Mia Madre

Comparteix-ho

mia madre cartell

 

  • Informació


    Itàlia, 2015
    Director: Nanni Moretti.
    Intèrprets: Margherita Buy, Nanni Moretti, John Turturro, Giulia Lazzarini, Beatrice Mancini,Stefano Abbati, Enrico Ianniello, Anna Bellato, Tony Laudadio, Lorenzo Gioielli,Pietro Ragusa, Tatiana Lepore, Monica Samassa, Vanessa Scalera.
    Gènere: Drama.
    Durada: 102 min.
    Idioma: Italià.

    Sinopsi


    Margherita, una directora de cinema políticament compromesa, està a punt de separar-se de Vittorio, un actor amb el qual té una filla adolescent. El seu germà decideix deixar la feina per dedicar-se a cuidar la seva mare, greument malalta a l’hospital. La malaltia de la ‘mamma’ i el procés d’assimilació de la seva inevitable pèrdua alterarà completament la vida quotidiana i emocional dels seus fills.


  • Retrat de família

     

    Nanni Moretti es un director que sempre ha tingut bona entrada en el Cinema Truffaut. És un autor que la gent que formem part del col·lectiu de crítics de Cinema de Girona ens agrada i possiblement és dels pocs directors que ens uneix en un mateix acord: és un dels nostres. Les seves pel·lícules són àgils, divertides, fan reflexionar, es passeja i et fa passejar per la vida; et fa mirar aquells detalls que moltes vegades veiem però no els mirem. Ens sap captivar i també, quan cal, plorar.

    En la seva darrera pel·lícula hi ha això i encara més. Hi ha la maduresa. Nanni Moretti, com molts dels seus seguidors de fa anys, s’ha fet gran i per tant es mira la vida d’una manera tranquil·la, d’una manera molt més entranyable de com ens té acostumats. La ironia hi es però sense tanta mala bava. I ens parla d’una edat en que els fills ja  han crescut i els pares estan a punt de marxar o ja ho han fet. En el cas de la darrera pel·lícula de Moretti “Mia Madre” ens parla de la mare que està vivint els darrers moments de la teva vida. Una vida que ha format part de la teva (de la nostra) vida i que ara arribarà aquell moment en que d’una manera definitiva et deslligues del teu passat i de la teva primera família, el pare i la mare.

    Viurem aquesta angoixa, aquest no voler acceptar una realitat a través de  Margherite, extraordinària interpretació de Margherita Buy, una directora de cinema, compromesa, que està obsessionada amb la pel·lícula que està rodant i per si no en te prou, el productor li ha posat com a protagonista  a un actor italo-americà en plena decadència de les seves facultats; fantàstic John Turturro que interpreta aquesta actor anomenat Barry Huggins. També hi tenim d’una manera discreta, el germà de la Margherita, que també té els seus problemes  però no els viurem tant intensament, Giovanni, interpretat d’una manera discreta i senzilla i molt entranyablement per Nanni Moretti. Ada, es la mare, delicada i hospitalitzada. Havia estat professora de llatí. Una marassa, que està vivint el final de la seva història. També hi tenim el futur, a través de la neta de l’Ada i la filla de la Margheritta ( que està separada i te bona relació amb l’ ex-marit) la Livia.

    Moretti, ens ofereix una sèrie de delicats i petits  “flashback” per completar i entendre millor aquesta història familiar.

    Es nota que, de la mateixa manera que passava en la seva aclamada Caro Diario (1996), en la que hi havien moltes referències autobiogràfiques del propi Nanni Moretti, a Mia madre, també s’hi noten moments viscuts pel propi Moretti. Per això ell s’ha guardat un paper complementari, discret, per donar total protagonista a el personatge protagonista interpretat, com he dit, esplèndidament per Magherita Buy, en la que combina la seva feina-vida que es el cinema i l’altre, la de la vida, que es la família.

    Els darrers quinze minuts de metratge son realment esplèndids, memorables i que sens dubte son els que més s’hi sent identificat l’espectador,  en els quals més s’entén el que ens vol dir Nanni Moretti.

    Ha valgut la pena recuperar Mia Madre, perquè es incompressible que es pugui projectar i visionar doblada. La veu, l’ idioma, la parla, la manera de dir les coses es un dels fets més importants que hi ha en aquesta pel·lícula.

    Guillem Terribas

    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho