Magical Girl

Comparteix-ho

magicalgirl cartell

  • Informació


    Magical Girl
    Espanya, 2014.
    Direcció: Carlos Vermut.
    Intèrprets: Luis Bermejo, Bárbara Lennie, José Sacristán, Israel Elejalde, Lucía Pollán, Alberto Chaves, Teresa Soria Ruano, Miquel Insúa, Elisabet Gelabert, Javier Botet
    Durada: 127 min.
    Gènere: Drama.
    Idioma: Castellà.

    Sinopsi


    Luis és un professor de literatura a l’atur. Vol fer realitat l’últim desig de la seva filla Alicia, una nena de 12 anys malalta de càncer terminal: tenir el vestit oficial de la sèrie japonesa de dibuixos animats “Magical Girl Yukiko”. L’elevat preu del vestit portarà a Luis a intentar trobar els diners de forma desesperada.

     

  • El cineasta espanyol de moda

    El seu nom real és Carlos López del Rey i té la conya d’haver escollit el de Carlos Vermut per signar com a cineasta. Abans d’exercir-ne, va treballar com a il·lustrador al diari «El Mundo» i va crear diversos còmics, com ara «El bayán rojo» i «Psicosoda», una recopilació d’històries curtes. Ara és l’home de moda del cinema espanyol amb «Magical Girl», que ha realitzat després d’haver creat un cert impacte amb «Diamond Flash», el seu primer llarg metratge, que, amb els diners guanyats amb la sèrie animada televisiva «Jerry Jamm», va autoproduïr-se amb només 25.000 euros i va distribuir on-line. El cineasta Vermut, que dibuixa les pel·lícules abans de filmar-les, ve, doncs, de l’animació i del còmic, cosa que es fa present en el seu cinema, encara que sigui per desmuntar les històries dels super-herois dins de la diversitat de relats que conflueixen a «Diamond Flash» o per posar en marxa una trama d’intriga i de xantatges a partir del desig d’una nena malalta (i a la qual el seu pare, un professor de Literatura a l’atur, vol complaure per sobre de tot) de tenir el vestit oficial d’un manga japonès, «Magical girl Yumiko», que formaria part d’un subgènere en què les nenes es converteixen en una mena de fades amb poders màgics per combatre el Mal. No és aquest, però, el punt de partida de «Magical Girl», amb la qual Vermut ha triomfat plenament en la última edició del festival de Sant Sebastià guanyant-hi la Kontxa d’Or al millor film i el premi a la millor direcció, sinó una seqüència inicial en què una altra nena, amb una crueltat paorosa, se’n burla del seu mestre exercint-hi un domini absolut. És una seqüència inquietant que gravita en la resta de la pel·lícula no només pel seu pes en la narració, en la mesura que el mestre i l’alumna hi inicien una relació fatal, sinó perquè enganxa i torba a l’espectador amb una força duradora. És així que Carlos Vermut s’imposa com un cineasta amb un poder visual capaç de mantenir l’espectador en tensió i inquietud en part a través dels rostres i els cossos dels seus actors, entre els quals un José Sacristán i una Bárbara Lennie en plena forma. També té el poder de la narració: és capaç d’estirar diversos fils narratius, que van relacionantse, i d’alternar diverses capes temporals amb fluïdesa i sense necessitat de marcar-les: la construcció està feta, però amb una fragmentació que permet l’espectador posarhi peces en els buits. Mentre, a nivell cromàtic, posa en contrast el colorisme inspirat en el «manga» amb la grisor dels bars de barris, amb els pernils penjats i les ampolles de whisky barato, Vermut també pràctica una certa barreja de gèneres, en la mesura que el pare (Luís Bermejo) protagonitza escenes pròximes al costumisme, però amb una atmosfera rara, dins d’un relat que exerceix una variació d’elements del cinema negre, com ara una cadena de xantatges (una trama que activa l’exploració de les obscuritats humanes) i la inclusió d’una dona fatal (capaç de manipular un home i condemnar-lo a la perdició) i alhora víctima fatalitzada. La negror també hi és en un humor que va recorrent el film sense que resulti alliberador perquè, de fet, contribueix a la inquietud. No sembla que a «Magical Girl» hi hagi cap nena (ni ningú) amb poders màgics per combatre el Mal, que també és la malaltia, que es fa present en el film amb diverses manifestacions físiques i psíquiques. Més aviat hi ha una certa incapacitat per evitar el Mal, si més no hi ha la facilitat d’activar-lo.

    Imma Merino

    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho