Lejos del mundanal ruido

Comparteix-ho

lejos del mundanal ruido cartell

 

  • Informació


    Regne Unit, 2015
    Director: Thomas Vinterberg
    Intèrprets: Carey Mulligan, Matthias Schoenaerts, Michael Sheen, Tom Sturridge, Juno Temple, Jessica Barden, Hilton McRae, Richard Dixon.
    Gènere: Drama romàntic.
    Durada: 119 min.
    Idioma: Anglès.

    Sinopsi


    La independent, bella i tossuda Bathsheba Everdene sap el difícil que és per a una dona definir els seus sentiments en un llenguatge creat principalment per l’home per expressar els seus. De caràcter fort i independent, aquesta jove propietària de la major granja de la seva localitat, està en situació de triar entre els tres pretendents que la ronden, Gabriel Oak, un ramader dedicat a la cria d’ovelles; Frank Troy, un atractiu i temerari sergent; i William Boldwood, un madur i pròsper solter. Basada en la clàssica novel·la de Thomas Hardy.


  • “In extremis” Vinterberg dóna vigor a l’adaptació literària

    És el danès Thomas Vinterberg qui ha assumit la direcció d’aquesta nova adaptació de la novel·la “Lluny del brogit del món”, de Thomas Hardy. Anteriorment, ja havia estat duta a la gran i a la petita pantalles en diverses ocasions. Al cinema, ja en va conèixer una versió el 1915, dirigida per Laurence Trimble, amb Florence Turner, Henry Edwards, Malcolm Cherry i Campbell Gullan en els seus principals papers. La més coneguda, però és la que John Schlesinger en va fer el 1967, amb Julie Christie en el rol de l’hereva; Alan Bates en el del pastor Oak; Peter Finch com al veí adinerat i Terence Stamp com a sergent Troy. Ara és Vinterberg  qui n’ha assumit la tasca.

    Després d’una enlairada important amb Celebració (1998) –cinta adscrita al “Dogma” de Lars Von Trier, en què les tensions que corquen una família benestant danesa esclaten ran d’una festa–, la carrera de Vinterberg anà més aviat de mal borràs, pels viaranys de la cosa discreta, fins que el 2010 i amb Submarino encetà una prolífica col·laboració amb el guionista Tobias Lindholm, que el retornà al territori dels cineastes amb cert interès. D’ells és La caça (2012), pel·lícula presentada a Canes –amb premi per al seu protagonista, Mads Mikkelsen– i nominada als Oscar i als Globus d’Or,  en la qual un pare de família, treballador d’una escola bressol, és acusat injustament per tota la comunitat d’uns abusos sexuals a una menor que no va cometre. I del tàndem Tobias Lindholm – Thomas Vinterberg és Kollektivet (2015), cinta encara inèdita ambientada a una comuna danesa dels anys setanta. Entre aquests seus dos últims films, Vinterberg ha assumit l’encàrrec de dur a la pantalla “Lluny del brogit del món”, de Thomas Hardy.

    Som clarament davant d’una obra d’encàrrec, en què el cineasta posa els seus coneixements artesanals al servei d’un producte al qual s’ha d’amotllar. El món de la ruralia anglesa, la Natura per on es mouen els protagonistes del relat de Hardy, ens és servit mitjant una fotografia que busca més la imatge de postal que no pas captar ni transmetre les sensacions físiques d’aquells boscos i aquells camps envers els personatges ni cap a l’espectador. Les ràfegues èpiques que imposen els cops del destí o, a l’inrevés, la determinació dels protagonistes, queden ben remarcades per temes musicals emfàtics, tendents a atorgar una grandesa a la narració –de per si, fulletonesca–.

    Significativament, al guió no hi ha participat Lindholm, sinó David Nicholls; que, entre els seus treballs anteriors, ha adaptat al cinema “Grans esperances”, de Charles Dickens, i per a la televisió “Teresa dels Urbervilles”, del mateix Thomas Hardy–. Un guió que sembla que no s’allunya ni vol allunyar-se de l’original literari. El que faltava perquè aquesta acabés sent una pel·lícula “vella” ja abans d’estrenar-se. Tanmateix, si no ho acaba sent del tot és paradoxalment gràcies a l’aportació de Thomas Vinterberg.

    El pastor Oak, el veí adinerat Mr. Boldwood i fins el sergent Troy tenen, en mans del cineasta danès, un matisat gruix psicològic de notables efectes dramàtics, similar al gruix dels protagonistes dels seus films més personals i en la tensió a què el relat els sotmet hi ha la deu expressiva de la pel·lícula. Certament, Vinterberg no poua es pot dir gens en la societat de l’època –pràcticament, només un rerefons–, ni acaba de treure suc del tarannà i conflictes que viu Bathsheba Everdene, la dona de la pel·lícula. En canvi, amb la col·laboració reeixida dels intèrprets, ens fa arribar francament bé l’escissió per amor que pateix Mr. Boldwood (eficient i discret, Michael Sheen), l’encaix sentimental del pastor Oak (completíssim, Matthias Schoenaerts) i fins el dolorós i alhora pervers joc del sergent Troy (més limitat, Tom Sturridge). La manera com els filma, els plans que els dedica, l’entesa plena amb els actors, la subtil importància que atorga a l’atrezzo que envolta aquests personatges… dóna vigor al metratge, “in extremis”.

    Salvador Montalt

    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho