Headhunters

Comparteix-ho

headhunters cartell

  • Informació


    Headhunters
    Noruega, 2011.
    Direcció: Morten Tyldum.
    Intèrprets: Aksel Hennie, Synnøve Macody Lund, Nikolaj Coster-Waldau, Joachim Rafaelsen, Gunnar Skramstad Johnsen, Lars Skramstad Johnsen, Signe Tynning, Baard Owe.
    Durada: 111 min.
    Gènere: Thriller.
    Idioma: Noruec.

    Sinopsi


    Inspirant-se en la seva infància, la cineasta franc-coreana Ounie Lecomte narra la història d’una nena abandonada pel seu pare en un orfenat. Jinhee és una nena de nou anys que conviu amb el seu progenitor fins que aquest l’abandona sense acomiadar-se d’ella en un orfenat de Seül regentat per monges.

     

  • Falses aparences

    Ja fa gairebé una dècada, els cineastes Laurent Cantet i Eduard Cortés adaptaven en projectes quasi paral·lels la història real de Jean Claude Romand, un empresari que, en el moment en què perd la feina, decideix iniciar una estratègia basada en mentides i aparençes per tal que familiars i amics continuin pensant que la seva carrera com a emprenedor d’èxit no té aturador. «L’emploi du temps» i «La vida de nadie» furgaven, cadascuna a la seva manera, en les llagues produïdes per la societat de consum i el món d’aparençes i frivolitats que aquesta desencadena envers un individu que ha de lluitar continuament per assolir un poder i un estatus del qual deixar-ne de formar part significa una dolorosa derrota. «Headhunters», adaptació cinematogràfica del best-seller homònim escrit pel noruec Jo Nesbo, inicia la seva trama d’una manera semblant a les pel·lícules esmentades, tot presentant-nos a en Roger, el seu protagonista, com un home que basa tota la seva existència en la reputació, el que pensin els altres d’ell i en complaure a la seva dona amb els més distigits i luxosos capritxos. Ben aviat ens adonem que en Roger viu instal·lat en una enorme farsa a causa de l’excessiu nivell de vida que duu i que l’obliga a realitzar robatoris d’obres d’art per costejar els regals que satisfagin a la seva bella muller. En un moment determinat, però, «Headhunters» estableix un radical canvi de rumb narratiu i del que podria esdevenir una altra lúcida reflexió envers un individu ofegat per la pressió social i econòmica a la que s’ha sotmès per tal de manenir les aparençes passem a un despiatat i violent «thriller» en el qual la vida del protagonista corre perill sense saber-ne, en un principi, ben bé els motius. Aquest sorprenent gir argumental (que beu i segueix fil per randa l’esquema de la novel·la que adapta) duu a «Headhunters» a una sèrie de giragonses narratives que fan caure al film en un pou de certa irregularitat, tal com si embullar fins a límits insospitats la història o deixar-se endur per certs tòpics del gènere haguéssin de complaure satisfactoriament a l’espectador. Malgrat aquestes irregularitats, el cert és que el pols narratiu que desprén la direcció de Morten Tyldum és força eficaç i fins i tot és capaç de treure’s de la màniga un parell d’escenes (l’una portagonitzada per un gos ferotge, l’altra per l’ús que en fa el protagonista del cilindre de cartró amb què s’embolcalla el paper higiènic) que passegen alegrement pels terrenys de la escatologia i la brillantor visual a parts iguals, assolint que una vegada arribem al notable desenllaç del film, tinguem la sensació d’haver vist un «thriller» semblant a tots però, alhora, diferent.

    Carles Ribas

    Cinema Truffaut

Comparteix-ho