Heimat

Comparteix-ho

cartell heimat

 

  • Informació


    Alemanya, 2013
    Director: Edgar Reitz.
    Intèrprets: Jan Dieter Schneider, Antonia Bill, Maximilian Scheidt, Marita Breuer, Rüdiger Kriese, Philine Lembeck, Mélanie Fouché, Eva Zeidler.
    Gènere: Drama.
    Durada: 225 min.
    Idioma: Alemany.

    Sinopsi


    Preqüela de la trilogia Heimat que Edgar Reitz va realitzar per a televisió en 1984, 1993 i 2004 on segueix la història d’Alemanya al segle XX a través d’un fictici poble alemany. Aquesta pel·lícula està ambientada a mitjans del segle XIX i segueix a la família Hunsrück que busca escapar de la pobresa i la fam començant una nova vida al Brasil.

     

  • Quan els europeus eren emigrants

    En els primers anys de TV3 no només Dallas va ser la sèrie estrella de la cadena. La nova cadena va emetre en horari de màxima audiència, una sèrie alemanya que alternava el blanc i negre i el color. La sèrie es titulava Heimat,  va tenir una excel.lent acollida, va generar un cert culte i va demostrar que era possible una televisió de qualitat amb produccions europees de prestigi. Heimat era una sèrie de 15 hores de durada, dividida originalment en 11 episodis que va ser emesa per la televisió alemany l’any 1984, convertint-se en la sèrie més vista a Alemanya i en l’obra de referència per parlar de com la gran tradició del cinema històric europeu podia transformar la televisió. La sèrie duia a terme una llarga travessa al voltant de l’Alemanya del segle XX –entre 1919 fins a 1980- centrant-se en l’experiència de la família Simon, una família de ferrers que vivien en la regió de Hunsrük –al sud Oest d’Alemanya, prop del Rhin-. La voluntat d’Edgar Reitz era el d’articular una gran saga familiar de caràcter novel·lesc que servís per tal de reflexionar sobre la identitat alemanya, les seves contradiccions i les tensions que havia viscut al llarg del segle XX. La sèrie començava simbòlicament en el moment en que Paul Simon tornava de la primera guerra mundial al poble i es sentia tant oprimit pel món tancat en que havia de viure que acabava emigrant a Detroit on faria fortuna. La seva esposa Maria Simon esdevindria l’epicentre de la sèrie i ella travessaria els anys de pujada del nazisme, la segona guerra mundial, la vergonya de la postguerra, el miracle econòmic dels anys cinquanta. etc. La sèrie va ser considerada com un intent de preguntar-se què va suposar ser alemany al segle XX, intentant anar més enllà de les contradiccions generades per la culpabilitat alemanya i definint la supervivència en les petites comunitats rurals. Edgar Reitz va decidir rodar dues temporades més de la sèrie, ampliant els personatges i allargant la saga fins els anys de la unificació de les dues alemanyes.

     

    Amb Heimat, la otra tierra, Reitz va abandonar la televisió per tal de realitzar una pel.lícula èpica sobre l’Alemanya de mitjans del segle XIX. Han acabat les guerres napoleòniques i en el sud-Oest d’Alemanya, en una petita població prop del Rhin, els habitants intenten sobreviure com poden. La monarquia prussiana actua de forma despòtica i serveix als seus interessos. Els camperols tenen problemes per trobar aliment i afrontar les collites. La gent pateix una fam extrema i l’única opció clara de futur és l’emigració. A partir d’aquestes premisses, Reitz articula una potent pel.lícula de prop de quatre hores de durada centrada en el personatge de Jakob Paul, un jove interessat per l’antropologia que somnia en poder marxar al Brasil i poder viure una vida millor. El jove Jakob és l’ovella negra de la família. Viu en una població amb un alt índex d’analfabetisme i entra en conflicte amb el seu germà quan aquest sedueix a la dona que ell estima.

    Heimat, la otra tierra ens recorda un cert model de cinema èpic que va esclatar als anys setanta, on el melodrama es posava al servei de la Història per tal d’explorar un passat que moltes vegades actuava com a mirall del present. En la història de Paul i la seva família graviten ressonàncies que porten cap a La tierra de la gran promesa (1975) d’Andrezj Wajda, o Los emigrantes (1971) de Jan Troell. Es tracta d’un cinema fet amb molta precisió narrativa, que explora el desig de creació d’una gran èpica col·lectiva mentre descriu la crua realitat del poble alemany d’abans de la unificació. Alemanya és vista com una terra pobre, marcada per la fam i l’emigració. La situació de desesperació col·lectiva contrasta amb les tensions familiars. El jove Jakob acaba barallat amb el seu germà Gustav per l’amor de Jettchen. La partida del germà gran condemna a Jakob a quedar-se en el poble per poder cuidar els seus pares i afrontar tota mena d’adversitats. Reitz descriu un univers en que l’absència dels éssers propers desestructura les famílies, mentre es consolida una societat sense esperança de futur. Els crits de llibertat ressonen davant de la Utopia de creació d’una nova Alemanya que posi fi als interessos d’una aristocràcia que s’aferra en els seus interessos.

    Àngel Quintana

    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho