Maps to the stars

Comparteix-ho
mapstothestars cartell
  • Informació


    Maps to the stars
    Canadà, 2014
    Director: David Cronenberg
    Intèrprets: Julianne Moore, Mia Wasikowska, Robert Pattinson, John Cusack, Olivia Williams, Carrie Fisher, Evan Bird, Sarah Gadon, Emilia McCarthy, Jayne Heitmeyer, Justin Kelly, Amanda Brugel, Ari Cohen, Clara Pasieka, Joe Pingue, Donald Burda
    Gènere: Drama
    Durada: 111 min.
    Idioma: Anglès (subtitulada en castellà)

    Sinopsi


    Un conte modern sobre l’obsessió per la popularitat. Stafford Weiss és terapeuta i escriu llibres d’autoajuda. Té una dona sobreprotectora, un fill antiga estrella de la TV en rehabilitació i una filla que acaba de sortir del psiquiàtric. La principal client de Stafford és una famosa actriu, a punt d’interpretar el paper que va fer la seva mare en els anys 60.


  • Cada vegada és més difícil qualificar les seves obres com a films de terror, però continuen glaçant la sang. Xavi Serra, Cronenberg despulla Hollywood, diari Ara, 06.03.2015

    [Cronenberg] ens explica com arriba a ser de cruel la indústria del cine. Nando Salvà, Hollywood infectat, diari El Periódico, 06.03.2015

    La cara B de ‘Mulholland drive’, Josep Lambies, Maps to the Stars, Time Out Barcelona, 06.03.2015

  • Hollywood com un món incestuós

    “Hollywood és una comunitat increïblement petita. D’aquí, l’incest és al business, la sensibilitat i la creativitat. Els resultats tendeixen a confirmar la naturalesa perillosa de l’incest tal com podria definir-la un genetista: observeu els estudis de Hollywood, els films que produeixen semblen ser el fruit d’una unió incestuosa. Són una mica deformes. No són sans. A “Maps to the stars” hi ha un drama familiar, però dins d’una família ben definida que, en certa manera, és la família hollywoodiana”

    (David Cronenberg)

    Julianne Moore, com és sabut, va guanyar recentment a l’Òscar a la millor actriu per “Siempre Alice”. En canvi, havent sigut reconeguda al darrer festival de Canes amb el premi a la millor interpretació femenina per “Mapa de las estrellas”, els acadèmics de Hollywood van ignorar la seva aportació a aquest film de David Cronenberg. Posem-hi que no és estrany. L’Òscar va ser per l’actriu sensible i acurada que interpreta una dona malalta d’Alzheimer. Però no per l’actriu agosarada i imprevisible que, amb ironia i valentia, interpreta una madura aspirant a la glòria de Hollywood capaç de tot per aconseguir el paper que creu podria reportar-li un Oscar. El cas és que la nova pel·lícula de Cronenberg ja paga la pena de veure-la per la manera com Julianne Moore encarna Havana Segrand, una hipòcrita i manipuladora posseïda pel “fantasma” de la seva mare, que va morir fa temps en un incendi i que se li apareix en visions que Cronenberg va visibles amb la idea que són projeccions mentals. Havana vol aconseguir el paper que va interpretar abans la mare en un film de culte. Vol participar, doncs, en un “remake” per emular la mare, amb la qual hi mantenia una relació incestuosa. Així es com Cronenberg vol fer present la idea que Hollywood és un món incestuós… i malalt.

    Si Julianne Moore assumeix amb ironia el seu personatge, Cronenberg també la demostra en fer que Havana Segrand tingui el mateix premi, un Genie Award, que se li va concedir al director canadenc per “Spider”. Ell, encara que amb un peu i mig a fora i sobretot amb una mirada esbiaixada, també forma part d’aquest món incestuós, que, a partir d’un guió de Bruce Wagner, presenta com un món habitat per la crueltat, la hipocresia, l’ambició i l’estupidesa; una constel·lació sinistra i sovint ridícula. Un malson en què apareixen diversos personatges més o menys interrelacionats: una jove (Mia Wasikowska) que arriba (o retorna) a Los Angeles amb alguna cosa amagada i escriu amb el suport de Carrie Fisher, aquella “galàctica” amb molts de problemes amb la seva mare, Debbie Reynolds; coneix un conductor de “limusines” (Robert Pattinson, que, irònicament, és un multimilionari que es passa el dia en limusina a “Cosmopolis”, l’anterior film de Cronenberg) que aspira a convertir-se en actor, però, de moment, només aconsegueix fer d’extra; també hi ha un nen actor (Evan Bird) que, a la manera de Macaulay Culkin i més recentment Justin Bieber, està condemnat a ser-ho de manera efímera i a la drogaaddicció; i el seu pare (John Cusack) és una mena de psicòleg-massagista que exerceix de “coucher” en el món neuròtic de Hollywood. Com en el cas de Havana, altres personatges també tenen els seus “fantasmes”, lligats a la memòria, el desig, la culpa, els traumes o les pors. Amb tot plegat, Cronenberg vessa àcid sobre Hollywood i, com sempre, explora la ment humana i, donant la volta al gènere fantàstic, continua creant algunes de les imatges més pertorbadores del cinema contemporani.

    Imma Merino
    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho