La profesora de historia

Comparteix-ho
lesheritiers cartell
  • Informació


    Les héritiers
    França, 2014
    Director: Marie-Castille Mention-Schaar
    Intèrprets: Ariane Ascaride, Ahmed Dramé, Noémie Merlant.
    Gènere: Drama
    Durada: 100 min.
    Idioma: Francès (subtitulada en castellà).

    Sinopsi


    Anne Gueguen és una professora d’Història d’institut que a més es preocupa pels problemes dels seus alumnes. Aquest any, com sempre, Anne té un grup difícil. Frustrada pel seu materialisme i falta d’ambició, Anne desafia als seus alumnes a participar en un concurs nacional sobre el que significa ser adolescent en un camp de concentració nazi. Anne fa servir tota la seva energia i creativitat per captar l’atenció dels seus alumnes i motivar-los. A mesura que el termini s’acosta, els joves comencen a obrir-se als altres i a creure en sí mateixos. Un projecte que canviarà les seves vides.

  • Els hereus i la tutora

    Una vegada més el departament de marketing de les distribuïdores espanyoles fan absurditats a l’hora de posar títols a pel•lícules de parla no castellana. La traducció del títol original de la pel•lícula que us oferim és Els hereus, i com altres vegades no s’entén que li hagin posat La profesora de Història, perquè entre altres coses la professora en qüestió, ho es de història i geografia i, al mateix temps, la tutora del curs.
    Per altra banda dins la cinematografia francesa hi ha una diversitat de films que parlen de professors, d’alumnes, d’instituts, de problemes de comunicació i de maneres d’ensenyar. De la diversitat racial i religiosa així com les desigualtats socials en zones marginades. Hi ho solen fer-ho amb contundència i sense concessions. Un exemple es la del cineasta francès Laurent Cantet i la seva pel•lícula “La clase”, basada en la novel•la del mateix títol de François Bégaudeua i editada en català per l’editorial Empúries.
    La profesora de historia, te un inici dur i fins tot violent que en un principi et fa pensar que la història anirà per terrenys de crispació, de marginació i d’enfrontaments culturals. Després d’aquesta escena comencen les lletres i abans que res s’informa a l’espectador que el que veurem està basat en uns fets reals. Aquesta advertència et fa pensar que estem davant d’un film que pot esdevenir una pel•lícula-documental. També en les primeres escenes entre la professora i els alumnes, un pensa i s’adona de la feina dura i complicada que tenen avui dia els professors amb joves estudiants i en aquest cas de batxillerat.
    Però a mida que va passant la història va perdent aquesta força i deixa de ser un “documental”, per esdevenir un film convencional, més a la manera que ens solen explicar aquestes històries el cinema Americà. A mitja pel•lícula un ja entreveu com acabarà la cosa i, a més, que ho farà bé.
    Per tant ens trobem amb una pel•lícula francesa, que ens explica la història d’un Institut ubicat a la ciutat de Crétiers, dins l’àrea metropolitana de París, que com molts instituts tenen problemes amb els adolescents, i la professora d’història i geografia i al mateix temps tutora del curs, té molta experiència, li agrada la feina i sap dominar aquest personal adolescent indomable fins el punt que els hi proposa participar en un concurs nacional.
    La pel•lícula està dirigida per una jove directora Maie-Castielle Mention-Schaar (aquesta és la seva primera pel•lícula) i en un principi semblaria que es una nova visió o revisió de “La clase”, però la jove directora li interessa més explicar una història que aixequi la moral de l’espectador, que s’ho passi bé; explicant una història tova i agradable al mateix temps, buscant en moltes ocasions la sensibilitat de l’espectador i que aquest en surti millor de com ha entrat a veure el film. I això ho aconsegueix, i més amb l’ajuda d’una bona interpretació de l’actriu Ariane Ascaride, coneguda pel gran públic per la ser la dona del director Robert Guériguian i que junts ens han ofert aplaudides pel•lícules com “Marius i Jeanette” o “Marie-jo y sus dos amores”; i per un plantell de joves adolescents que queden molt bé per la història que ens vol explicar i de la manera en que ens la vol oferir.
    Que vagi de gust.

    Guillem Terribas Roca
    Col•lectiu de crítics de cinema de Girona.

  • (…)una pel·lícula intensa, certament didàctica i apassionant basada en fets reals.”

    Toño González, El cine en la sombra.


    “(…)un discurs molt compromès i necessari respecte al nou feixisme que ens està envoltant.”

    Fausto Fernández, Fotogramas.


    “La pel·lícula de Marie-Castille MentionSchaar aborda, sense sobrecarregar, temes com la religió, la raça, l’adolescència i l’educació, i en tots els camps surt victoriosa (…) Una petita joia que mereix la nostra atenció i profunda admiració.”

    Alex Merino, En Clave de Cine.

Comparteix-ho