Hotel Europa

Comparteix-ho

hotel europa cartell

 

  • Informació


    Bòsnia i Hercegovina, 2016
    Director: Danis Tanovic
    Intèrprets: Snezana Markovic, Izudin Bajrovic, Vedrana Seksan,Muhamed Hadzovic, Faketa Salihbegovic, Edin Avdagic Koja, Jacques Weber, Aleksandar Seksan.
    Gènere: Drama.
    Durada: 85 min.
    Idioma: Bosni, Francès i Anglès.

    Sinopsi


    A l’hotel Europa, un dels més grans de Sarajevo, estan a punt de rebre a una delegació de diplomàtics europeus per commemorar el centenari de l’atemptat que va iniciar la Primera Guerra Mundial. A les cuines es prepara una vaga dels treballadors, que porten dos mesos sense cobrar. Mentrestant, una periodista filma un programa de televisió al terrat i un home, que podria formar part (o no) de la delegació, assaja un discurs a la seva habitació.


  • Les ferides d’Europa

    Fa uns quinze anys, el cinema Truffaut va programar el primer llargmetratge de Danis Tanovic, que, crescut a Sarajevo, havia seguit l’exercit bosnià amb un equip de filmació: «En terra de ningú», que vol fer present l’absurd de tota guerra a propòsit de la que va esdevenir-se als Balcans, a finals del segle passat, mostrant dos soldats (un bosnià i un de serbi-bosnià) atrapats en una situació límit (una bomba està sota el cos d’un, que no es pot moure per no fer-la esclatar) que atrau els periodistes, posant en marxa un «show mediàtic», mentre els «cascs blaus» demostren la seva impotència o la seva inutilitat en el conflicte. «En terra de ningú» va obtenir multitud de reconeixements, entre els quals l’Òscar a la millor pel·lícula de parla no-anglesa. Després, no sempre a l’altura del seu primer llargmetratge, Tanovic ha continuat fent cinema amb «L’infern», un drama amb tres germanes amb el pes del suïcidi del seu pare; «Cirkus Colombia», en què un bosnià retorna a la seva ciutat d’origen després de la guerra als Balcans durant la qual ha viscut a Alemanya; i «La dona del ferrovaller», que, inspirant-se en un cas real, narra el sofriment d’una dona pobre que, junt amb el seu marit, busca un hospital on li extreguin el fetus mort que du dins seu.

    Passats quinze anys, el cinema de Danis Tanovic, que ha anat abordant els efectes de la guerra a l’ex-Iugoslàvia i el pes del passat, retorna al Cinema Truffaut amb «Hotel Europa», que parteix del monòleg teatral homònim del filòsof francès Bernard Henri-Lévy: una meditació sobre el declivi moral d’Europa que, en la pel·lícula, es fa present amb l’assaig que l’actor Jacques Weber en fa a l’habitació d’un hotel de Sarajevo el dia en què s’hi recorda oficialment el centenari de l’assassinat de l’arxiduc austríac Francesc  Ferran i de la seva esposa, la duquesa Sofia Chotek, executat pel nacionalista serbi-bosnià Gavrilo Princip. El considerat inici, per tant, de la I Guerra Mundial que, en relació amb la figura de Princip, ha originat una divisió de criteri encara perseverant: Va ser un heroi, en contra dels ocupants representats amb l’arxiduc, o simplement un terrorista. El cas és que, en la seva nova pel·lícula amb un títol original que pot traduir-se com «Mort a Sarajevo», Tanovic no fa una adaptació pròpiament de l’obra de Bernard Henri-Lévy, si no que, contenint-la dins seu, la posa en relació amb situacions que, amb un desenvolupament dramàtic que el cineasta aborda amb pinzellades grotesques, s’esdevenen en un hotel de Sarajevo anomenat precisament, inevitablement, Europa: una vaga de treballadors del mateix hotel que enfronta una mare pro-vaguista, que treballa a la bugaderia, amb la seva filla, que té aspiracions dins la gerència de l’empresa; un programa de televisió que, gravat en directe a la terrassa de l’hotel, comença amb entrevistes d’una presentadora a historiadors, que evoquen l’assassinat de l’arxiduc i la controvèrsia sobre Gavrilo Princip, fins que s’inicia una  conversa amb un serbi-bosnià que fa present les ferides, la discussió interminable, sobre les causes i els efectes, les víctimes i els botxins, de la guerra que va tenir lloc a primers dels últims anys noranta als Balcans. Ho va dir, entre altres, el cineasta grec Theo Angelopulos a propòsit de la seva memorable pel·lícula «La mirada d’Ulisses»: «El segle XX va començar i va acabar a Sarajevo».

    Tanovic, doncs, fa que en el microcosmos d’aquest hotel es construeixi una paràbola de la convulsa Bòsnia (per extensió de l’ex-Iugoslàvia) i, al capdavall de la vella Europa, que arrossega tantes ferides i tants de conflictes socials vells i nous que no es resolen. I també tantes decepcions sobre ella mateixa, que, dia a dia, no fa més que perdre la seva autoritat política i la seva credibilitat moral.

    Imma Merino

    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho