La Academia de las Musas

Comparteix-ho

la academia de las musas cartell

 

  • Informació


    Espanya, 2015
    Director: José Luis Guerín.
    Intèrprets: Raffaele Pinto, Emanuela Forgetta, Rosa Delor Muns, Mireia Iniesta, Patricia Gil,Carolina LLacher, Juan Rubiño, Giulia Fedrigo, Giovanni Masia, Gavino Arca.
    Gènere: Drama.
    Durada: 92 min.
    Idioma: Castellà.

    Sinopsi


    Quan torna de donar una de les seves classes, un professor de filologia és interrogat per la seva dona, que desconfia de l’enfocament pedagògic que, a través d’una “acadèmia de les Muses” inspirada en referències clàssiques, pretén regenerar el món a través de la poesia. Aquest controvertit projecte desferma una sèrie de situacions dominades pel llenguatge i el desig.


  • La paraula i la construcció de la realitat

    Raffaelle Pinto és professor de filologia italiana a la Universitat de Barcelona. Fa uns anys, va escriure unes notes sobre la Laura de Petrarca en un fulletó que acompanyava l’estrena de En la ciudad de Silvia de José Luis Guerin. Aquell cop, Guerin havia filmat la historia d’un jove perdut en mig del laberint urbà de Strasbourg que buscava les empremtes d’una dona del passat, el fantasma d’un possible amor. En l’horitzó hi havia la literatura clàssica italiana i l’obsessió dels poetes per les muses i pel misteri  d’allò femení. Un tema que va acabar d’arrodonir en una aposta estranya i radica, titulada Unas fotos en la Ciudad de Silvia, que va acabar essent un dels estudis poètics més desconcertants del seu cinema.

     Guerin va tornar a reflexionar sobre tema de les muses uns anys més tard en la seva correspondència amb el cineasta, Jonas Mekas. En una de les cartes que Mekas enviava a José Luis Guerin aquest li parlava de la dificultat d’entendre d’un provenia la inspiració i que és el que determinava perquè filmava unes coses i no altres. Mekas afirmava que l’objectiu de la seva filmació no era altra que “react to live”, és a dir actuar davant la vida. En l’horitzó del misteri de la creació també hi sorgien les muses, aquelles dones portadores de bellesa i d’inspiració. En una de les seves cartes, Guerin va filmar una noia eslovena, Nika Bohinc. Va trobar-la a Lisboa i va voler capturar l’enigma del seu somriure, la fermesa de la seva mirada. Poc temps després va assabentar-se que havia estat assassinada a Filipines. El cineasta va conservar-ne el seu somriure com a certificat de que tota imatge captura fragments de vida i eternitza instants de bellesa fugissera.

    No és cap casualitat que la trajectòria de Guerin hagi acabat desembocant en les classes que Raffaelle Pinto dona habitualment a la facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. La càmera s’instal.la a l’interior d’una classe per començar a donar forma a La Academia de las musas. La pel.lícula rodada i produïda pel propi cineasta va néixer com  la filmació d’una experiència pedagògica. La càmera es troba a l’interior de  l’aula, mostra el profesor italià mentre ens parla de l’infern de Dante, del paper de les muses per la creació dels universos poètics, de la força que té la poesia per acostar-se cap el mite d’Orfeu i interrogar-se sobre la possibilitat de rescatar alguna cosa de l’univers dels morts. En el discurs de Raffaelle Pinto hi ha molta clarividència, però també molta capacitat de seducció. En les seves classes vol explicar un misteri a partir de la racionalitat, vol interrogar-se a partir de les lliçons de la la poesia renaixentista sobre els factors que intervenen en l’acte creatiu. La càmera segueix a Raffaelle Pinto i mostra com dialoga amb les seves alumnes mentre afirma que està convençut que el llenguatge configura la realitat, que tot és llenguatge i que aquest determina les nostres relacions.

    Una de les alumnes ens explica que està a punt de tenir una experiència amorosa amb un desconegut, una altra viatge amb el profesor fins a Sardenya per tal d’investigar alguna cosa perduda en els rituals ancestrals, poc temps després una altra l’acompanyarà un cap de setmana a Nàpols a veure el temple de la Siblia, possible origen de l’infern. També veiem al professo a casa seva discutint amb la seva esposa, la filòloga Rosa Delor, especialista en la poesía de Salvador Espriu, mentre ella intenta imposar el principi de la realitat. La Academia de las musas està enterament filmada a partir de reflexos. És com si els reflexos de la natura als vidres dels cotxes, les figures que es mutipliquen en els miralls o la llum que difumina les cares, fes present les múltiples capes que configuren la complexitat d’un món on tots els intents de racionalitat encaminats a entendre el misteri estan condemnats a fracassar. Els reflexos porten la ficció cap una altra dimensió i l’experiència pedagogia corre el risc de convertir-se en una probable experiència amorosa o en una reflexió sobre el desig. No sabem si estem dins la ficció o dins la realitat. No importa. Guerin filma una pel.lícula excepcional, una obra sencilla i profunda. Una fita dins la filmografía d’un dels més grans creadors de formes cinematogràfiques del nostre país.

    Àngel Quintana

    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho