efectes amb el mínim d’elements. Totes les escenes de suspens s’organitzen al voltant de dos objectes que són sempre els mateixos: la clau i una falsa ampolla de vi. La intriga sentimental és la més senzilla del món: dos homes enamorats de la mateixa dona. De tots els seus films, en la meva opinió, és en el que podem sentir la comunió més perfecta entre allò que volia aconseguir i el resultat a la pantalla.»

    Les paraules de Truffaut són certes.

    Hitchcock, juntament amb el dramaturg i guionista Ben Hecht, va desenvolupar el guió, segons paraules seves, el 1944, quan la bomba atòmica encara no era una realitat i només hi havia rumors de proves fetes al desert de Nou Mèxic i dels experiments dels nazis, a Noruega, amb aigua pesant. Quan es va estrenar Notorious, amb molt d’èxit, el 1946, l’exèrcit dels Estats Units ja havia llançat les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki.

    Però, de fet, com el mateix Hitchcock va deixar ben clar, el tema de la recerca de la bomba atòmica, aquella pols d’urani que un grup de nazis, fugits d’Europa i refugiats al Brasil, amagaven dins de falses ampolles de vi i que el govern dels Estats Units provava de descobrir, només era el MacGuffin de la pel·lícula; és a dir, l’esquer que havia d’atrapar l’espectador, i tenir-lo enganxat, mentre Hitchcock desenvolupava el veritable tema de la pel·lícula: el complicat triangle amorós que s’establia entre un agent del govern nord-americà –T.R. Devlin (Cary Grant)–, la filla d’un col·laborador dels nazis –Alicia Huberman (Ingrid Bergman)– i el cap del grup dels nazis establerts al Brasil –Alex Sebastian (Claude Rains). Un triangle sentimental impossible, tortuós, com li agradaven a Hitchcock, en el qual la noia s’emporta la pitjor part. Un triangle que arrenca quan, per complir amb el deure, Devlin, malgrat estar enamorat d’Alicia, l’empeny  als braços i al llit de Sebastian. I ella, enamorada, al seu torn, de Devlin, hi accedeix per un sentiment de culpa heretada i, també, pel sentit del deure i pel rebuig de Devlin.

    Probablement, cap seqüència aconsegueix fusionar millor les dues línies narratives –la de l’urani i la història amorosa– que la cèlebre seqüència de la clau que dona accés al celler on els nazis guarden les falses ampolles de vi. Una seqüència que conté un majestuós i arriscat moviment de grua que passa d’enquadrar, en un ampli pla general, tota la sala, amb els convidats que arriben a la festa de celebració del matrimoni Alex i Alicia, a enfocar, en un primeríssim primer pla, la mà d’Alicia, on ella amaga, nerviosa, la clau que ha robat a Alex i que li donarà accés al celler. A partir d’aquí, Hitchcock, amb una precisió i un tempo admirables, desenvolupa la seqüència establint un joc de plans i contraplans, de mirades i d’anades i vingudes, entre els tres protagonistes d’aquella vetllada –Alicia, Devlin i Alex–; una coreografia visual en què es barregen les dues línies narratives: amb Alex que no perd de vista Alicia i Devlin, perquè sospita que entre la seva dona i Devlin hi ha quelcom més que amistat, i Alicia i Devlin intentant escapar del setge d’Alex per poder accedir al celler, gràcies a la clau que ella ha robat al seu marit, i intentar descobrir què hi amaguen els nazis. La seqüència, que havia començat amb aquell gran pla general de la recepció, culmina en uns primeríssims primers plans –gairebé només ulls i boca– d’Alicia i Devlin, que, en ser descoberts, al celler, per Alex, simulen una trobada amorosa. La intensitat que transmeten aquests primeríssim primers plans –els únics de tota la llarga seqüència–, parlen, però, a l’espectador, de la veritable passió que Alicia sent per Devlin; del veritable tema de la pel·lícula, tal com explicava Hitchcock a Truffaut. Molt poc després, com a epíleg de la seqüència, Alex acaba descobrint que Alicia li ha robat la clau i l’espectador, que en tot moment sap tant o més que els personatges, però no tant com Hitchcock, comença, aleshores, a patir pel destí d’Alicia, que no sap que ha estat descoberta. És la cèlebre teoria del suspens de Hitchcock, portada a la pràctica de manera absolutament brillant.

    Notorious és una celebració del cinema, del cinema clàssic. Truffaut ho tenia clar i nosaltres, també. Per això l’hem escollida, perquè volem retornar, després d’aquests llargs mesos de pandèmia, reivindicant tot allò de meravellós que ens proporciona una bona pel·lícula, projectada en una sala. El Cinema Truffaut retorna, comença de nou, de la mà de qui el va inspirar, François Truffaut, i del seu admirat Alfred Hitchcock. I juntament amb aquest retorn, un desig: que ben aviat tota la resta de sales de cinema de Girona i d’arreu també retornin, i que s’omplin les platees i que s’apaguin els llums i comenci la sessió.

    Ramon Girona
    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

 

Comparteix-ho