Nebraska

Comparteix-ho

nebraska cartell

  • Informació


    Nebraska
    Estats Units, 2014.
    Direcció: Alexander Payne.
    Intèrprets: Bruce Dern, Will Forte, Stacy Keach, Bob Odenkirk, June Squibb, Missy Doty, Kevin Kunkel, Angela McEwan, Melinda Simonsen
    Durada: 115 min.
    Gènere: Comèdia dramàtica.
    Idioma: Anglès.

    Sinopsi


    A Woody Grant, un ancià amb símptomes de demència, li comuniquen per correu que ha guanyat un premi. Creu que s’ha fet ric i obliga al seu recelós fill David a emprendre un viatge per anar a cobrar-lo. A poc a poc, la relació entre tots dos, trencada durant anys per l’alcoholisme de Woody, prendrà un caire diferent per a sorpresa de la mare i del triomfador germà de David

     

  • Les bones intencions d’Alexander Payne

    Les pel·lícules d’Alexander Payne (Entre copes, Els descendents, Nebraska…) traspuen amabilitat i discreció, sobretot cara als seus personatges i les situacions difícils que estan passant i que ell tracta amb un to de comèdia suau, respectuosa. Aquest contrast, entre el drama de fons i la simpatia de la forma –Payne és un cineasta de contrastos–, li permet comprendre sense estridències les febleses –i grandeses– de la condició humana que atresoren els seus protagonistes. I això és el que fa especialment reconeixible el seu cinema. Nét d’emigrants gregs, Alexander Constantine Papadopoulos (Alexander Payne) va nàixer a Omaha, Nebraska (el 10.02.1961), on visqué durant molts anys. Educat per jesuïtes, després estudià Història i Literatura Espanyola a la Universitat de Stanford, i finalment féu un Master en Direcció Cinematogràfica a UCLA –el migmetratge de final d’estudis, The Passion of Martin (sobre el neguit d’un noi enamorat), l’hi van seleccionar al Festival de Sundance i, amb el consegüent suport de Miramax, va escriure i dirigir el seu primer llarg, Citizen Ruth (1996)–. Efectivament, podem qualificar de comèdies tant Citizen Ruth (1996) –en què Laura Dern és una indigent drogoaddicte que va quedant prenyada i es queda entremig dels antiavortistes i dels defensors de la llibertat de la dona–, com Election (1999) –Matthew Broderick és un professor de secundària a qui se li complica la vida ran d’unes eleccions a l’escola–; films rodats a Nebraska, com també el següent, A propósito de Smith (About Smith), presentat a la Competició del Festival de Canes 2002. En A propósito de Smith (About Smith), Jack Nicholson és un corredor d’assegurances que, en jubilar-se i quedar vidu, agafa la caravana amb què pensava recórrer el país i fa cap a la llunyana Nebraska per a assistir al casament de la seva filla amb un gamarús: un camí llarg, ple de trobades imprevistes i de records, que el fa sol, d’una soledat cada vegada més eixuta i pregona. La road movie, el viatge dels protagonistes com a context i oportunitat de canvi, talment com passa a Nebraska, és freqüent al cinema de Payne. A Entre copes (2004), Paul Giamatti i Thomas Haden Church són dos amics quarantins que fan una ruta de vins per carreteres secundàries de Califòrnia, la setmana abans del casori d’un d’ells: un trajecte que, per al primer —avesat a ofegar en vi les frustacions vitals—, significarà descobrir la pròpia mentida i, per al segon, es convertirà en el desesperat comiat de la joventut que es resisteix a deixar enrere. Per cert, aquest film, òbviament rodat a Califòrnia, i Els descendents (2011), ambientat a Hawaiï, són els únics de Payne que no ha filmat a la seva terra natal. Si al final d’ Els descendents, George Clooney és un pare de família de Hawaiï –home reeïxit que descobreix la infidelitat de la seva dona, després que aquesta hagi entrat en coma– s’acaba reconciliant amb les filles; ara el veterà Bruce Dern és un pare amb símptomes senils que desperta en el seu fill petit les ganes de donar-li una darrera satisfacció en aquesta vida. Tanmateix, al decurs del trajecte amb cotxe i sobretot ran de la marrada a la població (fictícia) d’on és originari el pare, aquest fill va descobrint molts aspectes del passat dels seus pares, que l’ajuden a comprendre’n el present. Fidel al seu estil, Alexander Payne ho tracta com una comèdia per moments entranyable, mirant-se amb tendresa encomanadissa els protagonistes, filmant-ho tot en un blanc i negre evocador d’un passat que, alhora, li dóna també un aire de conte irreal. Potser amb massa bones intencions i tot. I és que el bonisme del personatge del fill –amb les ganes de donar una darrera satisfacció a son pare– acaba empeltant la pel·lícula sencera –per cert, amb una banda sonora que, en algun moment, recorda letalment la de The Straight Story, de David Lynch, film també «geriàtric», de trajecte per l’Amèrica profunda i d’una altra categoria-. Nebraska està confirmant la carrera exitosa d’Alexander Payne. Seleccionada al Festival de Canes 2013, valgué a Bruce Dern el Premi de Millor Actor; ha estat nominada a 6 Oscar –entre els quals, els de Pel·lícula, Direcció i Guió–; nominada a 5 Globus d’Or, a 3 BAFTA, a 6 Independent Spirit Awards… I recordem que Entre copes (2004) i Els descendents (2011) van guanyar l’Oscar al Millor Guió Adaptat i hi van obtenir cadascuna quatre altres nominacions –incloent-hi les de “Pel·lícula” i “Direcció”–

    Salvador Montalt

    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

 

Comparteix-ho