Le fils de Joseph

Comparteix-ho

le-fils-de-joseph-cartell

 

  • Informació


    França, 2016
    Director: Eugène Green
    Intèrprets: Victor Ezenfis, Natacha Régnier, Fabrizio Rongione, Mathieu Amalric, Maria de Medeiros, Julia Gros de Gasquet, Jacques Bonnaffé.
    Gènere: Drama.
    Durada: 115 min.
    Idioma: Francès.

    Sinopsi


    Vicent, un adolescent, creix amb l’amor de la seva mare, Maria, però ella sempre s’ha negat a revelar el nom del seu pare. Un dia descobreix que aquest és una editor parisenc egoista i cínic, Oscar Pormenor. El jove té un pla de venjança però la seva trobada amb Joseph, un home una mica marginal canviarà la seva vida i la de la seva mare.

  • Un cinema fet des de la resistència

    Eugène Green és un cas únic i estrany en el panorama del cinema francès. Nascut als Estats Units, instal·lat a França, fidel a les formules del cinema de la modernitat i a l’herència més racial de la Nouvelle Vague, no ha parat de rodar per diversos països europeus. Així després de rodar a França una pel·lícula molt propera al món de Jacques Rivette, Le pont des Arts (2004), va filmar a Lisboa La religieuse portugaise (2008) i a Itàlia una bella pel·lícula sobre l’arquitectura, La sapienza(2014). La seva darrera pel·lícula, El hijo de José /Le fils de Joseph, (2016) representa el retorn a França a partir d’una paràbola sobre la incomunicació en la societat actual feta amb clars referents bíblics.

    Per poder gaudir del cinema de Eugène Green cal partir d’un seguit de premisses singulars, ja que és un cinema que parteix d’una sòlida reflexió teòrica prèvia. La idea bàsica és que Green creu en l’artifici com a element clau del cinema i que la construcció de l’artifici passa per l’ús del llenguatge oral. Per això, no ha d’estranyar que els actors siguin com a estaquirots –models segons el terme utilitzat per Robert Bresson- que reciten sofisticats diàlegs que tenen poc a veure amb les formes habituals de la parla corrent. Un cop assimilat aquest codi podem veure com el cinema d’Eugène Green vola tot sol i aconsegueix sorprendre. En aquest cas ens trobem amb una obra en la que utilitza l’humor per ridiculitzar els ambients artístics, mentre ens planteja la recerca, en el sentit més mitològic del terme, d’una possible trobada.

    El protagonista de El hijo de Jose és Vincent un adolescent que viu amb la seva mare anomenada Maria i que es caracteritza per un excés de bondat. La gran preocupació de Joseph és la de retrobar les restes d’un pare que no ha conegut i que un cop el coneixerà es trobarà amb la impossibilitat de reconèixer-lo. La recerca porta cap un pare passat de voltes, que viu en el món editorial marcat per la vanitat. El personatge resolt amb eficàcia per Mathieu Almaric s’aixeca com a símbol de la buidor d’efectes en el món intel·lectual. Per això el seu fill Vincent intentarà venjar-se de la seva descoberta i durà un terme un camí cap a la troballa d’un altre pare espiritual que li permeti agrupar la família. Els personatges de Josep i Maria tenen unes clares ressonàncies bíbliques i anuncien que ens trobem amb una faula, puntuada per quadres religiosos i madrigals renaixentistes, que explora el llegat religiós cristià per acabar parlant-nos amb sentit de l’humor del paper que pot jugar la mística en el present.

    Eugène Green articula el seu joc a partir d’un to delicat que juga amb allò caricaturesc per tal de trobar i donar sentit a una certa idea d’epifania, entesa com a troballa amb la revelació. Tot plegat envoltat d’una clara erudició i d’una ferma voluntat per recuperar les arrels d’una modernitat cinematogràfica que el temps ha anat esborrant. Eugène Green roda des dels marges per certificar que, malgrat tot, en mig d’aquests incerts temps globalitzats encara és possible dur a terme una certa resistència.

    Àngel Quintana

Comparteix-ho