Mimosas

Comparteix-ho

mimosas-cartell

 

  • Informació


    Espanya, 2016
    Director: Oliver Laxe
    Intèrprets: Ahmed Hammoud, Shakib Ben Omar, Said Aagli, Ikram Anzouli, Ahmed El Othemani, Hamid Fardjad, Margarita Albores, Hwidar.
    Gènere: Drama.
    Durada: 96 min.
    Idioma: Àrab.

    Sinopsi


    Una caravana acompanya un ancià i moribund Sheikh a Sijilmasa. La seva última voluntat és ser enterrat al costat dels seus, però el vell mor mentre creuen les escarpades cims de l’Atles marroquí. Els viatgers, temorosos de la muntanya, es neguen a seguir transportant el cadàver. Ahmed i Said, dos buscavides que viatgen amb la caravana, diuen conèixer el camí a Sijilmasa i s’ofereixen a portar el seu cos fins allà. L’esposa del Sheikh dubte, coneixen realment el camí? En un altre món, paral·lel i remot, Shakib és escollit per viatjar a les muntanyes amb una missió: ajudar els improvisats caravaners a arribar al seu destí. Shakib també dubte, és la seva primera missió.


  • Viatge per un temps pretèrit

    L’any 2010, el cineasta gallec va presentar al festival de Canes, Todos vós sodes capitáns, una interesant proposta que partia del documental per tal de situar-se el territori de la ficció. La pel.lícula parlava d’una experiència pedagògica al Marroc, país on el cineasta gallec ha viscut els darrers anys. Sis anys després, Laxe va tornar a Canes on va rebre el premi de la Setmana de la crítica per Mimosas, una obra que esclata com una ficció en la qual es recupera una certa èpica mentre el cineasta proposa a l’espectador que s’endinsi a l’interior d’un món primitiu, arcaic i originari. Mimosas és sobretot un acte de celebració perquè suposa la consagració d’un cineasta gallec que filma de nou en el Marroc. Aquest cop la proposta passa per l’exploració de velles tradicions per acabar articulant una curiosa comunió entre els rituals, el paisatge i la persistència d’un món concret.

    L’acció té lloc en un passat indeterminat, on una caravana d’homes i dones avança per un paisatge polsegós de l’Atlas marroquí en direcció cap a Sijilmasa, una ciutat medieval de la qual avui només en queden les runes. El camí resulta impossible. La ruta no es pot dur a terme per les dificultats del terreny i les forces comencen a afluixar. Els membres de la expedició comencen a desconfiar del seu Sheik, un vell líder del grup que per culpa de la seva tossuderia tots els membres de la historia poden acabar anant cap el desastre. Els més joves pensen abandonar. Tota una petita societat regida per un ordre ancestral, es trenca. Mentrestant, en paral·lel, en una ciutat del Marroc actual, els homes és preparen per acabar la jornada laboral i el seu cabdill rememora allò que passava a les muntanyes per la qual cosa encarrega al jove més inexpert la tasca de rescatar la expedició abandonada. Quan arriba el Sheik ha mort com un animal buscant un lloc entre la neu i les pedres. A partir d’aquí sorgeix el problema de què fer amb el seu cos.

    Mimosas, que té un excel.lent treball fotogràfic de Mauro Herce –director de Dead Slow Ahead vista al Truffaut dins Temporada Alta- funciona com una creuada en la que sorgeixen curioses referències cinematogràfiques. La pel.lícula podria considerar-se com una curiosa barreja de La balada de Narayama de Kinoshita i Imamura, Fitzcarraldo de Herzog i els westerns de Anthony Mann. La explosiva barreja però es troba envoltada de certa mística, perquè allò que interessa a Laxe és el pas del temps i l’observació de la manera com aquest no només transforma les existències, sinó com canvia les arrels d’una vella cultura. La pel.lícula captura els gestos en la seva temporalitat però també proposa un joc entre un temps indeterminat i un present, entre els cavalls per la muntanya i els cotxes intentant rescatar a les víctimes. Potser a Mimosas li falti un xic més de tensió, més fisicitat en el retrat dels cossos i més emoció en la seva dimensió èpica. De totes maneres, estem davant d’una obra important que certifica que, en el món del cinema, en terres de Galícia també estan passant coses molt importants.

    Àngel Quintana

    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho