In the loop

Comparteix-ho

intheloop cartell

  • Informació


    In the loop
    Regne Unit, 2009.

    Director: Armando Iannucc.
    Intèrprets: Chris Addison, Tom Hollander, Peter Capaldi, Anna Chlumsky, Gina McKee, James Gandolfini, Mimi Kennedy, David Rasche, Zach Woods, Olivia Poulet, James Smith, Paul Higgins, Steve Coogan, Alex Macqueen, Enzo Cilenti, Joanna Scanlan
    Durada: 106 min.
    Gènere: Comèdia.
    Idioma: Anglès.

    Sinopsi


    Tot comença quan el President dels Estats Units i el Primer Ministre britànic decideixen iniciar una guerra. No tothom creu que sigui una bona idea. Però quan Simon Foster, el Secretari d’Estat Britànic, recolza accidentalment la guerra en horari de màxima audiència a la televisió, guanya sense voler molts amics a Washington DC.

     

  • Què és la política?

    En el cinema contemporani sembla interessar cada cop més definir què és la política en un món en què les regles del joc de la democràcia no sempre són netes i on els interessos mediàtics han creat noves formes de regulació del fet polític. Aquest final de mes, Clint Eastwood intentarà contestar la pregunta a Invictus, on a partir de la figura real de Nelson MAndela, reflexiona sobre de quina forma la veritable política ja no té lloc als Parlaments sinó als estadis de futbol. Mandela guanya unes eleccions però té el país dividit, per imposar-se al seu país i crear la reconciliació cal que aposti per la victòria de la selecció de Rugby de Sud-àfrica en el mundial contra Nova Zelanda. Per Armando Ianucci, autor de notables sèries satíriques britàniques, l’espectacle mediàtic també determina la política, però perquè aquesta funcioni cal que hi hagi mediació. A In the loop demostra que qui fa la política no són els polítics que llegeixen al Parlament els textos que escriuen els seus assessors, que voten allò que marca la disciplina de partit i que quan parlen a la televisió consulten als professionals de marketing què és el que poden dir o no poden dir. Els qui fan la política són els que assessoren, els executius que treballen a l’ombra i que converteixen les reunions en un joc d’estratègies banals darrera les quals es plantegen questions claus d’ordre estratègic.

    A diferència de Clint Eastwood, que creu que qui crea la realitat són les imatges, Armando Ianucci pensa que qui crea allò real no es altra cosa que el llenguatge. Tota l’estructura d’In the loop es basa en la demostració del poder del llenguatge. Al començament de la pel·lícula, el Ministre de Desenvolupament Mundial de la GRan Bretanya, declara en un programa televisiu que la guerra és imprevisible. El joc de significats de la declaració provocarà una forta tempesta entre els medis de comunicació, els comitès d’assessors polítics entre els Estats Units i Anglaterra fins al punt que els dos països estaran prop d’una guerra. Armando Ianucci utilitza el llenguatge per demostrar que una cosa és el llenguatge que els polítics utilitzen en l’esfera pública i una altra són els insults, les manipulacions, les crítiques que contínuament marquen la seva existència. Amb un ritme frenètic i un guió de gran intel·ligència, In the loop no para de proposar-nos jocs de llenguatge i demostrar-nos que darrera els escenaris de la política hi han les tramoies i que en aquestes és on tenen lloc les decisions fonamentals.

    El to de In the loop pot recordar el d’algunes sàtires ferotges de la guerra freda com Un, dos, tres de Billy Wilder o Dr. Strangelove de Stanley Kubrick. Amb tot, però, hem de pensar que una cosa era jugar a la política quan el destí de la humanitat depenia de qui era el primer que pitjava el botó vermell, i l’altra és jugar a la política en un món on tot és molt més complexe. On els interessos mediàtics poden jugar un paper clau en el destí dels estats i on els veritables sistemes de poder són a l’ombra. La lògica de la posada en escena pot semblar televisiva, ja que darrera les imatges hi podem trobar constantment una sèria com Sí Ministre. Malgrat que potser sembli que a mesura que avança, In the loop s’encalla, cal escoltar atentament els discursos dels actors, els molts sobreentesos que s’amaguen en l’ombra i pensar per un moment com l’escenari fictici de In the loop no està massa lluny del que va generar la famosa reunió a las Azores, prèvia a la guerra d’Iraq.

    Àngel Quintana

    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho