Josep

Comparteix-ho

  • Informació


    França, 2020
    Direcció: Aurel
    Música: Sílvia Pérez Cruz
    Gènere: drama – animació
    Durada: 80 minuts
    Idioma: català, francès, castellà i anglès

    Sinopsi


    Ofegat per les riuades de republicans espanyols que fugen de la dictadura franquista el febrer del 1939, el Govern francès no troba cap més solució que enviar els refugiats camps de concentració. Uns campaments degradats on els cavalls que els han conduït fora del seu país són lúnic aliment i on la manca dhigiene i aigua porta molts espanyols a la mort. Però en aquestes pèssimes condicions, dos homes separats per un filferro es fan amics. Un és gendarme; laltre, Josep Bartolí, lluitador i dissenyador antifranquista. Una pel·lícula danimació seleccionada per a Cannes 2020. 

  • Josep Bartolí i la memòria dels exiliats

    EL 14 de febrer de 1939, Josep Bartolí, dibuixant, sindicalista i membre del comissariat de l’POUM, va travessar la frontera espanyola cap a l’exili a França. Va haver de malviure en set diferents camps de concentració creats per la policia francesa per acollir els refugiats. Va dormir a les platges d’Argelers al costat de milers de companys seus que es trobaven a l’exili mentre se sentien atrapats per la brutícia, la misèria i el menyspreu d’uns gendarmes que els tractaven com si fossin autèntics ciutadans de segona. A l’interior dels diferents camps no va parar de dibuixar per documentar allò que estava veient, per arribar a copsar la memòria de la vexació a la que estaven sotmesos.  Va aconseguir evadir-se del camp de Bram però va ser atrapat per la Gestapo que el va traslladar cap al tren de la mort que va portar cap a Dachau a centenars de republicans que van participar en la lluita de la resistència. Va aconseguir fugir del tren de la mort i després de llarg periple va aconseguir instal·lar-se a Mèxic. Allà es va moure en el món de l’art i  va acabar sent amant de Frida Khalo. Més tard va traslladar-se a Nova York on el nom de Josep Bartolí va acabar associant-se amb el grup 10th Street de què formaven part Willem de Koonig, Mark Rothko i Jackson Pollock, entre d’altres.

     

    En la pel·lícula Josep, que s’estrena aquesta setmana, Aurel, prestigiós dibuixant francès, parteix dels cinquanta-sis dibuixos de Bartolí sobre  l’experiència als camps per construir una suggeridora biografia de el personatge. Bartolí va amagar una part dels dibuixos a la sorra d’un camp de concentració i els va recuperar abans de es traslladat. El treball entre la imatge dibuixada per Bartolí i la seva recreació animada per Aurel acaba dissenyant una joia de cinema animat en la qual mostra amb gran crueltat el periple biogràfic de l’artista. També recrea la relació que estableix amb un gendarme amb el qual acaba travant una certa complicitat. L’estructura narrativa part de la memòria del gendarme que vigilava els camps i que va prendre consciència de la crueltat de la situació per fer una denúncia del maltractament dels exiliats. La força plàstica de les imatges captiva, sobretot el treball que es dur a terme basat en la transposició d’un univers pictòric.

     

    Més enllà dels motius estètics que marquen aquesta pel·lícula ha dos motius que converteixen Josep en una obra singular i en una clau com a discurs de recuperació de la memòria històrica. La primera qüestió resideix en el tema de la representació dels camps de concentració per als refugiats republicans que fugien de la dictadura franquista. La representació animada qüestiona per què el cinema espanyol mai ha estat capaç d’oferir un retrat contundent de la situació i vivència dels republicans exiliats. Sembla com si la pel.lícula intentés, des del dibuix, suplir un buit d’una memòria històrica que el cinema no ha sabut copsar, ni donar-li forma.  La segona qüestió fonamental té a veure amb la posició que va tenir l’Estat francès respecte als greuges que van rebre els antifeixistes republicans. Ni la política francesa de recuperació de la memòria, ni la cultura francesa ha estat capaç de dur a terme un discurs crític sobre els maltractaments que van dispensar als refugiats antifeixistes. L’aparició de Josep, que en la seva estrena a França abans del confinament havia superat els 100.000 espectadors,  ha estat clau per dur a terme un  exercici de recuperació de la dignitat. Aquesta petita joia de l’animació  basada en un personatge tant singular com Josep Bartolí,  que compta amb les veus de Sergi López i Sílvia Pérez Cruz, posa sobre la taula uns dèficits que encara perduren i no deixa d’interrogar a la institució cinematogràfica sobre la persistència de l’oblit.

    Àngel Quintana
    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho