La Canción del Mar

Comparteix-ho
lacanciondelmar cartell
  • Informació


    Song of the Sea
    Irlanda, 2014
    Director: Tomm Moore
    Gènere: Animació
    Durada: 93 min.
    Idioma: Castellà

    Sinopsi


    Després de la desaparició de la seva mare, Ben i Saoirse són enviats a viure amb la seva àvia a la ciutat. Quan decideixen tornar a casa al costat del mar, el seu viatge es converteix en una cursa contra el temps a mesura que s’internen en un món que Ben només coneix a través de les llegendes que li narrava la seva mare. Però aquest no és un conte per dormir; aquestes criatures porten al nostre món massa temps. Ben aviat s’adona que Saoirse serà la clau per a la seva supervivència.

  • Properament

    L’any 2009, gairebé del no res, apareixia Tomm Moore amb la seva opera prima: El secret del llibre de Kells. L’obra va aconseguir una gran repercussió, tant pel circuit de festivals, com per les sales de cinema alternatives d’arreu del món. Es convertia, juntament amb altres directors com el francès Sylvain Chomet, en aire fresc per l’animació europea. Una animació que es trobava arraconada per l’arribada de les grans produccions des dels Estats Units.

    La fórmula americana sembla infal·lible: narracions que segueixen l’anomenat feel good movie (pel·lícules complaents, per a fer sentir bé sense remoure massa res) i realització per ordinador. El primer punt garanteix arribar a un públic ampli, el segon punt assegura rapidesa i baix cost de la realització. Trobar una alternativa a aquesta fórmula que sigui rentable sembla diferent, impossible competir-hi. Malgrat això, dibuixants europeus com Tomm Moore -també d’altres estatunidencs com Bill Plympton- es mantenen fidels al dibuix fet a mà, tot i el temps i esforç que requereix. Sense anar més lluny, Song of the sea (La canción del mar, 2014) s’ha creat en un procés de 5 anys.

    La diferència entre el dibuix a mà i el d’ordinador no hauria de ser tanta, si no fos per l’enfoc. Les produccions per ordinador semblen obsessionades en simular els moviments i l’espai de la manera més natural possible, tot i l’obvietat de no poder-ho aconseguir mai. En canvi, els animadors que mantenen el seu dibuix a mà busquen i aconsegueixen crear-se una identitat pròpia, una personalitat plena de matisos. En el cas de Tomm Moore, i el seu poc interès per les tres dimensions, aconsegueix visions úniques amb vistes dels espais en dos dimensions.

    Però sobretot, i el que és més important a La canción del mar, és la història que se’ns explica. La narració s’allunya de la fórmula simple per fer sentir bé al públic. Moore reflexiona, sobre la maldat, la bondat, la felicitat i la tristesa. Ni n’amaga ni n’exagera cap. Totes hi són presents, totes tenen un motiu per existir i cap raó per ser apartades. Aquesta sí és l’autentica naturalesa, que cap ordinador pot simular.

    Christian G. Carlos

    Cinema Truffaut

  • “Tomm Moore colpeja satisfactòriament a la cara de l’animació generada amb ordinador.”

    Boyd van Hoeijd, Toronto review, The Hollywood Reporter.


    “Es mou de manera sofisticada i conscient del dolor a la alegria, i de la ira a l’amor”.

    Jeannette Catsoulis, Siblings in Survival Mode on Land and in Water, The New York Times.


    “(…) no és només una personalitat estètica única, sinó també la més humil resistència a l’hegemonia de Pixar”.

    Jordi Costa, Magia Eterna, El País.


    “Moore manté el seu camí personal, impermeable als dissenys i models narratius uniformes, que imperen els èxits del sector”.

    Daniel de Partearroyo, Crítica, Cinemanía.

Comparteix-ho