Las vidas de Grace

Comparteix-ho

lasvidasdegrace cartell

  • Informació


    Short Term 12
    Estats Units, 2013.
    Direcció: Denis Cretton.
    Intèrprets: Brie Larson, John Gallagher Jr., Kaitlyn Dever, Stephanie Beatriz, Rami Malek, Alex Calloway, Melora Walters, Keith Stanfield, Silvia Curiel, Harold Cannon
    Durada: 96 min.
    Gènere: Drama.
    Idioma: Anglès.

    Sinopsi


    Grace és una jove que treballa com a supervisora a Short Term 12, un centre d’acollida per adolescents en situació de vulnerabilitat. Li encanta la seva feina i viu lliurada a la cura dels nois.

     

  • Llums i ombres de la condició humana

    La primera seqüència de «Las vidas de Grace» és d’una aparent intrascendència: tres joves conversen distesament mentre un d’ells explica una anècdota divertida. De sobte, se sent un crit i un adolescent surt xisclant i corrent de l’edifici davant del que conversaven els tres joves. I els tres joves comencen a córrer darrera d’ell. D’aquesta manera tan senzilla però a la vegada tan significativa arrenca la segona pel·lícula del jove director nordamericà Destin Daniel Cretton, un film aclamat a tots els festivals pels que ha passat i que l’han convertit en una de les gran sorpreses de la temporada cinematogràfica. L’escenari principal –i gairebé únic del film- i que dóna nom a la pel·lícula en el seu títol original és el «Short Term 12», un centre d’acollida i residència per adolescents amb problemes socials i de vulnerabilitat. És un centre tutelat per professionals però que té la particularitat de tenir com a assistents alguns joves que han estat anteriorment també adolescents amb problemes familiars i socials greus. És un intent de portar la regeneració i integració social fins a les últimes conseqüències. Entre aquests joves hi ha Grace (Brie Larson) i Mason (John Gallagher jr), que no només comparteixen els problemes quotidians dels interns sinó que han començat una relació sentimental incipient dificultada per les cicatrius del seu problemàtic passat adolescent. A partir d’aquest material, el primer que sorprèn del film de Destin Daniel Cretton és la maduresa amb la que el seu realitzador afronta un contingut tan delicat i sensible. De fet, «Las vidas de Grace» és el resultat d’un llarg procés de maduració d’un guió que va començar a treballar amb un curtmetratge realitzat el 2008 amb el mateix títol, i que li va servir de punt de partida per desenvolupar la trama, donar-li credibilitat i treballar a fons els personatges. En aquest sentit, l’aposta de Cretton és impregnar de naturalitat la pantalla. «Las vidas de Grace» es converteix així en un petit miracle: perquè defuig hàbilment els clixés i el traç gruixut amb els que el cinema ha tractat a vegades aquest tipus de temàtiques; perquè aconsegueix que tot desprengui autenticitat, fugint de falsos artificis o d’una estructura narrativa excessivament sincopada; perquè deixa respirar els seus personatges convertint-los en els verdaders protagonistes del film, insertant la càmera subtilment entre les parets del centre per acostar-nos als seus moments més íntims. El film de Destin Daniel Cretton desprèn realitat en cadascun dels seus fotogrames. Sap conjugar emoció (la de veritat, sense falsos sentimentalismes ni coartades postisses) amb dramatisme, moments lluminosos amb d’altres tenebrosos. No defuig en cap moment la duresa del contingut que té entre mans, però ho fa amb una subtilesa i sensibilitat extremes, sense treure-li un bri de dramatisme, però sense afegir-hi ni un gram de morbositat. Amb dos actors principals esplèndids, sobretot la jove Brie Larson com a Grace, «Las vidas de Grace» és una pel·lícula magnífica en la forma i en el fons, amb un final meravellós (a mode de mirall narratiu una altra conversa aparentment insignificant trencada per un bany de realitat) i unes imatges que deixen pòsit en la retina de l’espectador fins moltes hores (i dies) després del The End.

    Paco Vilallonga

    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho