Irrational Man

Comparteix-ho

irrational man cartell

  • Informació


    Irrational man
    Estats Units, 2015
    Director: Woody Allen.
    Intèrprets: Joaquin Phoenix, Emma Stone, Jamie Blackley, Parker Posey, Ethan Phillips, Julie Ann Dawson, Mark Burzenski, Gary Wilmes, Geoff Schuppert, David Pittu, Steven Howitt, Kaitlyn Bouchard, Ana Marie Proulx, Kate McGonigle, Tamara Hickey.
    Gènere: Comèdia dramàtica.
    Durada: 96 min.
    Idioma: Anglès.

    Sinopsi


    En un campus universitari, un professor de filosofia en plena crisi existencial, li dóna un nou propòsit a la seva vida quan es relaciona sentimentalment amb una de les seves alumnes.

  • De l’atzar i la suspensió de la moral

    Confluint-hi o barrejant-s’hi en alguns films, hi ha diverses línies temàtiques en la cinematografia de Woody Allen, que farà 80 anys el mes de desembre vinent. Una podria ser la de l’imprevist i la mudança dels sentiments amorosos, amb films com ara «Annie Hall», «Manhattan» i «Hanna i les seves germanes», on palpita la influència de Txékhov i de Bergman; en una altra, d’inspiració felliniana, s’invoca la màgia o l’espectacle (dins del qual el cinema i és per això que «La rosa porpra d’El Caire» n’és un exemple paradigmàtic) a través de personatges als quals la insatisfacció del món real els du a entregarse a la il·lusió o a l’imaginari; i també pot detectar-se aquella línia en què uns personatges traspassen una frontera cometent actes extrems, com ho pot ser un assassinat, que conviden a una reflexió moral, que no moralista. A aquesta última línia, que conté una obra mestra com «Delictes i faltes» i un film tan estimable com «Match point», pertany «Irrational man», on Woody Allen també juga amb una seva constant: la intervenció de l’atzar.
    Des de fa uns quants anys, Woody Allen també sembla a punt de caure definitivament en la banalitat quan, de cop, ressorgeix alguna cosa del més inspirat d’ell mateix. Així, després de les seves irregulars aventures en ciutats europees amb dues escales trivials a Barcelona i Roma, va ressorgir amb «Blue Jasmine», amb una Cate
    Blanchett espectacular que va renovar la capacitat de Woody Allen per treure el millor partit de les seves actrius. Tanmateix, tot seguit va fer una pel·lícula tan desmenjada com «Màgia a la llum de la lluna», un títol que evidència la línia a la qual pot associar-se. Però amb «Irrational man» torna el Woody Allen a prop del seu millor estat de forma. Ho fa amb Joaquim Phoenix, que interpreta un
    professor de Filosofia (s’ha retret que les cites filosòfiques, com ara sobre la llibertat individual, són reduccionistes i banals, però Allen les utilitza d’unamanera instrumental, que no pas transcendental, dins d’una comèdia que es fa negra) atrapat en un estat depressiu i amb una libido sota mínims, malgrat l’interès que desperta en una estudiant brillant (la jove Emma Stone) i en una dona madura (una divertida, juganera, Parker Possey) amb una sexualitat vibrant. Una conversa sentida de manera atzarosa en un bar li provoca, però, un suposat desig de justícia (o d’una venjança d’una injustícia comesa per un representant de la justícia) que canviarà el seu estat d’ànim i més encara quan es capaç de cometre un acte radical. Woody Allen manté l’atenció i la intriga amb diàlegs ocurrents, amb els seus jocs narratius i girs prou sorprenents, però sobretot perquè, amb certa malícia, fa pensar en què som capaços de fer i en com imaginem els altres a la mesura del nostre desig. En aquesta pel·lícula també hi ha alguna cosa hitchcockiana (com a la seva diferent manera hi és a «Misteriós assassinat a Manhattan») o, concretament, del Hitchcock que va adaptar «Estranys en un tren», de Patrícia Higshmith. De fet, l’atzar i la moral, o la seva suspensió, no són aliens al cineasta anglès, a l’escriptora nord-americana i a Woody Allen, tan fagocitador i tan personal.

    Imma Merino

    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho