Ignasi M

Comparteix-ho

ignasim cartell

 

  • Informació


    Ignasi M.
    Catalunya, 2013.
    Direcció: Ventura Pons.
    Intèrprets: N/D
    Durada: 88 min.
    Gènere: Documental.
    Idioma: Català i Castellà.

    Sinopsi


    Ignasi M., prestigiós museòleg, viu temps dramàtics però és capaç d’explicar-los de manera delirantment divertida. Durant els anys de bonança tot li anava bé, però amb la crisi la seva empresa va fer fallida. Per salvar-se va hipotecar la casa, però està a punt de perdre-la. És gai seropositiu, participa en un programa d’assaig clínic i intenta capejar el temporal gaudint de cada moment.

     

  • L’alegria de viure

    Ventura Pons és sens dubte el director català -i fins i tot m’atreviria dir de la Península- més regular que hi ha actualment. D’una manera constant i continuada ha anat produint, escrivint i dirigint pel·lícules des de que va començar en aquest món, ja fa molts anys.Ha conreat diversos gèneres, per no dir tots. El documental social, amb la seva primera creació l’any 1978 amb «Ocaña, retrat intermitent», o «El gran Gato» (2002). L’adaptació de novel·les, tant de caire social, comèdies o dramàtiques com «La rossa del bar» (1986), basada en la novel·la de Raul Nuñez; les adaptacions de les novel·les de Lluís-Anton Baulenas «Amor Idiota» (2004) o «A la deriva» (2009); d’en Quim Monzó «El perquè de tot plegat» (1994) i «Mil cretins» (2010); «la Vida abismal» (2006) de Ferran Torrent, entre altres. Adaptacions teatrals, com «Actrius» (1996) de Josep M. Benet i Jornet; de Sergi Balbel «Carícies» (1997) o del mateix autor «Forasters» (2008), per posar alguns exemples. També ha jugat amb la comèdia, com la seva segona pel·lícula que va tenir un èxit memorable de públic «El Vicari d’Olot» (1981), «Què t’hi jugues Mari Pili?» (1990), «Aquesta nit o mai» (1993), per donar alguns títols. Per tant, Ventura Pons, no s’ha estancat en un camí fàcil, sinó que s’ha arriscat en diverses propostes i maneres diferents d’explicar històries. Ventura Pons, abans de dedicar-se en cos i ànima al cinema, havia dirigit algunes obres de teatre i això li va donar una capacitat de conèixer de prop la manera de treballar dels actors i la diversitat de les seves possibilitats interpretatives i, també, una gran coneixença amb actors i actrius de teatre que ell ha fet debutar en el cinema, com per exemple la Rosa Maria Sardà o l’Amparo Moreno. I la malaguanyada Anna Lizaran – que mai va ser prou ben tractada en el cinema- la millor interpretació de la qual va ser de la mà de Ventura Pons amb «Forasters», que ja l’havia representat en Teatre. El cinema de Ventura Pons és reconegut arreu i de vegades massa oblidat entre nosaltres. Ara, ens presenta una nova creació. Torna a la no ficció, a explicar-nos una història real com ho fa ver amb Ocaña o amb en Gato Pérez. En aquest cas ens descobreix a un personatge que no és conegut pel gran públic, tot i que és un artista i un personatge entranyable, el de Ignasi Millet, de pares artistes, restauradors; ofici que ell continua i arriba a ser uns dels millors restauradors del país i part de l’estranger. Un personatge de Barcelona, català, independentista i actualment a l’atur. Ignasi M., el personatge, t’atrau des de les primeres imatges. T’enganxes en les seves històries, anècdotes, amb la manera de parlar: una veu clara, intensa i segura. I, sobretot, pel seu optimisme, les seva alegria i les seves ganes immenses de viure. I el que més et sorprèn d’aquest personatge que molt hàbilment Ventura ens està mostrant és el fet que, d’entrada, viu una vida que esdevé negativa i una mica estranya: és zero positiu. Pren 28 pastilles el dia. Casat i amb dos fills. Va sortir de l’armari i és va declarar homosexual convençut i actiu; va deixar la dona i al cap d’un temps la dona se’n va viure amb una altra dona. El seu pare, ja gran, no té bones relacions amb la seva mare i ja ha tingut més d’un intent de suïcidi. Fa poc que hagut de tancar la seva empresa degut a la crisis que estem aguantant. Tot això i més és Ignasi M. I en canvi, veus tota la pel·lícula amb un somriure. I el més difícil encara, durant tot el recorregut de la pel·lícula veurem l’ Ignasi parlant amb el seu pare, la seva mare, la seva exdona, la seva exsòcia, els seus dos fills, els amics de Sant Cugat, que és on viu, els metges i les infermeres. I sempre en positiu. Si no fos perquè és real, el personatge d’Ignasi M. semblaria tret d’una de les pel·lícules de Frank Capra. Però no, és una nova aportació de Ventura Pons al cinema, al cinema català, al cinema internacional.

    Guillem Terribas

    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho