Ida

Comparteix-ho

ida cartell

  • Informació


    Ida
    Polònia, 2013.
    Direcció: Pawel Pawlikowski.
    Intèrprets: Agata Kulesza, Agata Trzebuchowska, Joanna Kulig, Dawid Ogrodnik, Jerzy Trela, Adam Szyszkowski, Artur Janusiak, Halina Skoczynska, Mariusz Jakus
    Durada: 80min.
    Gènere: Drama.
    Idioma: Polonès.

    Sinopsi


    Polònia, 1960. Anna, una jove novícia que està a punt de fer-se monja, descobreix un fosc secret de família que data de la terrible època de l’ocupació nazi.

     

  • A la recerca dels origens

    Pràcticament havíem perdut el rastre del polonès Pawel Pawlikowski quan fa uns mesos va començar a tenir un fort ressó en els circuits cinèfils que «Ida», la seva darrera pel·lícula, era un dels millors títols europeus de l’any. De Pawlikowski vam poder veure durant els primers mesos de vida de l’actual Truffaut «Last resort», una història d’immigrants polonesos que buscaven el somni d’una nova vida a la Gran Bretanya. Però després, el director polonès només havia rodat dos films més en un període de 15 anys. Tot sigui per arribar a la maduresa que demostra en aquesta «Ida», que aquest estiu recupera el Truffaut. Què té aquesta petita pel·lícula polonesa, en blanc i negre i de molt baix pressupost que la converteixi en un dels títols sorpresa de l’any? D’entrada és un film que té una precisió formal i estètica gairebé mil·limètrica, artesanal, com ja no estem acostumats a veure en la pantalla de cinema. Darrera la seva aparent modèstia, «Ida» amaga un extraordinari treball amb la llum, la composició dels plans (jugant magistralment amb la geometria, amb els punts de fuga, amb l’horitzó, amb la profunditat de camp), producte d’una direcció de fotografia que ha estat destacada en la majoria de certàmens internacionals en els que ha participat. Però el blanc i negre de «Ida» és alguna cosa més que una proposta estètica: és una opció formal perfectament coherent amb la història que ens explica. Estem a la Polònia de 1962, en el moment àlgid de l’Europa dels blocs, de la guerra freda i d’una societat gris, fosca, deprimida i encara amb moltes ferides no tancades de la 2ª Guerra Mundial, que va tenir en les terres poloneses un dels seus escenaris principals. A les primeres seqüències del film veiem la vida quotidiana del convent on viu Anna, una jove novícia que està a punt de fer els vots per convertirse en monja. Anna va arribar orfena al convent i sense que cap familiar proper es fes càrrec d’ella. Però just abans de prendre els vots, la mare superiora li explica que té una tia a qui hauria de conèixer. A partir d’aquí, la relació entre aquestes dues dones, lligades per la sang però en les antípodes pel que fa a personalitat i objectius vitals, serà l’eix central al voltant del que es construeix el film. Mentre la tia Wanda és esbojarrada, liberal però també un punt amargada pels seus fracassos vitals, Anna és callada, tímida, introspectiva. Aquest xoc de personalitats arribarà al seu punt àlgid en la recerca que faran totes dues del lloc on van ser enterrats els pares d’Anna. Aquest procés no només farà que la jove novícia es plantegi moltes qüestions sobre les seves arrels sinó que fins i tot trontolli la seva voluntat de seguir la vida com a monja que s’havia marcat. A banda de la perfecció formal i estètica que ja hem ressenyat, «Ida» funciona per l’extraordinari treball que ha fet Pawlikowski amb les dues actrius protagonistes, especialment amb la jove debutant Agata Trzebuchowska, sense cap experiència cinematogràfica i que sap transmetre el misteri i introspecció d’Ida pràcticament només amb la seva mirada penetrant. «Ida» és una pel·lícula de silencis, on és tant important el que passa dins l’enquadrament com fora d’ell, una pel·lícula sensible i dotada d’un especial magnetisme, amb algunes imatges d’aquelles que hores i dies després d’haver-la vist encara es mantenen en la retina i memòria de l’espectador.

    Paco Vilallonga

    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

 

Comparteix-ho