Mustang

Comparteix-ho

mustang cartell

  

  • Informació


    Mustang
    França i Turquia, 2015.

    Director: Deniz Gamze Ergüven.
    Intèrprets: Erol Afsin, Ilayda Akdogan, Doga Zeynep Doguslu, Elit Iscan, Ayberk Pekcan.
    Durada: 97 min.
    Gènere: Drama.
    Idioma: Turc (subtitulat en català).

    Sinopsi


    En un petit poble, al nord de Turquia, cinc germanes òrfenes d’edats compreses entre els 12 i els 16 anys passen l’estiu en un jardí paradisíac de rialles i jocs innocents sobre les ones del mar Negre amb els nois de l’escola. No obstant això, la condició de la dona al país no trigarà a provocar rumors d’immoralitat i escàndol de les joves, així que els seus familiars, a través de l’àvia i l’oncle, decideixen fer-se càrrec de l’assumpte.

     

  • «Totes som iguals»: el lirisme alliberador de Mustang

    Mustang es dilata en una bella metàfora que dibuixa la llibertat. La paraula que dóna nom a la òpera prima de la directora turca, Deniz Gamze Ergüven, fa referència a una tipologia de cavalls salvatges que, moguts en ramat, es resisteixen a caure en captiveri. A través d’aquesta imatge, que no apareix en cap moment a la pel·lícula, es construeix un discurs que planteja la importància de l’alliberació de la dona dins societats on la tradició del fonamentalisme i el patriarcat tenen les arrels més profundes.
    Des d’un primer moment, Mustang mostra ecos de La casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca i, estèticament, de The Virgin Suicides (1999) de Sofia Coppola. De la mateixa manera que la història de les germanes Lisbon, les cinc protagonistes orfes que conformen el film són representades com a nimfes properes a la Lolita de Vladimir Nabokov i s’acaben convertint en presoneres, aquest cop de les tradicions familiars de la Turquia més rural. Aquest fet, converteix la pel·lícula no només en un retrat d’una etapa de canvi cap a la maduresa sinó també en un film de crítica social i política.
    Deniz Gamze Ergüven ens retrata la bellesa de l’adolescència a través de les imatges poètiques d’uns cossos que mostren la nostàlgia de la vitalitat infantil. La directora ens assenyala que a Turquia la família s’allunya del concepte de resguard i que justament la repressió de la feminitat prové de la mirada d’un patriarcat que cosifica la dona. La correcció a l’hora de vestir-se, l’adoctrinament de les feines de la llar, les proves de virginitat, la confiscació de material que les pugui «pervertir», la prohibició de sortir al carrer i l’obligació de casar-se amb matrimonis pactats són exemples de les formes d’empresonament que pateixen les dones turques i que Gamze Ergüven posa de manifest a través de les seves cinc heroïnes. Això sí, el film defensa que sempre queda l’esperança i per això cada una de les noies trobarà diverses formes de posicionar-se al món i de lluitar contra tot allò que els ve imposat.
    D’aquesta manera, la germana menor, Lale, es converteix en la llibertat guiant el poble i, com no pot ser d’altra manera, és amb ella on comença el viatge alliberador de Mustang. Aquest personatge ressegueix amb els ulls cada una de les reixes que conformen la fortalesa que les reté. Però també s’adona que tota presó pot ser un refugi quan els opressors en surten. Així es comença a executar el pla que la petita portava temps gestant: un viatge cap a Istanbul. La ciutat turca es transforma en el símptoma de la multiculturalitat, en l’espai on el passat arcaic turc sembla quedar enrere i on la dona té la possibilitat de ser independent.
    Tot i això, sabem, avui més que mai, que no són bons temps per la societat turca. L’experiència del propi país ens informa que el passat i el present de la Turquia actual no ha variat gaire, sinó tot el contrari, ha anat a pitjor. Tot i ser un dels primers països a aprovar el sufragi femení als anys trenta, estem parlant d’una societat en què la visió que es té de la dona està limitada a la procreació. Així doncs, no és d’estranyar que en una comunitat amb un dèficit tan important de democràcia i regida per l’ultraconservadorisme es pensi en la paraula feminisme com a terme que s’ha de suprimir. Després del cop d’estat produït fa pocs dies es pot intuir que hi haurà un avenç de l’islamisme que encara serà més repressiu amb les dones. En són símptomes d’aquest fet les represàlies que s’estan gestant aquests dies en contra dels professors, tal com ja s’havia fet amb el franquisme. Per aquesta raó, i no en va, Mustang finalitza posicionant-se amb un crit a favor d’abraçar l’educació. Això sí, una educació que ens ha de fer més lliures, més lleugeres i amb més futur.

    Anna Bayó Duran
    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho