Mr. Turner

Comparteix-ho
 453608.jpg-r_640_600-b_1_D6D6D6-f_jpg-q_x-xxyxx 

Twitter_logo_bluefacebook_logo_detail

 

 

  • Informació


    Regne Unit, 2014.
    Director: Mike Leigh
    Intèrprets: Timothy Spall, Jamie Thomas King, Roger Ashton-Griffiths, Robert Portal, Lasco Atkins, John Warman.
    Durada: 149 min.
    Idioma: Anglès

    Sinopsi


    “Mr. Turner” narra vint anys de l’existència del pintor britànic, JMW Turner (1775-1851). Artista reconegut, membre apreciat, i dissipat, de la Royal Academy of Arts, viu amb el seu pare, qui també és el seu assistent, i del seu fidel majordoma. És amic d’aristòcrates, visita bordells i viatja freqüentment a la recerca d’inspiració. Malgrat la seva fama, també és víctima de les burles del públic i del sarcasme de la societat. La mort del seu pare l’afecta profundament, i Turner s’aïlla. La seva vida canvia quan coneix a Mrs Booth, propietària d’una pensió familiar a la vora del mar.

  • Retrat de l’artista vell en el seu context

    “No ens trobem només en presència d’un misteri parcial i variable, provocat per la presència dels núvols i de vapors en les grans extensions del paisatge, sinó que ens aboquem a un misteri que constantment regna arreu i que està provocat per la naturalesa infinita de les coses. Nosaltres no veiem res clarament. Tot objecte que mirem, sigui petit o gran, pròxim o llunyà, conté un misteri”

    (John Ruskin a propòsit de la pintura de Joseph Mallord Willem Turner)

    Pot considerar-se que, a la primera meitat del segle XIX, JMW Turner va aportar una nova visió de la Naturalesa en la mesura que va fer-ne una representació pictòrica que deixava de mostrar-la nítida i lluminosa: el paisatge i allò que hi habita s’hi perceben com un misteri, com va suggerir el crític d’art John Ruskin. Fins el moment, amb els seus films realistes majorment relatius a grups socials en conflicte, l’anglès Mike Leigh no semblava un cineasta del misteri i, malgrat que les seves imatges de “Mr.Turner” s’inundin de la llum i dels colors del mes cèlebre pintor romàntic anglès, potser tampoc s’hi ha convertit. Tanmateix, aquest és un bell film d’un cineasta que, exercint-ne, reflexiona sobre la llum, sobre el visible (i, per tant, sobre allò invisible o que no s’acaba de veure) i sobre com els canvis tecnològics influeixen en la manera de representar el món en imatges. En els últims anys de la seva vida, que va transcórrer entre 1775-1851, Turner va assistir a l’aparició de la fotografia, que va influir en una transformació de la pintura. Això mentre que el director de “Secrets i mentides”, que ha filmat per primera vegada en suport numèric, no ignora que les noves tecnologies van transformant el cinema.

    Concentrant-se en els últims vint-i-cinc anys de la vida de l’artista, aquells en què aquest va ser més radical, Leigh intenta mostrar els paisatges, els canvis atmosfèrics, les postes de sol, els cels i els mars que van inspirar la pintura de Turner, que a la vegada inspira les imatges del cineasta. Ho fa amb la consciència que Turner observava la naturalesa per transformar-la a través de la imaginació en una altra cosa, és a dir en pintura. També fa present que el pintor, seguint les teories d’Edmund Burke, buscava la manifestació del sublim (allò que ens empetiteix i alhora fa que transcendim, que ens dona la mesura de la nostra finitud i a la vegada ens projecta a l’infinit) en la naturalesa agitada. Per això el mostra lligat al pal major d’un barco durant una tempesta. Tanmateix, no oblida que Turner també va pintar ferrocarrils, que simbolitzaven els canvis d’una època en què es desenvolupa la industrialització. De fet, Leigh retrata Turner dins d’un context, el d’un món en transformació davant del qual no és aliè. No vol mostrar-lo com l’artista romàntic que, conscient de la seva genialitat, viu aïllat d’una societat que no el compren. El cineasta ha declarat que ha volgut filmar Turner com filmaria un obrer: mostrant com fa una feina en la seva quotidianitat i com funciona un individu dins d’un context sociològic, econòmic, antropològic; així mateix com es relaciona amb el seu entorn pròxim i amb la societat del seu temps. En tot cas, sense complaences, el presenta com un home esquerp, aspre i poc considerat capaç d’indignar una seva ex-amant i, encara que amb cert sentiment de culpa, de mantenir una relació abusiva i brusca amb la minyona de la casa familiar. Finalment, però, sembla endolcir-se amb l’amatent propietària d’una pensió vora el mar, a Margate (Kent). També apareix com un home malcarat que, sense miraments, pot mostrar el seu odi pel pintor John Constable, tot i que també un cert afecte per l’arquitecte John Soane,. Per cert, en el film s’hi fa present un jove i una mica pompós John Ruskin, amb el qual Turner discuteix. Ruskin, però, després va saber-ne dir coses pertinents i profundes d’un pintor que, això sí, Leigh mostra dedicat intensament (a vegades escopint i apunyalant les teles) a fer una obra que continua revelant-se bella i plena de misteri.

    Imma Merino

    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

  • Aquest Turner (un gran Timothy Spall) manté relacions conflictives amb l’entorn, però perquè és un home esquerp, rude, irascible, sovint malhumorat (Imma Merino, El pintor i els canvis, suplement Cultura del diari El Punt Avui, 19.12.2014)

    Mike Leigh ha construït la seva obra en un punt intermedi entre el compromís emocional amb els seus personatges (en primer pla) i una ironia tocada per una certa crueltat (en pla general).  (Manu Yáñez, Mr. Turner, diari Ara, 19.12.2014)

    (..) Prescindir de la textura del film a l’hora de traslladar al cinema l’essència d’un pintor que va capturar com pocs les possibilitats de la llum no deixa de ser una decisió qüestionable (Violeta Kovacsics, Mr. Turner, Time Out Barcelona, 19.12.2014)

    És el segon cop que Mike Leigh parla d’una època que no és la seva (..) El resultat és igualment excel·lent. (..) No hi ha referències a la seva famosa època veneciana, però sí una indagació plàstica en la seva concepció del llenç i la il·luminació, el que preval i el que queda al fons de l’enquadrament en les seves magnífiques pintures (Quim Casas, Reflexió sobre la llum, diari El Periódico, 19.12.2014)

Comparteix-ho