Loreak

Comparteix-ho

loreak cartell

  • Informació


    Loreak
    Euskadi, 2014.
    Direcció: José María Goenaga, Jon Garaño.
    Intèrprets: Josean Bengoetxea, Nagore Aranburu, Ane Gabarain, Gotzon Sanchez, Itziar Aizpuru, Egoitz Lasa, Itziar Ituño, José Ramón Soroiz, Jox Berasategui
    Durada: 99 min.
    Gènere: Drama.
    Idioma: Euskera.

    Sinopsi


    La vida d’Ane dóna un gir quan setmanalment comença a rebre de forma anònima un ram de flors a casa. Per la seva part les vides de Lourdes i Tere també es veuen afectades per unes misterioses flors. Un desconegut diposita cada setmana un ram en memòria d’algú que va ser important en les seves vides.

     

  • Cauen les flors davant dels vius i dels morts

    «La idea va sorgir una mica de la imatge de les flors a la carretera. Vas conduint i de sobte te les trobes. Sempre penses en el drama que hi ha al darrere. També sembla enigmàtic. Qui posa les flors? Quina relació tenia amb el mort o amb les morts? (José Maria Goenaga i Jon Garaño, directors de «Loreak»)

    Vivint una relació distanciada amb el seu marit i sentint que es fa gran, una dona rep un ram de flors sense remitent una setmana darrera l’altra. Aquest és el fil argumental inicial de «Loreak», pel·lícula presentada al recent festival de Sant Sebastià. Encara que els directors José Maria Goenaga i Jon Garaño reconeguin que hi van pensar, no és tracta de cap il·lustració cinematogràfica d’»Un ramito de violetas», aquell poema de Camilo José Cela que, cantat per Cecilia i desprès pel masclista Manzanita, acaba essent una justificació del marit esquerp (que, al capdavall, li envia les flors d’amagat) i del conformisme d’una dona atrapada en el matrimoni. Curiosament i salvant totes les distàncies, la remesa continuada i anònima de flors també és el punt de partida de «Antes del frio invierno», en què la parella formada per Daniel Auteil i Kristin Scott Thomas experimenten una crisi arran de la intrusió d’una jove amb unes intencions amagades que acabaran descobrintse en la resolució del relat. El cas és que, en un un ambient molt menys burgés que el del film de Philippe Claudel i sense desenvolupar-hi una intriga criminal, les flors sense remitent també fan emergir la crisi d’un matrimoni i d’alguna manera desestabilitzen emocionalment un personatge. Aquest és el d’una dona tímida i callada (Ane/Nagore Aranburu) que també experimenta la crisi de fer-se gran. Les flors li provoquen estranyesa, a més del desig de saber qui les envia. Aquest fil argumental inicial té les seves ramificacions a partir del moment en què, precisament, hi hagi altres rams amb els quals la primera destinatària es converteix en la dipositària d’unes flors en un punt de la carretera on va morir un home en un accident. Aquesta és una imatge germinal del film, A partir d’aquí, s’introduiran dos altres personatges femenins: la dona (Lourdes/Itziar Ituño) i la mare (Tere/Itziar Aizpuru) del difunt. Dues actituds i experiències femenines: una dona jove, impulsiva i una mica enrabiada, amb la ferida viva d’una pèrdua encara que no vulgui mantenir-se forta; una dona gran dominant i aferrada a la tradició. Sí, «Loreak» és un film de dones (això no vol dir que només sigui per dones, òbviament) esplèndidament interpretades per tres actrius basques. Però sobretot és un film sobre la pèrdua, l’absència, el dol. Un film discret que, sabent-se fràgil, va colpint de manera silenciosa, però constant. Provinents del documental, però havent abordat prèviament la ficció amb «80 egunean» (una delicada aproximació a un amor entre dones a la maduresa) i «Lucio», José Mari Goenaga i Jon Garaño es mostren com uns cineastes sensibles, subtils i estranyament inquietants. A més, «Loreak» és una pel·lícula parlada en euskera dins aquest ressorgiment del cinema basc.

    Imma Merino

    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho