Maravilloso Bocaccio

Comparteix-ho

maravilloso boccaccio cartell

 

  • Informació


    Itàlia, 2015
    Director: Paolo Taviani, Vittorio Taviani
    Intèrprets: Lello Arena, Kasia Smutniak, Jasmine Trinca, Kim Rossi Stuart, Riccardo Scamarcio, Rosabell Laurenti Sellers, Vittoria Puccini,Flavio Parenti, Carolina Crescentini, Michele Riondino, Paola Cortellesi
    Gènere: comèdia dramàtica
    Durada: 115 min
    Idioma: italià

    Sinopsi


    Ambientada a la Florència castigada per la pesta negra, entre 1348 i 1349. Fugint de l’epidèmia, deu joves es refugien al camp i passen el temps explicant històries curtes. Tractin temes tràgics, enginyosos, eròtics o grotescs, tots els relats tenen un únic protagonista: l’amor en les seves múltiples formes. I l’amor acabarà sent, per a aquests joves, el millor antídot contra el sofriment i les incerteses de l’època.


  • Passeig per l’amor i la mort

    L’ànsia de rodar, de narrar històries, siguin pròpies o alienes: és aquest el motor que mou encara a aquests dos venerables cineastes de gairebé noranta anys a continuar al peu del canó? Molt possiblement aquest en sigui un dels motius, no pas l’únic. El cert és que, més enllà dels alts i baixos originats al llarg de la seva filmografia, el fet més destacable d’aquesta trajectòria és la seva capacitat de perdurar i adaptar-se als nous temps. Els temps de glòria, semblen dir-nos els germans Taviani, ja van passar: les històries pròpies i trencadores amb les quals van conquerir a la crítica i als festivals d’arreu del món (“Padre, padrone”, “La noche de San Lorenzo” i “Good morning Babilonia”) donen pas a un altre ritme, a un estil més pausat on es comença partint d’una base literària i consolidada per, a partir a d’aquí, realitzar-ne una adaptació que tant es posiciona dins d’un marcat academicisme com sap treure’n vetes de lliure reinterpretació. Amb Tonino Guerra com a brillant aliat en les tasques de guionatge, els Taviani van adaptar a valors segurs com Pirandello a “Kaos” o Tolstoi a “El sol también sale de noche” i, ja posteriorment, a Goethe amb “Las afinidades electivas” i a Shakespeare a “César debe morir”, film que fins ara esdevenia el seu darrer treball i que fou guardonat a Berlín amb l’Os d’or a la millor pel·lícula. Amb “Maravilloso Bocaccio”, els germans Taviani s’enfronten a un doble repte: l’un, i potser el més assequible pel fet que ja ho tenen per mà, adaptar a tot un clàssic universal de la literatura com Bocaccio i el seu “Decameron”; l’altre, aquest sens dubte més complicat, haver d’assumir les inevitables comparacions que poden derivar-se pel fet d’adaptar un model que, ja als anys setanta, Pier Paolo Pasolini va traslladar també a la gran pantalla. Astuts i savis, els Taviani, defugen ràpidament les odioses comparacions tot posicionant-se ja d’entrada: ni els contes escollits per l’adaptació són els mateixos que va triar Pasolini ni la posada en escena i l’estil i la intenció narrativa van pels mateixos camins. D’aquesta manera, “Maravilloso Bocaccio” defuig la provocació, la deformitat o qualsevol mena de luxúria que farcia la versió que en va fer Pasolini per situar-se’n a les antípodes i abraçar una serenor i bellesa plàstica que, en termes renaixentistes, l’espectador pot situar molt a prop d’autors com Masaccio, Giotto o Botticelli. Al capdavall, semblen voler dir-nos altra volta els Taviani, els temps de la transgressió ja s’han allunyat per donar pas a una certa lleugeresa que es trasllada en les formes que vesteixen aquest “Maravilloso Bocaccio”, uns relats farcits d’humor i tragèdia, d’amor i mort, sempre velats per aquesta tènue i acomodatícia serenitat apta per a tots els espectadors però, tanmateix, virtut de trobar, tal com declamaven els teòrics del quattrocento, l’art de la justa mesura.

    Carles Ribas i Blanché

    Cinema Truffaut

[/restab][/restabs]

Comparteix-ho