Entre nosotras

Comparteix-ho

  • Informació


    França, 2020
    Direcció: Filippo Meneghetti
    Intèrprets: Barbara Sukowa, Martine Chevallier, Léa Drucker, Jérôme Varanfrain, Daniel Trubert, Hervé Sogne, Tara Klassen, Eugenie Anselin
    Gènere: drama romàntic
    Durada: 95 minuts
    Idioma: francès

    Sinopsi


    Nina i Madeleine, dues dones jubilades, estan secretament enamorades des de fa dècades. Encara que de cara als altres no són més que dues veïnes, vénen i van d’una casa a l’altra compartint la tendresa d’una vida en comú. Fins que un dia, la seva relació dóna un gir a causa d’un succés inesperat.

  • La força de l’amor, malgrat tot

    En els últims anys, havent-hi sigut una temàtica gairebé invisible, el cinema “mainstream” ha abordat, amb resultats inevitablement desiguals, una diversitat d’històries lèsbiques, algunes condicionades pels prejudicis socials sense que necessàriament transcorrin en un temps passat. La majoria de les seves protagonistes, en tot cas, són joves. Entre nosotras, producció francesa nominada a l’Oscar a la millor pel·lícula en llengua no-anglesa, té la particularitat d’ocupar-se d’una parella d’amants sexagenàries, cosa que en certa manera subverteix un altre tabú cinematogràfic. El cas és que les amants del film (primer llargmetratge de ficció de Filippo Meneghetti després de dirigir diversos curts i documentals) fa temps que viuen una relació secreta en un petita ciutat innominada a la qual Sommières, a prop de Nimes, aporta un pont arquejat i un carrer amb arbres, on el relat comença amb un record dels jocs d’infantesa (dues nenes que juguen a cuit i amagar) amenaçats per crits d’ocells cada cop més forts que, com si fossin portadors de malastrugança, creen inquietud.
    Després d’aquest inici, els moviments elegants de la càmera, mentre hi ha una discreta il·luminació en penombra, mostren la sensualitat entre dues dones reflectides en un mirall, aquest explorador de la identitat (amb les seves ambigüitats, dobles i miratges) que en la poètica i iconografia lèsbiques adquireix una significació particular: què som en la nostra diferència? Aquestes dones, doncs, duen una vida secreta disfressades de veïnes mentre habiten dos pisos en un mateix replà. Tenen la idea de vendre’ls amb el desig d’anar-se’n a viure a Roma, on es van conèixer mentre una (Nina, berlinesa) hi feia de guia turística. La promesa de la felicitat, però, sembla amenaçada com si ressonessin els crits sinistres d’uns ocells. L’altra (Mado) és incapaç de dir-ho als seus fills, cosa que provoca un conflicte entre elles que s’esvaeix amb un fet dramàtic: Mado pateix un vessament cerebral que l’immobilitza i emmudeix. Això fa que, amb el desig de tenir-ne cura, Nina es converteixi en una veïna molesta, amb un comportament inquietant, per a la cuidadora i la filla de Mado que ignoren la relació real entre les dues dones. Amb el gir dramàtic, usant especialment el so i també la il·luminació, Entre nosotras deriva cap un film a prop del fantàstic (les amants esdevenen presencies fantasmals) i quasi de terror amb les argúcies de Nina per estar amb Mado.
    Hi ha un element fonamental en el film: la presència de dues actrius extraordinàries. Mado és interpretada per Martine Chevallier, actriu que, havent fet bona part de la seva carrera al teatre, actualment és “sociétaire” honorària de la Comédie Française. Nina és encarnada per l’actriu alemanya Barbara Sukowa, que sempre remet a Fassbinder. No és que les formes tan pautades d’Entre nosotras faci pensar en aquelles tan imprevisibles del cineasta alemany, però sempre poden seguir-se fils que duen a associacions inesperades i, potser, estranyament reveladores. Un dels referents de Fassbinder va ser Douglas Sirk i és així que va realitzar Tots ens diem Alí, en què una vídua (una treballadora de la neteja) té una relació amb un magrebí més jove i una situació més precària, tenint present All that Heaven Allows, que mostra l’enamorament entre una vídua rica i el seu jardiner, també força mes jove. En totes dues pel·lícules, els fills s’oposen a la relació amorosa de la seva mare creient, a més, que els homes que estimen volen treure’n profit mentre no tenen en compte la felicitat que hi senten. Contenint també un melodrama, que vol ser contingut, Entre nosotras aborda la relació entre dues dones d’una mateixa edat i condició social. Els fills d’una, que també és vídua, ignoren la seva relació homosexual fins que, davant de l’evidència, es converteixen en un obstacle encara que la seva mare només sembli revifar-se amb la presència de la dona que estima. Salvant totes les distàncies entre Sirk/Fassbinder i Filippo Meneghetti, aquest ens recorda els prejudicis i la manca de comprensió són, malauradament, absolutament vigents. I que la felicitat és tan fràgil com tot l’important.

    Imma Merino
    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho