La Sra. Lowry e hijo

Comparteix-ho

</ta

  • Informació


    Regne Unit, 2021
    Direcció: Adrian Noble
    Intèrprets: Timothy Spall, Vanessa Redgrave, Stephen Lord, David Schaal, Wendy Morgan, John Alan Roberts, Michael Keogh, Joanne Pearce, Jon Furlong, Paul Bergquist, Amanda Higson, Jennifer Banks, Giselle Cullinane, Laurence Mills, Rose Noble
    Gènere: drama biogràfic
    Durada: 91 minuts
    Idioma: anglès

    Sinopsi


    L.S. Lowry va ser una de les figures artístiques més importants del Regne Unit de mitjans el segle 20. Lowry era un pintor famós per la seva visió única del nord-oest industrial d’Anglaterra.
    La pel·lícula ens mostra la complicada relació que manté amb la seva mare, una dona obstinada a criticar qualsevol dels gustos del seu fill.

  • La bellesa que veu el pintor

    El fill de la senyora Lowry va ser un pintor que, mentre guanyava un sou cobrant lloguers, dedicava el temps lliure a realitzar quadres que sobretot mostren escenes d’una petita ciutat industrial del nord-est d’Anglaterra, Pendlebury, habitades per figures humanes que semblen cerilles (“Matchstick Men”). Laurence Stephen Lowry (1887-1976) és un dels pintors anglesos més singulars de la primera meitat del segle XX, però no va començar a ser reconegut fins que, al 1939, va fer la primera exposició individual a Londres. Aleshores, ja tenia 52 anys i feia poc que havia mort la seva mare, que mai li va reconèixer que tingués talent, cosa de la qual es diu que sempre va pesar en l’ànim del pintor, que també va fer retrats malenconiosos.
    Dirigida per Adrian Noble, que fa notar que és un director teatral, Mrs Lowry & Son aborda els últims anys d’una relació que es presenta tan conflictiva com estreta fins arribar a la dependència mútua: L.S. Lowry, solter i solitari, va cuidar fidelment la mare, postrada al llit a causa d’una salut fràgil i d’un profund desànim, després que el pare morís deixant com a herència un munt de deutes. La mítica Vanessa Redgrave, que als 83 anys conserva la força de la seva presència, interpreta una dona amargada, infeliç i classista (detesta el barri obrer on se sent condemnada a viure perquè ni el seu marit ni el seu fill han sabut fer diners) que sempre té un retret a fer a qui considera un pintor aficionat de mala traça. Encarnat per Timothy Spall, que va interpretar un altre pintor anglès encara més cèlebre (el romàntic Turner) abans de “passar vacances” a Benidorm amb Isabel Coixet, el fill, però, s’aferra als moments en què la mare hi projecta una il·lusió o demostra una debilitat per la pintura antiga d’uns velers que li evoca les passejades pel port de Stanford. Però la senyora Elizabeth Lowry, que havia somiat en ser concertista de piano i que considera que té un gust exquisit, és incapaç de veure la bellesa que el seu fill percep en allò que per ella és una vida bruta i miserable.
    A partir d’un guió de l’escriptor Martyn Hesford i amb una fotografia del català Josep Maria Civit, el film posa en escena la reconstrucció de la possible vida quotidiana de la senyora Lowry i el seu fill: el retorn a casa del pintor després de cobrar els lloguers en barris obrers, els àpats amb el menjar cuinat per ell a l’espera de l’aprovació materna, les discussions sobre els quadres que la mare menysprea començant per referir-los com a producte d’un “hobby”. S’hi afegeixen les remembrances de la senyora Lowry i els monòlegs del fill que, a l’inici de la pel·lícula, s’enceten amb una declaració de principis feta en un carrer empedrat mentre cau la pluja: “Pinto el que veig. Pinto el que sento. Sóc un home que pinta. Ni més ni menys. Tots els quadres que pinto els començo de la mateixa manera. Comencen amb el mateix color. A sota de cada quadre hi ha el color blanc. Blanc de plom”. De plom com el cel ennuvolat. Lowry només va afegir a la seva paleta cromàtica pinzellades de negre d’Ivory, vermelló, blau Prússia i ocre.
    A banda del fet que Lowry va pintar escenes de la vida urbana en un món industrialitzat, on els homes-llumí semblen sols enmig de la multitud, el film es concentra en l’interior de la casa, on conviuen mare i fill com si estiguessin isolats, i Adrian Noble (que va ser director artístic de la Royal Shakespeare Company) confia en la presència i la capacitat expressiva de Redgrave i Spall, protagonistes absoluts de Mrs Lowry & Son.

    Imma Merino
    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho