Hermosa juventud

Comparteix-ho

hermosajuventud cartell

  • Informació


    Hermosa juventud
    Espanya, 2014.
    Direcció: Jaime Rosales.
    Intèrprets: Ingrid García Jonsson, Carlos Rodríguez, Juanma Calderón, Inma Nieto, Fernando Barona, Patricia Mendy, Miguel Guardiola, Torbe
    Durada: 100 min.
    Gènere: Drama.
    Idioma: Castellà.

    Sinopsi


    JNatalia i Carlos són dos joves enamorats que lluiten per sobreviure a l’Espanya actual. Els seus limitats recursos els impedeixen satisfer els seus desitjos. No tenen grans ambicions perquè no tenen grans esperances.

     

  • Bellesa i drama de la joventut desafavorida

    Desprès del fracàs comercial de «Tiro en la cabeza» i «Sueño y silencio», pel·lícula que el seu director considera la màxima expressió fins el moment de la seva concepció cinematogràfica, Jaime Rosales ha reconegut obertament que, sense arribar a trair-se, «Hermosa juventud» vol ser una proposta més accessible per arribar a un públic ampli. Cineasta molt formalista, de manera que la seva planificació ha pogut ser tan rigorosa com a vegades asfixiant perquè no ha deixat lloc perquè hi aparegués alguna cosa inesperada, el replantejament de Rosales potser ha afavorit que aquest seu nou film respiri d’una manera més viva i fluïda. Per construir-lo, ha intentat acostarse a una realitat social de la qual també reconeix que, pertanyent a una classe benestant, li resultava desconeguda: la dels joves de les barriades perifèriques que, essent una de les principals víctimes de la crisi econòmica, ho tenen difícil per creure en el futur mentre sobreviuen amb treballs ocasionals i en condicions precàries. Per conèixer-la, va anar a espais públics de l’extraradi madrileny per conversar amb els seus joves habitants, que van van inspirar-li les situacions que desenvolupa dramàticament en el film i els seus prou creïbles diàlegs. Sigui com sigui, Rosales és dels pocs cineastes espanyols que ha abordat des de la ficció algunes de les conseqüències d’una crisi que ja ho és de llarga durada. I el resultat no sembla una impostura: el cineasta aconsegueix testimoniar sobre alguna cosa que passa en relació amb la joventut de les classes humils (cada cop més desfavorida, sense treball i sense perspectives) a la qual el «sistema» fins ha deixat de dir-li que s’escarrassi per progressar socialment. És així que, sobretot al començament, el film transmet el buit i el desconcert dels personatges que deambulen quotidianament en els espais públics, comercials i familiars. Una de les condicions que Rosales va acceptar dels seus productors és la renúncia a treballar amb actors no-professionals com a protagonistes. En tot cas, amb els intèrprets de «Hermosa juventud», demostra de nou una de les seves màximes virtuts com a cineasta: la capacitat per escollir bé els actors i per dirigir-los. La jove parella protagonista és d’una gran credibilitat: Ingrid Garcia Johnsson, magnífica, i Juanma Calderón, que, amb la mirada trista dels seus ulls negres, expressa com el seu personatge sempre sembla superat davant les circumstàncies. Una de les maneres amb que aquest seu nou film es fa viu és a través dels titubejos de les veus i les imprecisions, que contribueixen a crear una sensació d’espontaneïtat en tensió amb el formalisme del cineasta, tot i que, de fet, sempre ha utilitzat el so directe dels diàlegs. Una altra tensió, força interessant, és produeix entre les imatges rodades per l’equip de filmació (format per joves amb els quals ha renovat totalment els seus col·laboradors incorporant, per exemple, l’emergent director de fotografia Pau Esteve Birba) i aquelles capturades pels mateixos actors amb operatius amateurs (mini-dv/smartphone/webcam). L’interessant és que, a través del muntatge, part d’aquestes últimes imatges s’aprofiten com a recurs narratiu per explicar fets a vegades molt rellevants (la progressió d’un embaràs i el naixement de la filla dels protagonistes; la marxa cap a Alemanya a la recerca d’unes millors possibilitats que s’insinuen frustrades) d’acord amb les formes de comunicació d’una joventut, que, fins i tot en el cas d’aquella amb els recursos limitats, accedeix a l’us i consum de les noves tecnologies. La incorporació d’aquestes imatges, amb alguna excepció d’alguna perspectiva una mica forçada, es fa d’una manera molt natural i fluida. Jaime Rosales vol exposar les dificultats dels joves que retrata per mantenir-se fidel a la realitat fins el final, però, amb tot, el títol no és irònic: creu que la joventut sempre és bella (com ho són els rostres i els cossos dels protagonistes) i n’està convençut que, si té una oportunitat, serà capaç de sortir-se’n. De moment, però, ni tan sols ell sembla divisar que tinguin aquesta oportunitat.

    Imma Merino

    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho