Enemy

Comparteix-ho

enemy cartell

  • Informació


    Enemy
    Canadà, 2013.
    Direcció: Denis Villeneuve.
    Intèrprets: Jake Gyllenhaal, Mélanie Laurent, Sarah Gadon, Isabella Rossellini, Joshua Peace, Tim Post, Kedar Brown, Darryl Dinn, Misha Highstead, Megan Mane, Alexis Uiga
    Durada: 91 min.
    Gènere: Drama.
    Idioma: Anglès.

    Sinopsi


    Adam és un afable professor d’història que porta una vida bastant monòtona. Un dia, veient una pel·lícula, descobreix a un actor que és idèntic a ell. Obsessionat amb la idea de tenir un doble, la recerca d’aquest home tindrà per a ell conseqüències inesperades …

     

  • Un caos per desxifrar

    En una de les seves classes el professor protagonista (o potser ho és el seu doble) d’»Enemy» explica que Marx va escriure que la història es repeteix primer com a tragèdia i segonament com a farsa. Aquesta és una rèplica a Hegel amb la qual s’enceta «El 18 de brumari de Lluís Bonapart»: «Hegel observa que tots els grans esdeveniments i personatges de la Història es produeixen, per així dir-ho, dos cops. Se li va oblidar afegir-hi: la primera vegada com a tragèdia; la segona com a farsa». «Enemy» està lliurement inspirada en la novel·la «L’home duplicat», de José Saramago, i aborda el tema del doble, de tanta tradició literària i cinematogràfica, a banda que Hegel i Marx n’aportessin una versió historiogràfica. La cita de Marx no hi deu ser per res en aquest film dirigit pel quebequès Denis Villeneuve, amb un guió de l’espanyol Javier Gullón, però, a diferència de les ressonàncies més socials del relat de Saramago, sembla convidar-nos a que l’apliquem a un nivell individual en relació amb l’experiència d’un professor d’Història que descobreix un seu doble físicament idèntic. Ell és un personatge amb una dimensió tràgica que es repeteix com una farsa? És una possibilitat interpretativa d’un joc amb moltes possibilitats interpretatives que s’obren amb i per cada espectador. També és prou significatiu que el doble del professor (tots dos són excel·lentment interpretats per Jake Gyllenhaal en la mesura que amb una mirada o una actitud corporal fa percebre si encarna l’un o l’altre) sigui un actor, és a dir algú capaç de transformar-se, d’encarnar diverses personalitats o de suplantar identitats. Potser s’hi apunta una reflexió sobre el treball actoral com una farsa en la mesura que l’actor és un imitador, algú que representa. En tot cas, aquest doble no és una construcció mental amb el qual projectar el desig d’una altra vida? O d’un altre jo capaç d’alliberar pulsions (sexuals) reprimides i entrar en un territori ocult i prohibit simbolitzat amb una clau? En aquest sentit, hi ressona la manera com va plantejar Stevenson el tema del doble a «Dr. Jeckyll i Mr.Hyde». El monstre de Hyde sorgeix del desig transgressor de Jeckyll en el context de la puritana moral victoriana, però tota societat es fonamenta en una repressió que pot generar monstres un cop són alliberades les pulsions. Així, el doble, projectat com a desig d’un altre jo, pot esdevenir l’enemic d’un mateix. I no és per res que l’atmosfera onírica derivi en un malson en què el protagonista (amb el seu doble) se senti atrapat en una tela d’aranya. No som lluny de Cronenberg, el d’»Inseparables» i potser també el de «Spyder», si es considera que es fa present un caos mental. Així mateix, també és possible pensar en «Eyes wide shut», amb la qual Kubrick va adaptar «Història somiada», d’Arthur Schnitzler. Amb una aparença de thriller, «Enemy» se situa en un terreny abstracte i simbòlic mentre crea una atmosfera certament inquietant que també ens atrapa i ens fa pensar en la incertesa del que som i en els desigs més o menys amagats. D’una manera deliberada la trama esdevé un caos, però aquest, com va escriure Saramago a «L’home duplicat», és un ordre per desxifrar.

    Imma Merino

    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

 

Comparteix-ho