Francofonia

Comparteix-ho

francofonia-cartell

 

  • Informació


    França, 2016
    Director: Aleksandr Sokurov
    Intèrprets: Louis-Do de Lencquesaing, Vincent Nemeth, Benjamin Utzerath, Johanna Korthals Altes, Jean-Claude Caër
    Gènere: Drama
    Durada: 90 min.
    Idioma: Rus i francès

    Sinopsi


    Segona guerra Mundial (1939-1945). A la França ocupada (1940), les autoritats nazis decideixen protegir la col·lecció de pintura més valuosa del món: el Museu del Louvre. Mentre Jacques Jaujard i el comte Franz Wolff-Metternich s’encarregaven de complir aquesta missió, grans exèrcits arrasaven Europa causant innumerables baixes.


  • La cultura com a document de la barbàrie

    “No hi ha cap testimoni de la cultura que no sigui al mateix temps un testimoni de la barbàrie”, escrivia Walter Benjamin i els anys han convertit la sentencia en un idea clau per entendre la complexa relació entre creació i destrucció. Alexander Sokourov sembla prendre al peu de la lletra aquesta màxima per tal de construir una pel·lícula, Francofonia que vol demostrar de quina manera la cultura occidental, malgrat els moments crítics de la seva barbàrie, ha tingut certa cura de l’art i ha sabut privilegiar la historia. La idea exposada per Sokourov pot generar nombroses controvèrsies sobretot si tenim en comte la seva intencionalitat. En un moment en que les televisions mostren imatges dels integristes d’Estat Islàmic destruint els restes artístiques de l’antiguitat, cal reprendre una certa historia d’occident per demostrar que això no va ser possible. Per exposar la seva tesi Sokourov ens trasllada al Museu del Louvre durant els anys de la ocupació nazi.

    L’epicentre de Francofonia està centrat en la trobada que duen a terme el director de la institució  Jacques Jaujard –conegut per la seva política col.laboracionista amb el govern de Vichy- i el comte nazi Franz Wolf Metternich, que havia sigut responsable de la conservació d’obres d’art a Renania i que posteriorment va ser responsable de la política de conservació d’obres d’Art duta a terme per l’armada d’Ocupació Alemanya a França.  La reunió entre els dos personatges va ser essencial per conservar el patrimoni del Louvre l’any 1942. Sokourov mostra la trobada entre els dos personatges, les seves converses i la preocupació per mantenir el patrimoni. A partir d’aquest fil central, Soukorov posa imatges de Napoleó passejant-se pel Museu del Louvre, com si la seva espoliació de l’Art Egipci hagués estat una garantia de la seva preservació, imatges de la lluita dels alemanys en el front rus i les enigmàtiques imatges d’un vaixell en mig d’una tempesta que porta obres d’art cap un destí indeterminat.

    Es cert que Sokourov és un cineasta amb una clara sensibilitat plàstica i és l’autor d’una de les obres més belles que s’han fet sobre la relació entre el món del Museu amb el món de l’Art. Francofonia és una pel·lícula que manté la força visual de Sokourov, el joc amb diverses textures, la seva habilitat per crear elegies poètiques a partir de materials friccionals i documentals. També és cert que la seva pel·lícula vol ser un cant a l’humanisme i a la necessitat de preservar l’art com a testimoni d’aquest humanisme El resultat és una obra que té un claríssim interès i que no genera la indiferència. Amb tot, però, també resulta interessant recordar allò que Francofonia amaga. Sokourov no parla de com la deportació i posterior exterminació dels jueus per part dels nazis va estar acompanyada del robatori d’obres d’art i de que certs marxants francesos varen vendre importants obres d’art a milionaris alemanys en mig del clima de l’ocupació. Tampoc es parla de que mentre el destí del Louvre va ser preservat, el cas del  Jeu de Pomme de Paris va ser molt més complexa i que no sempre va poder evitar-se el robatori d’obres.  Tot allò que la pel·lícula amaga genera una certa polèmica entorn una obra potent que transmet una mirada parcial i al·legòrica sobre com la cultura pot sobreviure a la barbàrie.

    Àngel Quintana

    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho