Eternité

Comparteix-ho

eternite-cartell

 

  • Informació


    França, 2016
    Director: Tran Anh Hung
    Intèrprets: Mélanie Laurent, Audrey Tautou, Bérénice Bejo, Jérémie Renier, Pierre Deladonchamps, Félix Bossuet, Quentin Demon, Travis Kerschen, Dorian Salkin,Romàn Malempré, Maxime Rennaux.
    Gènere: Drama romàntic.
    Durada: 115 min.
    Idioma: Francès.

    Sinopsi


    Quan Valentine es casa amb 20 anys amb Jules estem a la fi del segle XIX. A la fi del segle següent, una jove parisenca, la besnéta de Valentine corre en un pont i acaba en braços de l’home que estima. Entre aquestes dues èpoques, homes i dones es troben, s’estimen, s’abracen, mostrant així les destinacions romàntics d’una generació.


  • Carícies, petons i abraçades

    Ens trobem davant d’una pel·lícula totalment francesa -tant per la seva construcció i producció com per la seva interpretació i ambientació- dirigida pel director vietnamita de 54 anys Tran Anh Hug, el mateix director que ens va sorprendre l’any 1993 amb El olor de la papaya verde (Mùi du du xanh – L’odeur de la papaye verte).

    Eternité ens parla de l’amor, de la vida i de la mort i ho fa amb moltes abraçades i delicades carícies acompanyades per dolços petons. Tot  emmarcat  amb una rigorosa i esplèndida fotografia en color, amb una música continuada de diversos temes per a piano (alguns més famosos que d’altres) i amb uns esplèndids paisatges i cases senyorials, generoses i burgeses. Al film se’ns presenta una vida conjugal envejable on tots són molt feliços i s’estimen molt, on l’home toca la guitarra i la dona pareix fills i filles i on tots els personatges són sensuals, agradables, nets i polits.

    Amb Eternité, però, també vivim la mort, la desaparició dels éssers estimats. Plorem la mort i somriem la vida juntament amb els personatges de la història, que està narrada  per una delicada veu femenina i sense gaires diàlegs.

    Tota la pel·lícula és tendre, tot és lent, suau: les mirades, els somriures, els plors… no hi ha pressa. Aquest fet la fa molt relaxant.

    La història que ens explica el director comença a finals del segle XIX i acaba a finals del segle XX, una història viscuda pel personatge de Valentine, interpretat dolçament per l’actriu Andrey Tauton que es casa els 20 anys, tenint molts filles i filles que es moren o es fan monges. Un d’aquests fills es casa amb Mathilde, interpretada per la interessant actriu  Mélanie Laurent, que també te més fills i filles que creixen, s’estimen i desapareixen.

    Podríem resumir aquesta història d’amor com la de tres generacions de dones que enllacen 100 anys d’humanitat. Històries que van i venen i records que tornen. Són sempre les dones que condueixen aquest amor, aquesta tendresa, aquets 100 anys de carícies, d’abraçades i de petons.

    Si davant aquest film tens ganes de deixar-te endur pel que veuràs i per allò que t’explicaran, t’ho passaràs deliciosament bé, sinó tens aquesta sort, t’ho pots passar fatalment malament. Amb tot, segur que no et deixarà indiferent.

    Guillem Terribas

    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho