L’endemà

Comparteix-ho

lendema cartell

  • Informació


    L’endemà
    Catalunya, 2014.
    Direcció: Isona Passola.
    Intèrprets: N/D
    Durada: 90 min.
    Gènere: Documental.
    Idioma: Català.

    Sinopsi


    El dret a decidir és un fet. Però, què s’ha de decidir? Com ha de ser l’Estat català? Com pot relacionar-se amb Espanya d’igual a igual? La por és una emoció que només se sent davant d’allò desconegut: la por dels nens a la foscor, la por al bosc imprecís i frondós.

     

  • La construcció d’un nou Estat

    L’any 2009, la productora Isona Passola va estrenar el seu primer film com a directora, un documental on analitzava el desencontre històric entre Catalunya i Espanya. A través de personatges significatius dels dos àmbits, la conclusió de «Cataluña-Espanya» era que aquest desencontre tenia difícil solució i que l’encaix de Catalunya a la resta de l’Estat no havia trobat una fòrmula prou efectiva per eliminar les tensions territorials. Possiblement ni la mateixa Passola podia preveure quan va estrenar aquell documental fa 5 anys, el convuls escenari polític i la ràpida successió d’esdeveniments que han portat a la situació en la que es troba Catalunya en aquest moment. Esperonada per aquesta cojuntura excepcional que viu el país, la directora catalana va plantejar-se la possibilitat de rodar un altre documental però que es centrés en com hauria de ser la construcció, disseny i posada en marxa d’una hipotètica Catalunya independent. Per fer-ho, i donada la urgència per la ràpida evolució de la situació política, Passola va posar en marxa un ambiciós procés de microfinançament a través de Verkami, una de les plataformes de crowdfunding més conegudes, per aconseguir finançar un projecte que s’havia de rodar aprofitant el moment que vivia el país. La resposta de la gent va superar totes les previsions i més de 8.500 persones van fer aportacions econòmiques al projecte de «L’endemà», de tal manera que es va acabar recaptant més del doble del que inicialment s’havia plantejat com a objectiu. A més, els 350.000€ recollits van suposar un rècord al continent europeu d’aquesta novedosa –i cada cop més extesa- forma de finançament de projectes audiovisuals. Com queda molt explícit en el seu títol, el nou documental d’Isona Passola explica com seria (o com hauria de ser) l’endemà de la independència de Catalunya. Segons la directora, el projecte sempre ha tingut en ment convertir-se en una eina útil per explicar de forma molt oberta que una Catalunya independent és possible, factible i realitzable. Per construir el seu discurs, Passola torna a envoltarse d’alguns experts (majoritàriament provinents de l’àmbit universitari) i reconeguts especialistes que van analitzant algunes de les grans qüestions del debat sobiranista: la legalitat, la llengua, l’exèrcit, les infraestructures, l’ensenyament, la cultura, etc. Alguns d’ells, com Germà Bel, Lluís Cabrera o Xavier Sala i Martín (especialment omnipresent a la pel·lícula) ja havien aparegut a «Cataluña-Espanya». D’altres, com Toni Comín, aporten un nou aire a un ventall d’experts d’indubtable nivell. Segons Passola, li ha estat molt difícil trobar veus discordants al projecte independentista que volguessin aparèixer a la pel·lícula. I òbviament, aquestes veus es troben a faltar en molts moments per establir un contrapunt i esmolar molt més el debat i l’anàlisi sobre la possibilitat real d’una Catalunya independent. En aquest sentit, «L’endemà» sembla un film que tindrà més opcions de reafirmar l’opinió dels que ja estan convençuts sobre els aspectes positius de la independència, que no pas per acabar convencent els indecisos o els que tenen dubtes raonables sobre la factibilitat d’un nou Estat. Dividit en blocs temàtics, el millor de «L’endemà» és la seva capacitat per construir un discurs serè, tranquil, gens crispat sobre un tema tan delicat. En aquest sentit, és un documental lluminós, que genera empatia, amb un punt d’emotivitat, que no defuig cap aspecte del debat i que té sempre una voluntat constructiva, sense amagar en cap moment un discurs obertament favorable a la qüestió que es planteja. I en són especialment memorables els darrers 5 minuts, amb la intervenció final de Germà Bel i l’esplèndid últim pla al so de la mítica cançó «Che será, será». Per lligar tots aquests blocs, Passola s’ha rodejat de 4 actors que a partir de situacions ficcionades li serveixen de fil conductor per anar introduint cadascuna de les qüestions fonamentals del debat. Tot i que el recurs és efectiu des del punt de vista de l’arquitectura estructural del documental, també és cert que algunes de les metàfores que es plantegen són excessivament forçades (Catalunya i Espanya són una parella en procés de separació, per exemple). De fet, els joves del film no són només els personatges ficticis d’uns sketchos que reconstrueixen amb irregular fortuna alguns dels problemes fonamentals que planteja el film, sinó que en molts moments fan d’improvisats periodistes entrevistant-se amb alguns dels experts i plantejant-los moltes de les qüestions essencials que la gent del carrer té sobre la independència. Donada la velocitat a la que s’estan succeint els esdeveniments, «L’endemà» és un documental absolutament pertinent i necessari pel moment que viu el país, però que pràcticament haurà quedat obsolet d’aquí a 3 mesos, en funció de quin sigui el desenllaç de l’anunciada consulta del 9-N. En funció d’això podrem dir d’aquí uns anys si el film d’Isona Passola va ser un instrument útil per fer veure amb naturalitat i sense traumes que Catalunya podia esdevenir un nou estat europeu, o va acabar esdevenint la crònica (però igualment un document històric valuós) del que hauria pogut ser però no es va acabar esdevenint.

    Paco Vilallonga

    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

 

Comparteix-ho