My mexican bretzel

Comparteix-ho

  • Informació


    Espanya, 2020
    Direcció: Nuria Giménez Lorang
    Documental: documental dramàtic
    Durada: 73 minuts

    Sinopsi


    Diari íntim d’una dona de classe benestant, Vivian Barrett, il·lustrat per les filmacions casolanes del seu marit, un ric industrial, entre els anys 40 i 60 de segle passat. La pel·lícula és també un melodrama clàssic com els de Douglas Sirk o Todd Haynes, amb els sentiments a flor de pell. Un viatge a través de la vella Europa. Un somni romàntic.

  • Què fer amb les imatges filmades per l’avi?

    “La mentida és una altra manera d’explicar la veritat. Sota tots els fragments hi ha un mateix flux . L’essencial ni es diu ni es veu. Es busca, però no es troba. Què és la realitat sinó una construcció continua i infinita? La voluntat de creure és la ma humana que es penja d’un precipici i que s’aferra a l’única pedra que sembla que pugui salvar-lo. Tanmateix, sempre acaba caient”
    (Citació de “ParadavinKanvarKharjappali” continguda en el diari de VivianBarrett)

     

    Resulta difícil escriure sobre “MyMexicanBretzel” sense revelar alguna cosa que pugui espatllar el joc que proposa als espectadors, convidats a interrogar-se sobre la significació d’unes imatges intrigants i el relat que s’hi construeix. D’on surten aquestes imatges d’un cineasta amateur que, amb residència a Suïssa, va filmar-les durant una vintena d’anys els seus viatges junt amb l’esposa, les travessies en vaixell propi i també alguns moments domèstics i, per tant, més ordinaris? Aquestes imatges va filmar-les, entre mitjans dels 40 i mitjans dels 60, Frank A. Lorang, avi de la directora Núria Giménez Lorang. Aquesta no sabia de la seva existència quan va trobar-ne cinquanta bobines a les golfes de la casa suïssa de l’avi després que aquest morís l’any 2010. Com és que no n’hi havia parlat mai? Què fer amb aquestes imatges majorment esplèndides rodades en 8mm i sobretot en 16 mm, unes poques en blanc i negre i bona part en colors vius? La resposta és “MyMexicanBretzel”.

    Seleccionades, restaurades i evidentment sotmeses al muntatge amb el qual Núriia Giménez ha configurat el seu primer llargmetratge, després d’haver realitzat a tavernes gregues l’any 2016 el curt documental “Kafeneio”, les imatges corresponen a un home d’acció, que, a causa d’un accident, ha d’abandonar l’aviació i que, podent-se permetre una vida ociosa per la seva situació econòmica privilegiada, troba més tard en un vaixell la possibilitat de “realitzar-se”. Les imatges silents, amb una sonoritat puntual afegida molt ben treballada, tenen el seu contrapunt en el text d’una dona, l’esposa, concebut a la manera d’un dietari. Escrit a la  imatge, sense recórrer a una veu en “off” que se sobreposaria al silenci dominant que s’ha volgut mantenir, és un text íntim, tan sentimental com reflexiu, que suposadament va aportant alguna cosa que no és fa visible. I és així que es construeix la història de Leon Barrett i de VivianBarrett com si fos una revelació plena de forats negres, de detalls que no acaben de dir-se i de saber-se. Una història d’uns burgesos europeus adinerats que explora més enllà de la imatge d’un matrimoni més o menys feliç per apuntar-ne les renuncies que amaga.

    Potser no cal dir res més. Només suggerir la ironia que s’entreveu amb un producte farmacèutic i amb les citacions d’un gurú. Afegir-hi encara que cada espectador pot apropiar-se i resignificar unes imatges que ens arriben a través d’una apropiació i resignificació. Què hi podem confrontar el nostre desig de credulitat amb la consciència que les imatges poden ser manipulades o, en tot cas, sempre susceptibles de ser interpretades en un joc interminable. Entre la veritat i sobretot la mentida, el document (que no vol dir documental) i la ficció, “MyMexicanBretzel” s’escapa a qualsevol categoria per oferir-se com una proposta certament original i joiosa als espectadors.

    Imma Merino
    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho