La profesora de piano

Comparteix-ho

  • Informació


    Alemanya, 2019
    Direcció: Jan Ole Gerster
    Intèrprets: Corinna Harfouch, Tom Schilling, Volkmar Kleinert, André Jung, Gudrun Ritter, Rainer Bock
    Gènere: drama
    Durada: 98 minuts
    Idioma: alemany

    Sinopsi


    És el 60 aniversari de Lara, a qui no li falten motius per celebrar-ho: el seu fill Viktor farà el concert de piano més important de la seva carrera. Ella va ser qui va projectar i va guiar la seva trajectòria musical, però porten diverses setmanes sense parlar i res sembla indicar que Lara serà benvinguda en el seu debut com a intèrpret professional. Sense pensar-s’ho dues vegades, compra totes les entrades que queden a la venda i les distribueix entre totes les persones que es va trobant. Però com més s’esforça perquè la vetllada sigui un èxit, més es descontrola tot..

  • Retrat d’una ambició

    L’any 2012, el cineasta alemany Jan Ole Gerster realitzava la seva òpera prima Oh Boy, un film rodat amb escassos mitjans, en blanc i negre, i que bevia i molt d’influències com la “Nouvelle Vague” francesa o el “Free cinema” anglès. Així, en film convidava a l’espectador a seguir les passes d’en Niko, el seu protagonista, el qual es decid abandonar la universitat per acabar deambulant pels carrers de Berlín. El film, que a banda d’endur-se multitud de lloances i la majoria de premis que l’Acadèmia Alemanya atorgà aquell any, va esdevenir també el descobriment del jove actor Tom Schilling, el qual, des d’aleshores s’ha forjat una notable filmografia que l’ha catapultat com un dels actors alemanys més reconeguts, amb títols com, per exemple, La sombra del pasado (Werk ohne Autor, 2018) estrenada l’any passat al cinema Truffaut.
    Per la realització d’aquest segon film, Ole Gersten torna a comptar amb Tom Schilling dins del repertori artístic, però en aquest cas el situa com un personatge que, tot i crucial, esdevé secundari, ja que el pes del film recau en La profesora de piano del títol, personatge interpretat per l’actriu Corinna Harfouch (poc coneguda a les nostres contrades, però amb una àmplia filmografia a Alemanya) i que marcarà el to narratiu i el fil argumental del relat.
    La Lara (nom de la protagonista i títol original del film) acaba de complir seixanta anys i està recentment jubilada. La seva vida transita per un mal humor constant, cansada dels que l’envolten però sobretot frustrada per una vida que ella creu haver dedicat en excés als altres. I, de fet, així és: les lliçons de piano que ha impartit al llarg de molts anys han servit per a descobrir nous talents musicals, especialment el del seu fill Viktor, el qual està a punt d’oferir el concert de piano més important de la seva carrera. Aquest mateix dia, la Lara pren consciència que si bé ha ensenyat moltes lliçons de piano, també ha amargat fins a l’extrem a tots aquells (inclòs el seu fill) que ha tingut sota la seva tutela. D’aquesta manera, i com si es tractés d’una mena d’epifania, la Lara decideix al llarg d’aquest dia intentar reconciliar-se amb el seu fill i amb les persones a les quals va tractar malament, però de mica en mica s’adona que no és amb els altres amb qui s’ha de congraciar, sinó amb ella mateixa.
    La profesora de piano, doncs, esdevé per damunt de tot el retrat d’una dona que, a través del seu despòtic i agre caràcter, ha vist com tots aquells que l’envoltaven en fugien, però alhora, també es converteix en una lúcida reflexió al voltant del paper de la dona en l’àmbit social i familiar, dels sacrificis que ha voltes s’han de donar, i de com la vellesa incideix en el fet de desplaçar-se envers els marges de la societat i la vida. Com dèiem, i més enllà de les virtuts o defectes narratius de Jan Ole Gersten, La profesora de piano és un film que recau totalment en la poderosa interpretació de Corinna Harfouch, la qual va endur-se per aquest paper el premi a la millor actriu en el darrer Festival de Karlovy Vary.

 

Comparteix-ho