God Help the Girl

Comparteix-ho

godhelpthegirl cartell

  • Informació


    God Help the Girl
    Regne Unit, 2014.
    Direcció: Stuart Murdoch.
    Intèrprets: Emily Browning, Olly Alexander, Hannah Murray, Cora Bissett, Pierre Boulanger, Sarah Swire, Mark Radcliffe, Stuart Maconie, Ann Scott-Jones, Josie Long, Pauline King, Kath Howden, Alex Klobouk, Paul Flanagan, Michael Drum
    Durada: 111 min.
    Gènere: Drama musical.
    Idioma: Anglès.

    Sinopsi


    Eve, una jove de Glasgow internada en un hospital, escriu cançons per superar els problemes emocionals que l’han portat fins allà. Un dia coneix a James i a Cassie, dos músics que, igual que ella, es troben en plena cruïlla vital. Musical escrit i dirigit per Stuart Murdoch, el vocalista del grup Belle & Sebastian.

     

  • Un musical estilitzat i malenconiós

    Stuart Murdoch, cantant i compositor del grup escocès de pop «Belle and Sebastian» debuta a la gran pantalla, escrivint i dirigint el musical «God Help the Girl» (2014). La pel·lícula va ser premiada al Festival de Sundance pel seu repartiment i Murdoch va obtenir un reconeixement especial per haver aconseguit transferir el seu univers personal al cinema. El film també va inaugurar la secció Generacions del Festival de Berlin davant d’una audiència majoritàriament jove. El projecte «God Help the Girl» va gestar-se fa més de deu anys durant la promoció de l’àlbum «Dear Catastrophe Waitress» (2004). En aquell període, Murdoch va escriure una sèrie de cançons sobre dones joves que no acabaven d’ajustar-se a l’esperit del grup i, a través d’un anunci publicat en una revista local de Glasgow, va buscar les veus femenines adequades per interpretar-les. El projecte s’anava teixint a través de melodies i esbossos de guió per donar forma a la història d’Eve, la protagonista del relat musical i cinematogràfic. Catherine Ireton va ser la cantant principal del projecte en la seva vessant musical, interpretant 10 de les 14 cançons de l’àlbum homònim publicat l’any 2009. Però la pel·lícula no va començar a filmar-se fins el 2012 i es va optar per prescindir d’Ireton perquè tres anys després ja no encaixava amb l’edat de la protagonista. Finalment, va ser Emily Browning l’actriu seleccionada per donar vida a Eve, una jove ingressada en un hospital psiquiàtric per trastorns alimentaris que troba en la música el mitjà terapèutic per afrontar el seu aïllament social. Una experiència compartida pel propi Murdoch, afectat pel síndrome de fatiga crònica i patint un malestar permanent només alleugerit per la composició musical. Ambdós, des de la ficció i la vida real, acaben fundant un grup de música pop com a resposta a la necessitat imperiosa d’obrir-se al món a través de la creació artística. Com a director novell i davant de la complexitat del dispositiu cinematogràfic, Murdoch va decidir envoltarse d’un equip de professionals amb Giles Nuttgens al capdavant com a director de fotografia. Durant el rodatge es va utilitzar una càmera de 16 mm per aconseguir una imatge «vintage» de colors sovint saturats i plasmar visualment l’univers estètic del director (molt proper al de Wes Anderson o el primer Godard). Un univers poblat de personatges que semblen haver sortit de les portades dels àlbums de «Belle and Sebastian», emmarcats en una successió de postals «ideals» de la ciutat de Glasgow (com ja havia fet Jeunet amb el París d’Amélie) i apuntalats amb referències més o menys afortunades de la cultura retro-pop. El musical ofereix una cosmogonia naif, estilitzada i malenconiosa de l’adolescència, aquella etapa, més o menys dilatada en el temps, de transició d’una persona cap a l’edat adulta, un període vital aparegut fa més d’un segle que ha aconseguit una sobre-exposició cultural en els darrers anys. A «God Save the Girl», Murdoch sembla haver-se clavat en aquest trànsit incert, com un professor que es resisteix a envellir meravellat davant d’una audiència d’adolescents perennes, donant voltes als mateixos temes, preocupacions i emocions que motivaven la seva creació artística a mitjans dels noranta en un musical lleuger, colorista i poc reflexiu.

    Marta Sureda

    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho