Frances Ha

Comparteix-ho

francesha cartell

  • Informació


    Frances Ha
    Estats Units, 2012.
    Direcció: Noah Baumbach.
    Intèrprets: Greta Gerwig, Mickey Sumner, Adam Driver, Michael Esper, Grace Gummer, Charlotte d’Amboise, Michael Zegen, Patrick Heusinger, Justine Lupe
    Durada: 86 min.
    Gènere: Comèdia dramàtica.
    Idioma: Anglès.

    Sinopsi


    Frances, una jove de 27 anys, ha decidit, malgrat la seva edat, complir el seu somni de ser ballarina en una companyia de dansa de Nova York. Viu amb una amiga i gaudeix de la vida amb alegria i despreocupació, tot i que vol molt més del que té. Una faula moderna sobre la joventut, l’amistat, l’ambició, la lleialtat i l’optimisme.

     

  • Una joventut desarrelada

    Frances Ha de Noah Baumbach té la gran virtut de ressuscitar una certa idea de cinema independent que s’havia donat per morta o que havia entrat en crisi. La imatge en blanc i negre típicament ens situa en un Nova York on els joves busquen la seva forma d’arrelar-se i no la troben. L’estètica de la pel.lícula juga constantment amb la fragmentació, els falsos raccords i la captura gairebé documental dels espais exteriors. Els personatges discuteixen, busquen sortides en el seu propi laberint i en mig d’una vida frenètica no fan més que constatar que es senten absolutament perduts, sense arrels. A l’interior de les imatges de Frances Ha s’acaba transpirant un misteriós encant que captura de l’aire del nostre present. El més interesant del cas és que aquesta crònica del present parteix d’una estranya evocació cap un cinema que té les seves arrels en la Nouvelle Vague i que va ser fet fa prop de 50 anys. A Frances Ha hi trobem alguna cosa que es filtra de les pel·lícules de Jacques Godard dels anys seixanta, no podem deixar de pensar amb Adieu Philipinne de Jacques Rozier i tot fins i tot en el cinema de François Truffaut que és evocat en la banda sonora. Tot aquest món, però, es projecta cap el vell cinema independent novaiorquès dels anys seixanta quan John Cassavettes o Shirlley Clarke s’afirmaven com a profetes d’una nova manera de rodar i capturar la vida de Nova York. El resultat és una pel.lícula veritablement fascinant, una joia que està envoltada d’intel·ligència i que constantment navega entre la comèdia romàntica i una certa idea d’un musical frustrat en el que Modern Love de David Bowie es converteix en tot un himne que s’imposa i marca els moviments d’una coreografia que té el seu veritable sentit en funció del decorat que mostra la pel.lícula. Un himne que també serveix perquè Baumbach pugui homenatjar Mauvais sang de Leos Carax, situada en l’herència de la Nouvelle Vague. Tot aquest estat de gràcia i plenitud que desprenen les imatges de Frances Ha es degut a la força que té Greta Gerwig, la nova musa del cinema independent, companya sentimental de Noah Baumbach i veritable artífex del miracle. Gerwig –que ja estava sensacional a Damsels in distres de Whit Stillman- ens demostra com la idea de construir una obra sobre la inestabilitat i el moviment d’uns personatges que no saben cap on van pot acabar donant resultats molt positius. Frances Ha –Greta Gerwig- és el símbol d’una joventut que és incapaç de poder arrelar-se enlloc, que viu el present sense saber cap on va el seu futur i que viuen envoltats en una mena de caos sentimental que es transforma en veritable caos vital. Francesc Ha acaba essent el millor i més excel·lent retrat sobre els que ja estan prop de la trentena i encara no saben que han d’acabar fent de les seves vides i, probablement, no ho podran acabar de saber mai. Tot està explicat sense cap mena de sentit de transcendència, buscant la lleugeresa i imposant el sentiment de que la pel.lícula no va mai enlloc, per que es perfila un camí que no pot, ni vol, tenir cap direcció.

    Àngel Quintana

    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

 

Comparteix-ho