Frantz

Comparteix-ho

frantz cartell

 

  • Informació


    França, 2016
    Director: François Ozon
    Intèrprets: Pierre Niney, Paula Beer, Cyrielle Clair, Johann von Bülow, Marie Gruber, Ernst Stötzner, Anton von Lucke.
    Gènere: Drama.
    Durada: 113 min.
    Idioma: Francès.

    Sinopsi


    Una petita ciutat alemanya, poc temps després de la I Guerra Mundial. Anna va tots els dies a visitar la tomba del seu promès Frantz, assassinat a França. Un dia, Adrien, un misteriós jove francès, també deixa flors a la tomba. La seva presència suscitarà reaccions imprevisibles en un entorn marcat per la derrota d’Alemanya…


  • Les ferides de la guerra

    Una de les millors però menys conegudes pel·lícules del gran Ernst Lubitsch, rodada en plena etapa americana del genial director alemany, és “Remordimiento” (Broken Lullaby), un intens drama intimista rodat el 1932 i que es situa en la seva filmografia just abans de les seves comèdies sofisticades com “Trouble in paradise” o “Una mujer para dos”. Lubitsch adaptava una història del dramaturg Maurice Rostand en la que un soldat francès que mata durant la 1a Guerra Mundial un soldat alemany decideix, devorat pel remordiment, anar a Alemanya per redimir-se demanant perdó a la seva família.
    Resulta curiós que François Ozon, un dels més reputats directors francesos del cinema actual, recuperi una pel·lícula que semblava oblidada en el túnel del temps per fer-ne un remake. De fet, com molt bé especifica el seu autor als títols de crèdit, “Frantz” és una pel·lícula “lliurement inspirada” en el film precedent de Lubitsch. I si realment la volem veure com una nova versió de la història, estem davant un exemple modèlic del que hauria de ser sempre un remake: una visió personal que parteix de la mateixa base argumental però que adquireix un estil, una personalitat i una particularitat pròpies.
    Premiada al Festival de Venècia i nominada recentment a 11 Premis César del cinema francès, “Frantz” és potser la millor pel·lícula d’Ozon -i això és dir molt en un director consolidat i de llarga trajectòria com el que ens ocupa-, i ho és perquè combina algunes de les millors qualitats del realitzador amb una maduresa i depuració estilística com poques vegades havíem vist en ell. Estem davant un film d’extraordinària sensibilitat, de moments de gran bellesa i d’una perfecció formal que no està renyida amb la intensitat emocional, la fatalitat existencial de la dramàtica història que ens explica. A més, Ozon té la capacitat de captar la universalitat de la trama -el que ens explica, que té un fort component antibel·licista, podria passar en qualsevol època històrica- però a la vegada incidir en la complexitat d’un moment especialment rellevant del context europeu: les ferides de la guerra i la sensació d’humiliació del poble alemany com a resultat de la derrota a la Gran Guerra i que va acabar essent el vertader detonant de l’auge del nazisme i del desastre de la 2a Guerra Mundial.
    La proposta estètica d’Ozon és també singular: el film està rodat essencialment en blanc i negre, amb una extraordinària fotografia de Pascal Marti que recorda altres joies cinematogràfiques com “La cinta blanca” de Haneke. Però puntualment, sobretot en els moments de la felicitat esporàdica compartida pels personatges d’Adrien i Anna, Ozon roda en color, en un color singular que sembla voler reproduir l’estètica malva de les fotografies en color dels primers temps, un color efímer com una espurna enmig de la dinàmica d’infortuni en el destí que sembla guiar de manera inevitable la vida dels personatges.
    I de “Frantz” també ens queden gravats en la retina els ulls de Paula Beer, l’autèntic descobriment de la pel·lícula. L’actriu alemanya, ja premiada a Venècia com a millor actriu jove i nominada ara als César, fa un recital de sensibilitat i matisos en un personatge de gran complexitat que a més és l’autèntic fil conductor de la història. En la seva construcció del personatge d’Anna, guiada per un Ozon que sempre ha estat un magnífic director d’actors, Paula Beer combina la tristesa perenne d’una joventut truncada amb els profunds dilemes morals als que s’ha d’enfrontar. La seva és una presència inoblidable en una de les millors pel·lícules que han arribat a la cartellera els darrers mesos.

    Francesc Vilallonga
    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho