Matthias & Maxime

Comparteix-ho

  • Informació


    Canadà, 2019
    Direcció: Xavier Dolan
    Intèrprets: Xavier Dolan,Anne Dorval, Pier-Luc Funk, Catherine Brunet, Gabriel D’Almeida Freitas, Antoine Pilon, Marilyn Castonguay, Adib Alkhalidey, Micheline Bernard,Samuel Gauthier
    Gènere: drama
    Durada: 120 minuts
    Idioma: francès

    Sinopsi


    Dos amics de la infància es besen com a part de la filmació d’un curtmetratge per a la universitat. Després del petó, tots dos comencen a preguntar-se quins són les seves autèntiques preferències sexuals, el que posa en perill l’estabilitat dels seus vincles socials.

  • Després de la crisi

    L’any 2018, el cineasta quebequès Xavier Dolan va decidir fer el salt a la indústria del cinema americà rodant en anglès The Death and Life of John F. Donovan, una producció amb grans estrelles com ara Kit Harington –el Jon Snow de Game of Thrones–, Natalie Portman i Susan Sarandon. Aquesta pel·lícula, que explica la història d’un nen d’onze anys que manté correspondència secreta amb una estrella molt famosa, no va ser seleccionada ni a Canes ni a Venècia, es va estrenar comercialment en algun país de manera discreta i va acabar desapareixent. The Death and Life of John F. Donovan va ser el primer fracàs –i probablement el més dolorós– d’un nen prodigi que amb tan sols divuit anys presentava el seu primer llargmetratge a la Quinzena dels Realitzadors de Canes –J’ai tué ma mère (2009)– i que en poc temps començava a dur a terme una carrera ascendent amb reconeixements a tots els festivals internacionals. Xavier Dolan va passar a ser el nen prodigi del cinema mundial i la nova esperança d’un model de cinema en què l’excés formal i el dramatisme convertien la fórmula en una aposta de risc. Dolan no va parar de generar mostres d’amor i d’odi per part de la crítica. Alguns sectors l’acusaven de ser un cineasta excessivament cregut i mimat, mentre que d’altres li reconeixien que posseïa un gran talent amagat i una clara voluntat de recerca i que al llarg de la seva bulímica obra havia aconseguit desmuntar alguns arquetips estètics del cinema contemporani.

    Matthias & Maxime (2019) ha de ser vista com l’obra d’algú que torna després d’haver fracassat i haver rebut una lliçó d’humilitat. En la seva nova pel·lícula, Dolan decideix tornar al Quebec i torna a rodar en francès, treballa amb actors propers i configura uns personatges que li són també propers. És com si recuperés alguna cosa de l’estil anterior per tal de reafirmar-se en allò que ha sabut fer i que li ha donat bons resultats. Fins i tot, tal com va fer a Tom à la ferme (2013), decideix convertir-se en protagonista de la pel·lícula i en motor d’una història que avança entre discussions, festes, crits i atacs d’ansietat.

    Matthias & Maxime es presenta com una pel·lícula feta per agradar a tots els espectadors incondicionals del cinema de Dolan, però també és un treball que respira certa amargor, com si necessités recuperar una vella mecànica després que, probablement, se li tanquessin determinades portes. És una obra de frustració davant la impossibilitat d’esdevenir un nou cineasta de referència en el panorama del cinema americà contemporani.

    El punt de partida de Matthias & Maxime és molt simple. Maxime –Xavier Dolan– ha de marxar per instal·lar-se a Austràlia, on s’estarà dos anys. La història podria enllaçar amb la mística dels relats que parlen de la fi d’una etapa vital i del començament de nous camins inesperats. En l’horitzó hi ha algunes obres nostàlgiques com ara The Last Picture Show (1971), de Peter Bogdanovich, o American Graffiti (1973), de George Lucas. De totes maneres, Dolan no vol jugar a registres sentimentals ni explorar una mirada nostàlgica al passat. El cineasta vol fer una obra en què el públic el pugui reconèixer, per la qual cosa una part del metratge són els diversos comiats del personatge. Dolan filma les festes amb estil, però amb certa complaença, mentre es forja la història d’amistat amb Matthias (un amic d’infantesa que Maxime retroba) fins que l’amistat es transforma en alguna altra cosa. Matthias & Maxime acaba essent una pel·lícula digna que pot agradar als incondicionals del cinema de Dolan, pot ajudar a redescobrir un cineasta interessant als qui no coneixen les pautes del seu univers i pot molestar els qui el consideren un cineasta egocèntric i sobrevalorat. Tot el cinema de Dolan té sempre el seu punt d’interès, però a diferència de Les amours imaginaires (2010), Mommy (2014) o Juste la fin du monde (2016), en el seu últim film potser no es posa tant en evidència la voluntat de recerca formal que havia funcionat com a impuls motor al llarg de la seva filmografia.

    Àngel Quintana

    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

 

Comparteix-ho