Más allá de las montañas

Comparteix-ho

masallamontañas cartell

 

  • Informació


    Xina, 2015.
    Director: Jia Zhang Ke
    Intèrprets: Tao Zhao, Zhang Yi, Liang Jingdong, Dong Zijian, Sylvia Chang.
    Durada: 131 min.
    Gènere: Drama.
    Idioma: Xinès mandarí.

    Sinopsi


    Xina, a la fi de 1999. Tao, una jove de Fenyang, és cortejada pels seus dos amics de la infància, Zang i Lianzi. Zang, propietari d’una estació de gasolina, està destinat a un futur prometedor, mentre que Liang treballa en una mina de carbó. El seu cor està dividit entre els dos homes, i ha de prendre una decisió que segellarà el seu destí i el del seu futur fill.

  • Les cruïlles de la vida

    Si entenem el cinema com una finestra oberta a les transformacions i canvis de les societats, les pel·lícules del director xinès Jia Zhangke conformen una obra fonamental per entendre la profunda mutació de la societat de la Xina de les darreres dues dècades. Tot i que internacionalment es va donar a conèixer sobretot amb “Naturaleza muerta” (2006), és un cineasta amb una llarga trajectòria per tractar-se d’un director nascut el 1970, tot i que pertany plenament a una generació posterior a la coneguda com “cinquena generació”, la dels Zhang Yimou, Chen Kaige, etc. La seva filmografia es caracteritza per jugar permanentment entre el documental i la ficció, alternant el gènere però amb un leit-motiv comú: introduir una mirada profunda i sincera en com la Xina ha mantingut el seu estatus polític mentre vivia una revolució econòmica i social. Multipremiat i reconegut als grans festivals internacionals, el seu és un cinema de magnífica factura tècnica al servei d’uns objectius sempre exigents i ambiciosos.

    “Más allá de las montañas” és potser la seva pel·lícula més assequible pel gran públic, tot i que aquesta afirmació no suposi en cap cas que haguem de considerar-la menys rigorosa, brillant o valuosa des del punt de vista dels seus plantejaments i resultats. És possible que, donat el fort component autobiogràfic de la proposta –bona part de la trama té com a escenari la ciutat de Shanxi, on va néixer Jia Zhangke- la carrega sentimental i emotiva que traspua el film li acabi donant un aspecte molt més receptiu que el d’altres films previs del seu creador. De fet, el mateix títol del film ja dibuixa aquest aspecte autobiogràfic, perquè la traducció del mateix nom de Shanxi és “a l’oest de les muntanyes”, un concepte que es reforça a la pel·lícula per la importància que pren la dimensió territorial, física, on habiten els personatges.

    Jia Zhangke divideix la trama argumental en tres moments temporals diferents: 1999, 2014 i 2025, en un intent no només de situar passat, present i futur de forma explícita en la pel·lícula, sinó d’aprofundir en el segell que el pas del temps deixa, no només en els personatges sinó també en el paisatge. L’eix central del film és, sens dubte, el personatge de Tao (interpretat de forma esplèndida per l’actriu Zhang Tao), no només perquè esdevé el fil conductor dels tres episodis temporals, sinó perquè articula la resta de personatges i és també el punt de referència d’aquesta mirada més global sobre les transformacions econòmiques i els canvis socials que ha viscut la Xina els darrers 20 anys. De fet, per Jia Zhangke és tan important el que passa a la pel·lícula, el que veiem, com tot el que hem d’imaginar que ha passat. En aquest sentit, els llargs períodes que succeeixen entre el primer i segon episodis i entre el segon i tercer, funcionen com uns grans “fora de camp” que l’espectador es veu obligat a omplir.

    El cinema de Jia Zhangke té una gran dimensió humana i social, però és a la vegada un cinema d’una exquisida factura tècnica. Veient les seves pel·lícules sempre tens la sensació que darrera la càmera hi ha un autèntic cineasta, algú que sap filmar de manera brillant, que és capaç de capturar imatges poderoses, que es mantenen en la retina molt de temps –com els tres personatges principals a la vora de l’immens Riu Groc portador a l’hivern d’infinits blocs de gel-. Però a la vegada és un director que trascendeix aquesta precisió tècnica per posar-la al servei d’una mirada profunda cap al paisatge humà, cap a l’evolució dels personatges. A “Más allá de las montañas” hi ha algunes certeses però també moltes incerteses, molts fronts que queden oberts, moltes preguntes sense resposta: el destí, les cruïlles de la vida, el xoc generacional, els canvis irreversibles en el paisatge. El cinema de Jia Zhangke radiografia però no és un llibre tancat. Té una gran capacitat evocadora però a la vegada sap emocionar. I el que és més important, sap fer partícep a l’espectador, suggerint, mai imposant.

    Paco Vilallonga

    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho