La región salvaje

Comparteix-ho

 

  • Informació


    Mèxic, 2016
    Director: Amat Escalante
    IntèrpretsSimone Bucio, Ruth Jazmín Ramos, Jesús Meza, Edén Villavicencio,Kenny Johnston
    Gènere: drama, ciència ficció
    Durada: 100 min
    Idioma: castellà

    Sinopsi


    Alejandra és una jove mare i mestressa de casa que cria els seus fills al costat del seu marit Àngel en una petita ciutat de Mèxic. El seu germà Fabián és infermer en un hospital local. Les seves vides provincianes són alterades amb l’arribada de la misteriosa Verònica. El sexe i l’amor són fràgils en certes regions on hi ha els valors familiars i la hipocresia, l’homofòbia, i el masclisme són forts. Verónica els convenç que al bosc proper, en una cabana aïllada, hi ha una cosa que no és d’aquest món però que és la resposta a tots els seus problemes. És una cosa a la que no es poden resistir i amb la que han de fer les paus o patir la seva ira.

  • Una història (molt) trista

     

    El director mexicà, nascut a Barcelona, Amat Escalante (1979) ens torna a seduir amb una història inquietant, amb molt de realisme, sexe i ficció fantàstica. Una combinació que fa que l’espectador hagi d’estar atent a la història i al que aquesta transmet. Una història trista, de pura ciència-ficció i misteri. Una història real, amb personatges humans i històries intrigants, amb un comportament (aparentment) normal i en què el sexe és una part molt important.

    Amat Escalante ja va sorprendre el personal amb Heli (2013), per la qual va rebre, de mans de Steven Spielberg, que aquell any era el president del jurat, el premi al millor director del Festival de Cannes.

    Aquesta vegada, sense allunyar-se de la manera de fer i d’explicar de les seves pel·lícules anteriors, Amat Escalante ens parla d’un triangle que es complica, i molt, amb l’aparició d’un quart personatge. Alejandra i Ángel estan casats i tenen dues criatures; ella treballa a la fàbrica de dolços de la seva sogra i ell és topògraf i moltes vegades és fora de casa. Fabián és el germà d’Alejandra i fa d’infermer en un hospital. El quart personatge, una jove anomenada Verónica, no té cap parentiu amb aquest «triangle»; només en sabem que té una moto i que coneix un matrimoni que viu en una casa allunyada del poble. La història, que podria sortir publicada a la pàgina de successos de qualsevol mitjà de comunicació, passa en l’actualitat en un petit poble rural de Mèxic.

    Durant l’hora i mitja que dura el film –de vegades gris, fosc, tancat, emboirat i de vegades amb molta llum i amplis paisatges–, viurem, com he dit al principi, una mena de conte sensual i pervers, d’un realisme social i fantàstic en què hi ha víctimes i opressors, i un fort erotisme, que és el que controla i fa moure els personatges d’aquesta, ja dita, trista història.

    Tot plegat ens trobem amb una pel·lícula que no et deixa indiferent, que t’atrapa encara que no vulguis; possiblement no agradarà a tothom, però et tornarà, la reviuràs.

     

    Guillem Terribas

    Col·lectiu crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho