Libertad

Comparteix-ho

  • Informació


    Espanya, 2021
    Direcció: Clara Roquet
    Intèrprets: María Morera, Nicolle García, Nora Navas, Vicky Peña, Carol Hurtado, Maria Rodríguez Soto, David Selvas, Òscar Muñoz, Sergi Torrecilla, Mathilde Legrand
    Gènere: drama
    Durada: 104 minuts
    Idioma: castellà

    Sinopsi


    La família Vidal passa a casa d’estiu les últimes vacances de l’àvia Ángela, que pateix Alzheimer avançat. Per primera vegada a la vida, Nora, de 14 anys, sent que no troba el seu lloc. Els jocs de nens li semblen ridículs i les converses dels adults encara li van grans. Però tot canvia amb l’arribada de Libertad, de 15 anys i filla de Rosana, la dona colombiana que té cura d’Àngela. Rebel i magnètica, Libertad es converteix a la porta d’entrada a un estiu diferent per a Nora, i les dues noies ràpidament forgen una amistat intensa i desigual. Juntes surten de la bombolla de protecció i confort que suposa la casa familiar, descobrint un món nou on Nora se sent més lliure que mai.

  • Quan ja no és possible imitar la vida

    Quan ens trobem davant d’un vell melodrama tant potent com Imitación a la vida de Douglas Sirk, fàcilment ens podem fer una pregunta sobre quin és el seu potencial central: la lluita de classes o el racisme? Quan es va rodar la pel·lícula a finals dels anys cinquanta era necessari denunciar el racisme perquè aquest era l’estigma que pervertia tot possible idealisme americà, era la taca negra de la societat. Douglas Sirk, però, també parlava de la desigualtat social perquè aquesta determina les relacions humanes, els sistemes de poder i la comunicació dins d’unes estructures socials marcades per les velles costums on la diferencia de color a la pell és també una qüestió d’inferioritat en l’ordre social.
    Si he començat evocant Imitación a la vida de Douglas Sirk és perquè aquesta vella pel·lícula, amb tot allò que té de monument pesant dins la Història del cinema, plana en una pel·lícula rodada en estat de gràcia com Libertad de Clara Roquet. La pel·lícula podríem considerar-la com cosina germana d’un seguit d’obres recents rodades a Catalunya per dones cineastes que proposen un retorn al món de la seva infantesa per buscar-hi les llums i les foscors. Podria emparentar-se fàcilment amb Estiu 1993 de Carla Simon o amb La innocència de Lucia Alemany, amb les que a més a més comparteix el plaer de capturar a la pantalla tota l’atmosfera de l’estiu. Libertad parla del racisme ordinari dins d’una societat que fa veure que admet a l’altre però el rebutja quan li convé, però també ens parla de la diferencia de classe a partir del vell ordre que s’estableix entre amos i servents. Amb tot, però, hi ha un fet que dona a pel·lícula de Clara Roquet una dimensió especial i aquest no és altra que el fet d’assumir que estem davant la crònica de la fi d’una època. Libertad també retrata de l’agonia d’un món que tindrà dificultats a reconstituir-se perquè hi ha un cert sentiment de fi de raça.
    La protagonista de la història és Nora, ella té catorze anys i ignora que el món en el que ha crescut s’acaba. La casa d’estiueig situada prop de Blanes s’ha de tancar i la seva àvia ha perdut la memòria. En el que possiblement serà el darrer estiu de la casa, Nora coneix a Libertad, una noia que ha arribat de Colòmbia. Va ser abandonada per la seva mare que va haver de marxar a Europa per trobar feina i poder-la mantenir des de la distancia. En el viatge li va robar l’afecte. Nora ha tornat amb la seva mare però no es sent identificada amb ella perquè no ha tingut el seu afecte i perquè quan es retroben ja es massa tard. Libertad tampoc vol ser com la seva mare ja que sap que aquest fet la condemna a ser d’una classe inferior.
    Libertad i Clara descobreixen tot allò que cal que es descobreixi durant el temps de l’adolescència: el sexe, la maldat, les contradiccions familiars, els petits plaers efímers, la felicitat inesperada i la consciencia de la desigualtat. Clara Roquet ens retrata, amb un concepte precís de la posada en escena, la historia d’una amistat impossible marcada per les barreres socials. Ens mostra com tot aquell món que agonitza i està en decadència es caracteritza per mostrar com les ànsies de llibertat xoquen amb la realitat. Douglas Sirk emergeix com una figura clau que sembla guiar o inspirar la pel·lícula. Libertad, però, sap emancipar-se i recollir alguns aspectes essencials sobre una burgesia catalana que va ser i ara ja no és. També ens parla amb precisió sobre allò que passa quan una nena se n’adona que aquell univers fictici on va créixer no era més que una farsa i que el fet de fer-se gran ajuda a agafar consciencia de la pròpia identitat.

    Àngel Quintana
    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho