Kiseki

Comparteix-ho

kiseki cartell

  • Informació


    Milagro (I wish)
    Japó, 2011.
    Direcció: Hirokazu Koreeda.
    Intèrprets: Ohshirô Maeda, Koki Maeda, Hiroshi Abe, Jô Odagiri, Yoshio Harada, Masami Nagasawa, Yui Natsukawa, Kirin Kiki, Isao Hashizume, Nene Ohtsuka.
    Durada: 129 min.
    Gènere: Comèdia dramàtica.
    Idioma: Japonès.

    Sinopsi


    El duo còmic infantil Maeda Maeda el componen dos nens que viuen separats perquè els seus pares estan divorciats: un viu amb la seva mare a Fukuoka, i l’altre amb el pare a Kagoshima. Els dos somien amb la reconciliació dels seus progenitors.

     

  • Enyorada infància

    Explicar «Kiseki» (Miracle) és impossible perquè en un full de sala no hi cap tota l’emoció que desperta el darrer film de Hirokazu Koreeda. El director japonès ja ens havia demostrat que sap dirigir als infants de manera impecable, situant la mirada en el lloc adequat per explicar els pensaments innocents que intenten manipular els adults. A «Nadie Sabe»(2004) la tensa situació dramàtica situava als nens en un escenari difícil de pair, on la separació i la pèrdua afloraven com una daga clavada al pit. Més tard, a «Still Walking» (2008), tornaven a aparèixer els mateixos elements però des d’una òptica més còmode, agradable, des d’una perspectiva adulta. Amb «Kiseki» ha tornat a descriure la societat japonesa utilitzant els nens com a exploradors del món, connectant amb l’espectador d’una manera màgica. De totes maneres el referent més proper a «Kiseki» és «Kikujiro» (1999) de Takeshi Kitano, en el que en Masao emprenia un periple per trobar la seva mare ajudat d’un personatge entranyable, en Kikujiro, interpretat pel mateix Kitano. Els paral·lelismes més clars són els confrontaments entre la lògica infantil, simple, directe, resolutiva i clara, en contra de la lògica adulta, més rebuscada, amb doble sentit, complicada i embolicada. Els nens de «Kiseki» saben el que volen i no els fa por canviar de pensament. Els adults sembla que quan ens posicionem hem de defensar les idees fins al final, encara que veiem que estem equivocats. Els infants del film saben dir-se les coses a la cara, s’entenen i rectifiquen quan creuen que ho han de fer. Quan els països occidentals intenten fer un producte semblant a «Kiseki» prefereixen fer-ho des de l’acció i l’aventura, «Super 8», «Goonies» i es perden en la parafernàlia consumista sense acabar d’explotar l’essència humana. Perquè «Kiseki» és també un film d’aventura i màgia. Ho va intentar, des del drama i amb èxit, Michael Cuesta amb «Twelve and Holding» (2005). Ja n’hi ha prou d’informació suplementària, de fet el més important és gaudir de «Kiseki» des del primer moment, sense pressa, deixant que flueixin els magnífics diàlegs i les grans interpretacions. Al cap de pocs minuts no saps si estàs veien una pel·lícula o la vida per un forat, totes les situacions són tant creïbles que no tens cap més remei que reconèixer que Koreeda és un dels millors directors explicant la vida quotidiana i els sentiments que l’envolten. «Kiseki» està feta a partir de detalls, els detalls que fan que la vida valgui la pena; mirar-la n’és un.

    Jep Soler

    Cinema Truffaut

Comparteix-ho