Kon-Tiki

Comparteix-ho

kontiki cartell

  • Informació


    Kon-Tiki
    Noruega, 2012.
    Direcció: Joachim Rønning, Espen Sandberg.
    Intèrprets: Pål Sverre Valheim Hagen, Anders Baasmo Christiansen, Gustaf Skarsgård, Odd Magnus Williamson, Tobias Santelmann, Jakob Oftebro, Agnes Kittelsen, Eleanor Burke, Manuel Cauchi.
    Durada: 109 min.
    Gènere: Drama d’aventures.
    Idioma: Noruec.

    Sinopsi


    El 1947, l’explorador noruec Thor Heyerdahl va creuar el Pacífic en una bassa de fusta per demostrar que els indígenes de Sud-amèrica anteriors a Colom també podien haver creuat per instal·lar-se a la Polinèsia. Thor, amb un equip de cinc homes, va recórrer a 101 dies 8.000 quilòmetres en una travessia èpica durant la qual va haver d’enfrontar a tempestes, taurons i fins i tot a la fam.

     

  • Estar covençut i convèncer

    L’any 1947, el noruec Thor Heyerdahl emprengué el viatge que canviaria la seva vida. Basant-se en la llegenda que indígenes sud-americans li havien explicat sobre l’exploració que el poble de pell blanca, amb l’ajuda del déu del Sol Kon-Tiki, havia realitzat en illes llunyanes, Heyerdahl pretenia demostrar que aquest poblat havia explorat i colonitzat la Polinèsia des d’Amèrica del Sud. El principal inconvenient per a que la seva teoria fos acceptada per la comunitat científica, fou que aquesta darrera no confiava en les possibilitats de les embarcacions indígenes. Recórrer els 8.000 quilòmetres que separen Sud-Amèrica de la Polinèsia amb les rudimentàries balses de l’època indígena era inconcebible científicament. Fins que Heyerdahl, acompanyat de cinc valents més, construïren una balsa amb els mateixos materials per a fer el mateix recorregut. Sortirien de la costa del Perú i, en 101 dies, es proposaven arribar al seu objectiu. Com escrigué el noruec posteriorment, la ciència no es defensa des de darrere de la taula del teu despatx. Tres anys més tard, un documental filmat durant el viatge d’aquesta expedició s’endugué l’Oscar al millor documental. I al 2012, amb motiu del desè aniversari de la mort de Heyerdahl, els cineastes també noruecs, Joachim Rønning i Espen Sandberg, homenatgen un dels esdeveniments més notables per a la història del país europeu. Un viatge que un país d’important i destacable tradició marítima recorda amb orgull. És un dels capítols d’or de Noruega, i el tracte que en fan els dos co-directors d’aquesta cinta, així ho evidencia. Considerada erròniament com a pel·lícula d’aventures, Kon-Tiki de Joachim Rønning i Espen Sandberg s’interessa més per a documentar, mostrar com va ser l’aventura. És, més aviat, un film d’aventurers, quasi antropològic. Les escenes d’acció trepidant, que sí apareixen en moments puntuals, no són el motiu principal, ni tant sols el recurs utilitzat per a que l’espectador s’enganxi a la pantalla. Són moments puntuals, que tenen com a finalitat col·locar als sis navegants del Kon-Tiki davant de seriosos dubtes sobre el futur de la seva expedició. Aquestes moments seran especialment útils per a que l’espectador tampoc tingui la temptació de dubtar, els riscos per a l’expedició foren constants. Així, Joachim Rønning i Espen Sandberg construeixen el seu film de manera contrària a la que Heyerdahl va construir el seu Kon-Tiki: la base inestable de la balsa de fusta contrasta amb les bases sòlides que els dos directors noruecs utilitzen per a la seva obra. Mentre que Heyerdahl navegava per l’oceà pràcticament a cegues i amb més fe que guies, Rønning i Sandberg filmen amb tots els referents ben visibles. Totes les característiques del cinema èpic seran fàcils de reconèixer. Utilitzaran, doncs, un mètode que no és innovador, però sí efectiu per a transmetre la solemnitat i orgull que per a tots els noruecs representa aquesta expedició i el seu record. Ferho d’una altra manera seria contraproduent, podria desviar l’espectador de la pantalla cap a la mà que filma. D’aquí que les formes escollides per a dirigir i narrar siguin més identificables amb les clàssiques, on el director era poc més que invisible. L’altra manera de fer seria la que va prendre l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera a Kon-Tiki en la seva darrera edició. L’última que ha fet Haneke, on el director està per sobre del títol. Segur que ningú considerarà Kon-Tiki com l’última pel·lícula de Sandberg o Rønning, i precisament aquest serà l’èxit de la seva obra. Kon-Tiki, doncs, és Kon-Tiki. I així havia de ser per tal d’homenatjar el que per a tot un país és un heroi que els serveix d’orgull i exemple. Que ningú confongui Kon-Tiki amb film d’aventures. No es tracta d’aventura, sinó de superació. Ni que tampoc es confongui per film convencional, perquè tampoc es tracta d’això. És la millor manera, o com a mínim la més universal, de retre un petit homenatge i generar un record, des del cinema, a sis persones que estaven convençudes d’un impossible.

    Christian G. Carlos

    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho