Hell or High Water

Comparteix-ho

comancheria cartell

 

  • Informació


    Estats Units, 2016.
    Director: David Mackenzie.
    Intèrprets: Jeff Bridges, Chris Pine, Ben Foster, Gil Birmingham, Katy Mixon, Dale Dickey,Kevin Rankin, Melanie Papalia, Lora Martinez-Cunningham, Amber Midthunder,Dylan Kenin, Alma Sisneros, Martin Palmer, Danny Winn, Crystal Gonzales, Terry Dale Parks, Debrianna Mansini, John-Paul Howard.
    Durada: 103 min.
    Gènere: Thriller.
    Idioma: Anglès.

    Sinopsi


    Un pare divorciat i el seu germà, un expresidiari acabat de sortir de la presó, es dirigeixen a l’Oest de Texas amb l’objectiu de realitzar una sèrie de robatoris en una sèrie de sucursals bancàries, per tal de poder aconseguir els diners suficients com per a poder salvar la granja familiar.

  • Fora de la llei sense llegenda

    Fa més d’un segle, malfactors com ara Jesse James, Billy el Nen, Butch Cassidy i Sundance Kid van esdevenir fora de la llei llegendaris. Eren altres temps. Ara, en l’era del western crepuscular i del neowestern, ja no hi ha lloc per a l’èpica i el mite. Per això, si Hell or High Water, un dels films més reeixits de 2016, no hagués convertit Toby i Tanner Howard en dos antiherois de la ficció cinematogràfica, aquests dos germans no haurien transcendit.

    Hell or High Water narra dues històries convergents. D’una banda, la de dos germans rebels amb causa que l’única sortida que troben a la seva vida miserable és atracar petites entitats bancàries, en un estat de Texas crepuscular on ja no brillen amb orgull ni les estrelles dels rangers. Un d’ells, el gran (interpretat per Ben Foster), ho ha fet tota la vida, mentre que l’altre (Chris Pine), que està divorciat, es deixa endur pel germà gran. La raó: el banc està a punt d’expropiar-li l’única cosa que li queda, la hisenda familiar. I després hi ha l’altra història, la d’un xèrif veterà a punt de jubilar-se que s’obsessiona per donar-los caça.

    El resultat és una trama de thriller negre clàssic que, a mans de David Mackenzie i amb el segell de Taylor Sheridan, artífex del guió de Sicario (2015) i de la sèrie Sons of Anarchy (2008-2014), esdevé un western contemporani que cinematogràficament mira Sam Peckinpah i literàriament, John Steinbeck o Cormac McCarthy. Des del primer instant, una atmosfera densa impregna l’espectador, el sumeix, i el fa deambular per unes terres ocres, polsoses, violentes, opressives, on ja ningú no emigra a la recerca del somni americà, ara són terra de pas d’immigrants il·legals que miren més enllà de l’horitzó.

    «Hell or high water» és una expressió anglesa que vindria a dir «fes el que hagis de fer, passi el que passi». En aquests temps convulsos, aquesta pel·lícula desdibuixa la línia que separa el bé del mal, aquí més difosa que mai. El combat dels proscrits es trasllada a una lluita contra l’ordre econòmic establert, i els atracadors de bancs (figures canòniques del gènere del western) es transmuten en autèntics perdedors d’una societat sotmesa a una crisi permanent que ha esquinçat per complet les classes baixes i ha malmès les mitjanes. Els guanyadors d’aquesta batalla són els bancs, tal com manifesta en la pel·lícula un testimoni del crim que declara a la policia que ha vist com robaven al banc «que fa més de trenta anys que em roba a mi». El més paradoxal del cas és que no ho diu amb ràbia, sinó amb un to de desídia i un punt de conformisme; és l’expressió de la derrota absoluta.

    També és paradoxal el personatge de Jeff Bridges, un xèrif moralment ambigu, que du el racisme a l’adn i no té miraments a l’hora de denigrar el seu col·lega mestís, figura que se suma a la descripció de fins a quin punt ha tocat fons una bona part de la societat americana, la mateixa que ara se sent socialment esmicolada i a la qual Donald Trump ha apel·lat per reinicialitzar-la. Als indignats dels Estats Units, només els queda esperar asseguts a veure venir els canvis promesos per aquest nou president o, com mostra la pel·lícula, rebel·lar-se per obtenir una recompensa (econòmica i social) sent conscients que pots morir en l’intent.

    Jordi Camps Linnell

    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho