Moliere en bicicleta

Comparteix-ho

moliereenbicicleta cartell

  • Informació


    Alceste à bicyclette
    França, 2013.
    Direcció: Pillippe Le Guay.
    Intèrprets: Fabrice Luchini, Lambert Wilson, Maya Sansa, Camille Japy, Ged Marlon, Stephan Wojtowicz, Josiane Stoléru, Philippe Du Janerand, Annie Mercier, Christine Murillo, Patrick Bonnel
    Durada: 104 min.
    Gènere: Comèdia.
    Idioma: Francès.

    Sinopsi


    Al cim de la seva carrera artística, Serge Tanneur va deixar definitivament el món de l’espectacle per mudar-se a l’illa de Ré i viure com un ermità. Tres anys més tard, Gauthier Valence, un famós actor de televisió, està planejant una producció de “El misantrop” de Molière, i vol oferir a Serge el paper principal.

     

  • De quina pasta estan fets els actors?

    Fa tres anys, el director francès Philippe Le Guay va viatjar a l’Illa de Ré, un arxipèlag de la costa atlàntica francesa –prop de La Rochelle-, un lloc pantanós i ventat on passava les vacances l’actor Fabrice Lucchini. La seva intenció era convèncer Lucchini per interpretar el paper principal de «Las chicas de la 6ª planta», el film que preparava el realitzador. Després de perdre’s pels pantanosos terrrenys de l’illa, finalment va localitzar el seu actor: «Vius com un misantrop en aquest racó de món», recorda Philippe Le Guay que li va dir. La reacció de Lucchini va ser recitar-li tot el primer acte –que se sabia de memòria- de «El misantrop», l’obra culminant de Molière. Tot i que per altres compromisos professionals finalment Lucchini no va poder fer el paper, aquesta anècdota va ser el punt de partida del següent film del director. I en efecte, una vegada completat el rodatge de «Las chicas de la 6ª planta», Le Guay va començar a treballar en el seu nou film, una exploració sobre el treball dels actors, sobre la seva essència, sobre el misteri de la conversió del text en interpretació. Transformant l’anècdota personal en punt de partida, el director francès ens serveix un duel de primer nivell entre dos antagonistes amb una forta personalitat. Així, coneixerem Gauthier Valence (Lambert Wilson), un famós actor de televisió, que vol redimir-se de la poca qualitat interpretativa del personatge que l’ha fet conegut pel gran públic, fent un muntatge teatral de «El misantrop», on vol recuperar el prestigi i reconeixement artístic que el seu periple televisiu li ha tret. Per això, viatja a l’Illa de Ré, on està retirat el gran Serge Tanneur (Fabrice Lucchini), un dels millors intèrprets de Molière. Després d’una extensa carrera al cinema i el teatre i d’un període depressiu, Tanneur s’ha reclòs en una petita casa heretada d’un parent, on fa una vida senzilla i solitària. Gauthier Valence el vol convèncer perquè torni als escenaris interpretant Philinte a «El misantrop», mentre ell es reserva el paper d’Alceste, el protagonista de l’obra. Però Serge Tanneur només es planteja tornar als escenaris si és interpretant Alceste. Finalment, els dos actors pacten iniciar una setmana d’assajos en els que s’aniran intercanviant els papers, mentre Tanneur decideix si accepta o no participar en l’obra. A partir d’aquesta premisa, lleument inspirada en l’anècdota personal inicialment referenciada, Phillippe Le Guay ens proposa una interessant reflexió sobre la interpretació. Basant-se en aquest xoc de dos personatges clarament antagonistes, que alternen una atracció i admiració mútua, però també una ambivalència narcisista i egocèntrica, «Molière en bicicleta» s’articula com una pel·lícula que sota la seva aparent modèstia amaga tot un discurs sobre les fronteres entre la ficció i la realitat, entre l’aparença i l’evidència, entre allò implícit i allò explícit. El joc interpretatiu que s’estableix entre els dos personatges (i entre els dos personatges teatrals que estan assajant) li serveix a Le Guay per reflexionar sobre algunes qüestions fonamentals que els envolten, i es construeix en un «in crescendo» que acaba generant un notable grau d’empatia en l’espectador. A més, el director sap treure un notable partit d’aquest escenari natural singular que és l’Illa de Ré. En aquest entorn, connectat al continent només per un pont, l’artifici dels dos intèrprets queda despullat, no hi ha filtres: un davant l’altre, emergiran les seves pors, les seves contradiccions, els seus anhels, les seves debilitats. En les múltiples seqüències d’assaig anem veient el progressiu procés de transformació dels actors, els matisos de la interpretació i el xoc d’egos: són ells i la seva circumstància enfrontats a la complexitat i monumentalitat del text de Molière. No cal dir que per tirar endavant una proposta com aquesta, Philippe Le Guay havia de comptar amb la complicitat d’un parell d’actors de primeríssim nivell. Pel rol de Serge Tanneur, finalment l’anècdota va esdevenir realitat i ha pogut comptar amb Fabrice Lucchini (al que hem vist recentment en l’esplèndida «En la casa» de François Ozon). I per interpretar Gauthier Valence, ningú millor que Lambert Wilson, un habitual del cinema d’Alain Resnais, però també amb àmplia experiència teatral i amb un aire glamourós que li pertoca molt al seu personatge. Le Guay proposa als dos actors tot un joc d’encontres i desencontres on hi tenen cabuda tots els registres. La seva complicitat és un element fonamental perquè «Molière en bicicleta» –nominada a 3 Premis César aquest any, entre ells a Lucchini i al millor guió- esdevingui una acurada reflexió sobre això que popularment coneixem com «la pasta de la que estan fets els actors».

    Paco Vilallonga

    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

 

Comparteix-ho