Fátima

Comparteix-ho

Fátima cartell

  • Informació


    França, 2015
    Director: Philippe Faucon
    Intèrprets:  Soria Zeroual, Zita Hanrot, Mehdi Senoussi, Franck Andrieux, Yolanda Mpele
    Gènere: Drama
    Durada: 79 min.
    Idioma:  Francès

    Sinopsi


    Fatima és una dona musulmana immigrant d’orígen àrab, mare de dues filles: Souad, una adolescent rebel de quinze anys i Nesrine, una jove de 18 anys que està començant a la Universitat i que vol ser metgessa. Per tal de poder pagar els seus estudis, Fatima treballa sense descans fins que pateix un accident que l’obligarà a guardar repòs.

     

  • La lluita per la dignitat

    Philippe Faucon, cineasta francès d’origen marroquí, explica que en l’origen de Fatima hi havia el diari d’una dona magrebí que va arribar a França sense saber llegar i a mesura que va aprendre l’escriptura va redactar un diari en que explicava les seves experiències com a dona de la neteja dins d’una societat en la que havia tingut problemes per integrar-se. Fatima parteix d’una historia semblant per explicar les vivències d’una dona, separada del marit, que s’ha de fer càrrec de dues filles –de 18 i 15 anys- que tenen perspectives diferents davant la vida. Mentre la primera s’esforça per cursar els seus estudis de medecina, l’altra és una jove rebel i inadaptada que viu plenament la crisi de l’adolescència.

    A partir d’aquesta premissa inicial, Fatima és una pel·lícula que commou sense caure en cap moment ni en l’exageració, ni en les obvietats, ni els tòpics. Fàtima funciona per que és una pel·lícula sòbria i el·líptica que sap explicar allò essencial de forma clara i concisa. En l’interior de la vida de Fàtima sorgeixen diversos temes claus. El primer seria la mostració de com la societat francesa accepta el seu mestissatge. Fatima és una dona provinent d’Argèlia que porta anys a França però que encara forma part d’aquella massa de persones anònimes que viuen en l’anonimat, que s’aixequen de nit per anar a fer la neteja i que semblen descartades del propi teixit social. Philippe Faucon mostra com el racisme es latent i com la societat laica francesa és incapaç de saber viure amb l’altra i assumir el llegat de la seva antiga posició colonial. Per accentuar aquest tema, Faucon parteix d’un element molt interessant com és l’ús de l’idioma. Fatima té problemes d’expressar-se en llengua francesa, utilitza l’àrab com a llengua corrent i per tema d’edat i de manca d’escolarització no ha sabut com a afrontar la llengua. Això provoca una relació molt inquietant amb les seves filles, ambdues franceses que consideren la llengua d’adopció més important que la llengua materna. La llengua d’adopció és la que els hi permetrà obrir-se camí en la societat. El tema del llenguatge esdevé clau per reflectir la lluita de classes i la qüestió identitaria com a factor determinant. Un altra factor que la pel·lícula explora és la diferència entre les primeres generacions d’emigrants i les segons o terceres que es consideren integrades malgrat que tinguin de renunciar a una part dels seus vincles amb el teixit social.

    Philippe Faucon sap construir una obra plena de tensió però no cau mai en la formula del cinema de tesi. Amb una durada inferior a la hora i mitja, sap mostrar la tensió entre Fatima i les seves filles, les esperances de la mare per transformar el seu entorn i la lluita per poder aconseguir que les seves filles tinguin tot allò que ella no ha pogut tenir. Fatima va ser la pel·lícula guanyadora dels César de la passada edició i amb el temps s’ha convertit en una de les millors pel·lícules franceses de la passada temporada.

    Àngel Quintana

    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho